Foto d'Eve Anderson
Primera publicació l'1 de gener de 2007.
ÉS el mateix cada any. Mirem enrere sobre l’Advent i la temporada nadalenca i sentim el dolor: “No vaig resar com si anés a… Vaig menjar massa… Volia que aquest any fos especial… He perdut una altra oportunitat”.
Amb Déu, cada moment és el moment de començar de nou. —Catherine Doherty
Mirem enrere les resolucions de l'any nou de l'any passat i ens adonem que no les hem mantingut. Que les promeses s'han incomplert i les bones intencions han estat només això.
Amb Déu, cada moment és el moment de començar de nou.
No hem resat prou, hem fet les bones accions que anàvem, penedits com hauríem d’haver estat la persona que volíem ser.
Amb Déu, cada moment és el moment de començar de nou.
L’ACCUSADOR DELS BRETHREN
Darrere d’aquests viatges i acusacions de culpabilitat sol haver-hi la veu de “l’acusador dels germans” (Apocalipsis 12: 10). Sí, hem fracassat; és la veritat: Sóc un pecador que necessita un Salvador. Però quan l’Esperit condemna, hi ha una dolçor; una llum i una alenada d 'aire fresc que ens condueix directament cap a la corrent de la Misericòrdia de Déu. Però Satanàs arriba a aixafar-se. Ve a ofegar-nos en la condemna.
Però hi ha una manera de vèncer al diable en el seu joc ...cada vegada. La clau de la victòria està lligada en una paraula i deixem que sigui la nostra resolució per a aquest nou any:
humilitat
Davant la vergonya d’equivocar-vos, humileu-vos davant Déu dient: “Sí, ho he fet. Jo sóc responsable ".
El meu sacrifici, Déu, és un esperit contrit; un cor contrit i humiliat, Déu, no menysprearàs. (Salm 51)
Quan ensopegueu i caieu en el pecat, pensàveu que era més enllà, humileu-vos davant Déu en la veritat del que sou realment.
Aquest és el que aprovo: l'home humil i trencat que tremola de la meva paraula. (Isaïes 66: 2)
Quan hàgiu decidit canviar i en poc temps tornar a caure en el mateix pecat, humileu-vos davant Déu exposant-li la vostra incapacitat per canviar.
A l’altura visc, en la santedat, amb l’esperit esclafat i abatut. (Isaïes 57:15)
Quan us sentiu aclaparat per l’opressió, la temptació, la foscor i la culpa, recordeu que el Senyor va venir pels malalts, que buscava les ovelles perdudes, que no va venir a condemnar, que és com vosaltres en tots els sentits, excepte sense pecat. Recordeu que el camí cap a Ell és el que ens va mostrar:
humilitat
De fet, és l’escut de tots els qui el fan refugi. (Salm 18 :)
UNA qüestió de fe
Amb Déu, cada moment és el moment de començar de nou.
La humilitat és una qüestió de fe ... una qüestió de confiança, que Déu m’estimarà malgrat el meu colossal fracàs de ser sant. I no només això, sinó això Déu m’arreglarà; que no m’abandonarà a mi mateix i em curarà i em restaurarà.
la victòria que conquereix el món és la nostra fe. (1 Joan 5: 4)
Germans i germanes: ho farà. Però només hi ha una porta a aquesta curació i gràcia que conec:
humilitat
Si ho abraceu, el fonament de totes les virtuts, llavors ets intocable. Perquè quan Satanàs vingui a derrotar-te, veurà que ja estàs prostrat davant del teu Déu.
I fugirà.
Resisteix el dimoni i ell fugirà de tu. (Jaume 4: 7)
Qui s’exalteixi serà humiliat; però qui s’humili serà exaltat. (Mateu 23:12)
La santedat creix amb la capacitat de conversió, el penediment, la voluntat de començar de nou i sobretot la capacitat de reconciliació i perdó. I tots podem aprendre aquest camí de santedat. -PAPA BENEDICTE XVI, Ciutat del Vaticà, 31 de gener de 2007
