IN arran del pontificat extrovertint, afectuós i fins i tot revolucionari de sant Joan Pau II, el cardenal Joseph Ratzinger va quedar sota una llarga ombra quan va assumir el tron de Pere. Però el que aviat marcaria el pontificat de Benet XVI no seria el seu carisma o humor, la seva personalitat o vigor; de fet, era tranquil, serè, gairebé incòmode en públic. Més aviat, seria la seva teologia inquebrantable i pragmàtica en un moment en què la Barca de Pere estava sent atacada tant des de dins com des de fora. Seria la seva percepció lúcida i profètica dels nostres temps la que semblava esborrar la boira davant la proa d'aquest Gran Vaixell; i seria una ortodoxia que demostrés una i altra vegada, després de 2000 anys d'aigües sovint tempestuoses, que les paraules de Jesús són una promesa inamovible:
Et dic, tu ets Pere, i sobre aquesta roca construiré la meva església, i els poders de la mort no prevaldran contra ella. (Mat 16:18)