QUAN Jo vaig escriure El gran mallat abans de Nadal, vaig concloure dient:
... el Senyor va començar a revelar-me el contraplan: La dona vestida de sol (Rev 12). Jo estava tan ple d’alegria quan el Senyor va acabar de parlar, que els plans de l’enemic semblaven minúsculs en comparació. Els meus sentiments de desànim i la sensació de desesperança van desaparèixer com la boira un matí d’estiu.
Aquests "plans" han penjat al meu cor des de fa més d'un mes, ja que esperava amb impaciència el moment del Senyor per escriure sobre aquestes coses. Ahir, vaig parlar de l’aixecament del vel, del fet que el Senyor ens concedís una nova comprensió del que s’acosta. L’última paraula no és foscor! No és desesperança ... perquè de la mateixa manera que el Sol es posa ràpidament en aquesta època, corre cap a una nova alba ...