MENTRE meditant a l '"escola de Maria", la paraula "pobresa" es va refractar en cinc rajos. El primer…

IN el primer misteri alegre, el món de Maria, els seus somnis i plans amb Joseph, es van canviar de sobte. Déu tenia un pla diferent. Estava sorprès i temorós, i sens dubte se sentia incapaç d’una tasca tan gran. Però la seva resposta es fa ressò des de fa 2000 anys:

Que se’m faci segons la vostra paraula.

Cadascun de nosaltres neix amb un pla específic per a les nostres vides i se li donen regals específics per fer-ho. I, tanmateix, amb quina freqüència ens trobem envejant els talents dels nostres veïns? "Ella canta millor que jo; ell és més intel·ligent; té més bon aspecte; és més eloqüent ...", etc.

La primera pobresa que hem d’abraçar a imitació de la pobresa de Crist és la acceptació de nosaltres mateixos i els dissenys de Déu. El fonament d’aquesta acceptació és la confiança: confiança que Déu em va dissenyar per a un propòsit, que primer i sobretot és ser estimat per Ell.

També és acceptar que sóc pobre en virtuts i santedat, en realitat peccador i que depenc totalment de les riqueses de la misericòrdia de Déu. De mi mateix, sóc incapaç i, per tant, pregueu: "Senyor, tingueu pietat de mi, un pecador".

Aquesta pobresa té una cara: s’anomena humilitat.

Blessed are the poor in spirit. (Matthew 5: 3)

IN el segon misteri alegre, Mary parteix per ajudar la seva cosina Elizabeth, que també espera un fill. Les Escriptures diuen que Maria es va quedar allà "tres mesos".

El primer trimestre sol ser el més cansat per a les dones. El ràpid desenvolupament del bebè, canvis d'hormones, totes les emocions ... i, no obstant això, va ser durant aquest temps que Mary va empobrir les seves pròpies necessitats per ajudar el seu cosí.

L’autèntic cristià és aquell que es buida al servei de l’altre.

Déu és el primer.

El meu veí és segon.

Sóc tercer.

Aquesta és la forma de pobresa més poderosa. La seva cara és la de amor.

...he emptied himself, taking the form of a slave... becoming obedient to death, even death on a cross.  (Fil 2: 7)

WE contempla al tercer misteri alegre que Jesús no va néixer ni en un hospital esterilitzat ni en un palau. El nostre rei va ser posat en un pessebre "perquè no hi havia espai per a ells a la fonda."

I Josep i Maria no van insistir en la comoditat. No van buscar el millor, tot i que amb raó ho podrien haver exigit. Estaven satisfets amb la senzillesa.

La vida del cristià autèntic hauria de ser senzilla. Es pot ser ric i, tot i així, viure un estil de vida senzill. Vol dir viure amb allò que es necessita, en lloc de voler (dins de la raó). Els nostres armaris solen ser el primer termòmetre de simplicitat.

La senzillesa tampoc no significa haver de viure en la misèria. Estic segur que Josep va netejar el pessebre, que Maria el va folrar amb un drap net i que els seus petits allotjaments es van endreçar el màxim possible per a la vinguda de Crist. També els nostres cors haurien d’estar preparats per a la vinguda del Salvador. La pobresa de la senzillesa li fa lloc.

També té una cara: satisfacció.

I have learned the secret of being well fed and of going hungry, of living in abundance and being in need. I have the strength for everything through him who empowers me. (Fil 4: 12-13)

SEGONS segons la llei levítica, una dona que ha donat a llum un nen ha de portar al temple:

un anyell per a un holocaust i un colom o una tórtora per a una ofrena pel pecat ... Si, però, no es pot permetre un xai, pot agafar-ne dues. (Lev 12: 6, 8)

Al quart misteri alegre, Maria i Josep ofereixen un parell d’ocells. En la seva pobresa, era tot el que es podien permetre.

L’autèntic cristià també és cridat a donar, no només del temps, sinó també dels recursos (diners, menjar, possessions) "fins que fa mal", Diria la beata mare Teresa.

Com a orientació, els israelites donarien una delme o el deu per cent dels "primers fruits" dels seus ingressos a la "casa del Senyor". Al Nou Testament, Pau no minsa paraules sobre donar suport a l’Església i als qui ministren l’Evangeli. I Crist posa la preeminència sobre els pobres.

Mai he conegut ningú que practiqués el delme del deu per cent dels seus ingressos a qui no li faltés res. De vegades els seus "graners" es desborden quan més regalen.

Regals i regals us seran donats, una bona mesura, empaquetats, sacsejats i desbordats, s’abocaran a la vostra falda " (Lc 6:38)

La pobresa del sacrifici és la que considerem el nostre excés, menys com a diners per jugar i més com el següent menjar del "meu germà". Alguns estan cridats a vendre-ho tot i donar-lo als pobres (Mateu 19:21). Però tots nosaltres estem cridats a "renunciar a totes les nostres possessions" —el nostre amor pels diners i l'amor per les coses que pot comprar— i a donar, fins i tot, d'allò que no tenim.

Ja podem sentir la nostra manca de fe en la providència de Déu.

Per últim, la pobresa del sacrifici és una postura d’esperit en la qual sempre estic disposat a donar de mi mateix. Els dic als meus fills: "Porteu diners a la cartera, per si us trobeu amb Jesús disfressat de pobres. Teniu diners, no tant per gastar, com per donar".

Aquest tipus de pobresa té una cara: ho és generositat.

Bring the whole tithe into the storehouse, that there may be food in my house, and try me in this, says the Lord: Shall I not open for you the floodgates of heaven, to pour down blessing upon you without measure?  (Mal 3:10)

...this poor widow put in more than all the other contributors to the treasury. For they have all contributed from their surplus wealth, but she, from her poverty, has contributed all she had, her whole livelihood. (12 de març: 43-44)

FINS I TOT tenir el Fill de Déu com a fill no garanteix que tot estarà bé. Al cinquè misteri alegre, Maria i Josep descobreixen que Jesús falta al seu comboi. Després de buscar-lo, el troben al temple de tornada a Jerusalem. Les Escriptures diuen que estaven "meravellats" i que "no entenien el que els deia".

La cinquena pobresa, que pot ser la més difícil, és la de lliurament: acceptar que som impotents per evitar moltes de les dificultats, problemes i reversos que presenta cada dia. Venen, i ens sorprenem, sobretot quan són inesperats i aparentment no merescuts. Aquí és precisament on experimentem la nostra pobresa ... la nostra incapacitat per comprendre la misteriosa voluntat de Déu.

Però abraçar la voluntat de Déu amb docilitat de cor, oferint com a membres del sacerdoci reial el nostre sofriment a Déu perquè es transformi en gràcia, és la mateixa docilitat per la qual Jesús va acceptar la creu, dient: "No es faci la meva voluntat, sinó la vostra". Que pobre es va convertir en Crist! Que rics en som! I com serà de rica l 'ànima d' un altre quan or del nostre patiment s’ofereix per a ells fora de la pobresa de la rendició.

La voluntat de Déu és el nostre menjar, encara que de vegades tingui un gust amarg. La creu era amarga, però no hi havia resurrecció.

La pobresa de la rendició té un rostre: paciència.

I know your tribulation and poverty, but you are rich... Do not be afraid of anything you are going to suffer... remain faithful until death, I will give you the crown of life. (Apocalipsis 2: 9-10)