Un nen en braços de la seva mare ... (artista desconegut)
SÍ, hem de trobar alegria enmig d’aquesta foscor actual. És un fruit de l’Esperit Sant i, per tant, sempre present a l’Església. Tot i així, és natural tenir por de perdre la seguretat o témer la persecució o el martiri. Jesús va sentir aquesta qualitat humana tan intensament que va suar gotes de sang. Però llavors, Déu li va enviar un àngel per enfortir-lo, i la por de Jesús es va substituir per una pau tranquil·la i dòcil.
Aquí rau l’arrel de l’arbre que dóna fruit de l’alegria: total abandonament a Déu.
Qui «tem» el Senyor «no té por». —PAPA BENEDICTE XVI, Ciutat del Vaticà, 22 de juny de 2008; Zenit.org
LA BONA POR
En un desenvolupament força important aquesta primavera, el mitjans de comunicació laics va començar a discutir la idea d’emmagatzemar aliments i fins i tot comprar terres per a la propera crisi econòmica. Té les seves arrels en la por genuïna, però sovint en la manca de confiança en la providència de Déu i, per tant, la resposta tal i com la veuen és prendre les coses a les seves mans.
Estar «sense por a Déu» equival a posar-nos al seu lloc, sentir-nos amos del bé i del mal, de la vida i la mort. —PAPA BENEDICTE XVI, Ciutat del Vaticà, 22 de juny de 2008; Zenit.org
Quina és la resposta cristiana a aquesta tempesta actual? Crec que la resposta no rau en "esbrinar les coses" o en l'autoconservació, sinó autoentrega.
Pare, si vols, treu-me aquesta copa; tot i així, no es compleixi la meva voluntat, sinó la vostra. (Lluc 22:42)
En aquest abandonament ve l '"àngel de la força" que cadascun de nosaltres necessita. En aquest repòs sobre l’espatlla de Déu al costat de la seva boca, escoltarem els murmuris del que és necessari i del que no, del que és savi i del que és imprudent.
L’inici de la saviesa és la por al Senyor. (Prov 9:10)
Qui tem Déu sent interiorment la seguretat d’un nen en braços de la seva mare: qui tem Déu està tranquil fins i tot enmig de tempestes, perquè Déu, tal com ens ha revelat Jesús, és un Pare ple de misericòrdia i bondat. Qui estima Déu no té por. —PAPA BENEDICTE XVI, Ciutat del Vaticà, 22 de juny de 2008; Zenit.org
ESTÀ A PROP
Per això, estimats germans i germanes, us exhorto a cultivar una intimitat amb Jesús en el Santíssim Sagrament. Aquí trobem que, al cap i a la fi, no està tan lluny. Tot i que pot trigar tota la vida a guanyar audiència amb un president o fins i tot amb el Sant Pare, no és així amb el rei dels reis que hi estigui present cada moment del dia. Pocs, fins i tot a l’Església, entenen les gràcies increïbles que ens esperen allà als seus peus. Si només poguéssim fer una ullada al regne angelical, veuríem àngels inclinats contínuament davant del Tabernacle a les nostres esglésies buides i ens mouríem immediatament a passar-hi tot el temps possible amb Ell. Apropeu-vos a Jesús amb els ulls de la fe, malgrat els vostres sentiments i el que us expliquen els vostres sentits. Apropeu-vos-hi amb reverència, temor: a bo por al Senyor. Allà us faran servir totes les gràcies per a cada necessitat, per al present i el futur.
En venir a Ell en missa o al Tabernacle —o si esteu a casa, trobant-lo al tabernacle del vostre cor mitjançant l’oració—, podeu descansar en la seva presència d’una manera més tangible. Això no vol dir que la por humana cessi immediatament, de la mateixa manera que Jesús va resar tres vegades la seva oració d'abandonament al jardí abans que l'àngel li fos enviat. De vegades, per no dir la majoria de les vegades, cal perseverar, la manera com un miner escava a través de capes de terra i argila i pedra fins que finalment arriba a una rica vena d'or. I, sobretot, deixa de lluitar amb coses més enllà de les teves forces i abandona’t al pla ocult de Déu que t’ofereix en forma de creu:
Confia en el Senyor amb tot el cor, no confiïs en la teva intel·ligència. (Proverbis 3: 5)
Abandoneu-vos a Seu silenci. Abandoneu-vos al desconeixement. Abandoneu-vos al misteri del mal que sembla enfrontar-vos com si Déu no se n’adonés. Però sí que se n’adona. Ell veu totes les coses, inclosa la resurrecció que et vindrà si abraces la teva pròpia passió.
INTIMACIÓ AMB DÉU
L’escriptor sagrat continua:
... el coneixement del Sant és comprensió. (Prov 9:10)
El coneixement que es parla aquí no és un fet sobre Déu, sinó un coneixement íntim del seu amor. És un coneixement que neix en un cor que rendicions als braços de l'Altre, la manera com una núvia es lliura al seu nuvi perquè pugui plantar dins d'ella la llavor de la vida. La llavor que Déu planta als nostres cors és Amor, la seva Paraula. És un coneixement de l’infinit que en si mateix condueix a una comprensió del finit, una perspectiva sobrenatural de totes les coses. Però no surt barat. Només s’acosta al llit matrimonial de la creu, una i altra vegada, deixant que les ungles del sofriment et perforin sense lluitar, mentre dius al teu amor: "Sí, Déu. Confio en tu encara ara circumstància dolorosa ". D’aquest sant abandonament brollarà el lliri de pau i alegria.
Qui estima Déu no té por.
No veieu que Déu us envia un àngel de força en aquests temps de la gran tempesta: un home vestit de blanc, que porta el bastó de Pere?
"[El creient] sap que el mal és irracional i no té l'última paraula i que només Crist és el Senyor del món i de la vida, la Paraula encarnada de Déu. Sap que Crist ens va estimar fins al punt de sacrificar-se a si mateix, morir a la creu per la nostra salvació. Com més creixem en aquesta intimitat amb Déu, impregnada d’amor, més fàcilment derrotarem tota mena de por. -—PAPA BENEDICTE XVI, Ciutat del Vaticà, 22 de juny de 2008; Zenit.org
