La gent cridava "Jesús, Jesús" i corria en totes direccions. —Una víctima del terratrèmol a Haití després d’un terratrèmol de 7.0, el 12 de gener de 2010, Reuters News Agency
IN en els propers temps, la misericòrdia de Déu es revelarà de diverses maneres, però no totes seran fàcils. Una vegada més, crec que és possible que estiguem a punt de veure el Segells de la Revolució obert definitivament ... el treball dur dolors al final d’aquesta era. Amb això, vull dir que la guerra, el col·lapse econòmic, la fam, les plagues, la persecució i a Gran sacsejada són imminents, tot i que només Déu coneix els temps i les estacions. [1]cf. El judici dels set anys - Part II
Hi haurà forts terratrèmols, fams i plagues d’un lloc a un altre; i vistes impressionants i senyals poderosos vindran del cel. (Lluc 21:11)
Sí, ho sé; sona a "destrossa i penombra". Però, en molts aspectes, és el només espero que tinguin algunes ànimes, i potser l’únic mitjà que queda per fer tornar les nacions al Pare. Perquè hi ha una diferència entre viure en una cultura pagana en oposició a una cultura que sí renegat—Una persona que ha rebutjat totalment l’Evangeli. Som aquests últims i, per tant, ens hem posat en el camí del Fill pròdig l'única esperança real de la qual era descobrir la seva absoluta pobresa ... [2]cf. El pròxim moment pròdig
EXPERIÈNCIES A PROP DE LA MORT
Tots hem escoltat històries de supervivents d’experiències properes a la mort. El tema habitual és que, en un instant, van veure com les seves vides flaixaven davant els ulls. Una víctima d'un accident d'avió a Utah va explicar aquesta experiència:
Una sèrie d'imatges, paraules, idees, comprensió ... Va ser una escena de la meva vida. Va brillar davant meu amb una rapidesa increïble, i ho vaig entendre completament i vaig aprendre d’això. Va venir una altra escena, una altra, i una altra, i vaig estar veient tota la meva vida, cada segon. I no només entenia els esdeveniments; Els vaig reviure. Vaig tornar a ser aquella persona, fent aquestes coses a la meva mare o dient aquestes coses al meu pare, als meus germans o germanes, i sabia per què, per primera vegada, les havia fet o les havia dit. La totalitat no descriu la plenitud d'aquesta revisió. Incloïa coneixements sobre mi mateix, que tots els llibres del món no podien contenir. Vaig entendre tots els motius de tot el que vaig fer a la meva vida. -L'altre costat, de Michael H. Brown, pàg. 8
Sovint, la gent ha experimentat aquesta "il·luminació" moments abans de la mort o del que semblava la mort imminent.
MISERICORDIA EN EL CASTELL
Comprendre el que intento dir: el Gran Tempesta això és aquí i venir és portar el caos. Però és aquesta mateixa destrucció que Déu farà servir per atraure ànimes cap a si mateix que, d'altra manera, no es penedirien. Quan les torres del World Trade Center es van esfondrar, quantes ànimes van cridar al cel mentre s’enfrontaven als darrers moments de la seva mortalitat? Quants es van penedir quan l'huracà Katrina, Harvey o Irma els van enfrontar a la mort? Quantes ànimes van cridar el nom del Senyor quan el tsunami asiàtic o japonès els va escombrar?
... i serà que es salvaran tothom qui faci una crida al nom del Senyor. (Fets 2:21)
A Déu li interessa molt més el nostre destí etern que la nostra comoditat temporal. Si la seva voluntat permissiva permet que es produeixin aquestes tragèdies, qui sap quines gràcies li infon en aquests darrers moments? Quan escoltem relacions d’aquells que han tingut problemes amb la mort, semblaria que hi ha grans gràcies per almenys algunes ànimes. Potser es tracta de gràcies que es meritaven per les oracions i els sacrificis d'altres persones o per un acte d'amor anterior a la seva vida. Només el cel ho sap, però amb el Senyor ...
Sabem que totes les coses funcionen bé per a aquells que estimen Déu ... (Rm 8: 5)
Potser una ànima que “estimés Déu” en la mesura que seguís de debò i sincerament la seva consciència, però sense culpa de la seva “religió” rebutjada, tindrà gràcies de penediment abans que es produeixi la calamitat (cf. Catecisme núm. 867), per a ...
L’amor cobreix multitud de pecats. (1 Pt 4: 8)
Això no vol dir que una ànima hagi d'esperar fins a l'últim minut per dependre d'aquestes gràcies. Les ànimes que ho fan juguen amb les seves ànimes eternes.
Però Déu és generós i està disposat a donar vida eterna a qui es penedeix fins i tot “en l’últim segon”. Jesús va explicar la paràbola de dos grups de treballadors, alguns que van començar a primera hora del dia i d’altres que van entrar “a última hora” a treballar. Quan va arribar el moment de pagar-los salaris, el propietari de la vinya va donar salaris iguals a tots. El primer grup de treballadors es va queixar:
"Aquests darrers van funcionar només una hora i els heu fet iguals a nosaltres, que suportàvem la càrrega i la calor del dia". Va respondre a un d'ells: "Amic meu, no t'enganyo. No vau estar d'acord amb mi pel salari diari habitual? Agafa el que és teu i vés. I si vull donar aquest darrer el mateix que tu? O no sóc lliure de fer el que vulgui amb els meus diners? Tens enveja perquè sóc generós? (Mateu 20: 12-15)
Llavors [el bon lladre] va dir: "Jesús, recorda'm de tu quan entris al teu regne". Ell li va respondre: "Amén, et dic, avui estaràs amb mi al paradís". (Lluc 23: 42-43)
ESPERANT
Sant Pau ensenya que és la voluntat de Déu que tots es salvin. El cel, doncs, està fent tot el possible en aquesta hora tardana per organitzar l’oportunitat de salvació de les ànimes tant com la llibertat ho permeti. Arriben castigs en què s’emportaran els bons i els dolents. Però ens hauria de portar l’esperança que, malgrat la foscor que ve, la llum es donarà de maneres que no podem comprendre. Milions d’ànimes podrien perir si continuessin fins ara, vivint els darrers dies fins a la vellesa. Però mitjançant la prova i la tribulació, la il·luminació i el penediment, de fet es poden salvar a través de la Misericòrdia en el caos.
De vegades, la misericòrdia de Déu toca el pecador en l’últim moment d’una manera meravellosa i misteriosa. Exteriorment, sembla com si s’hagués perdut tot, però no és així. L’ànima, il·luminada per un raig de la poderosa gràcia final de Déu, es dirigeix a Déu en l’últim moment amb tal poder d’amor que, en un instant, rep de Déu el perdó del pecat i el càstig, mentre que exteriorment no mostra cap signe penediment o contrició, perquè les ànimes [en aquesta etapa] ja no reaccionen a les coses externes. Oh, com més enllà de la comprensió és la misericòrdia de Déu! Però, horror, també hi ha ànimes que voluntàriament i conscientment rebutgen i menystenen aquesta gràcia. Tot i que una persona està a punt de morir, el Déu misericordiós dóna a l’ànima aquell moment viu i interior, de manera que si l’ànima està disposada, té la possibilitat de tornar a Déu. Però, de vegades, l’obstinació de les ànimes és tan gran que conscientment trien l’infern; [així] fan inútils totes les pregàries que altres ànimes ofereixen a Déu per elles i fins i tot els esforços del mateix Déu ... —Diari de Santa Faustina, Divina Misericòrdia a la meva ànima, n. 1698
TORNAR AL MOMENT ACTUAL
Algunes persones poden llegir escrits com Fàtima i la gran sacsejada i descartar-los com a temors o preocupacions innecessàries pel futur. Però de la mateixa manera que la paranoia no és una perspectiva equilibrada, també ho és ignorar La veu de Déu es revela en els seus profetes. Jesús va parlar obertament dels fets dramàtics que acompanyarien els "temps finals", i amb aquest propòsit:
Us ho he dit perquè, quan arribi la seva hora, recordeu que us ho he dit ... Us ho he dit perquè tingueu pau en mi. Al món tindreu problemes, però tingueu coratge, he conquerit el món. (Joan 16: 4, 33)
Jo també escric sobre aquestes coses perquè, quan passin, recordin que el Cel les va predir —i recordi que Déu promet refugi i gràcia a qui li pertany. Així, a mesura que el món continua rebutjant Déu i les conseqüències d’això continuen desplegant-se, la disposició adequada és convertir-se en la seva llum per als altres que us envolten. I això només és possible vivint al moment present, Per viure el deure del moment amb esperit de oració i amor. No són la vostra por i els vostres preparatius els que tocaran els altres amb la presència i l’amor de Déu, sinó la vostra alegria, pau i obediència a Crist, fins i tot enmig del caos.
Quan miro cap al futur, tinc por. Però, per què submergir-se en el futur? Només el moment present és preciós per a mi, ja que el futur no pot entrar mai a la meva ànima. —Sant. Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 2
Publicat per primera vegada el 27 de març de 2009 i actualitzat avui.
PER LLEGIR MÉS:
El sagrament del moment actual
Saviesa i convergència del caos
Els set segells de la revolució
Les pròximes solituds i refugis
Comprendre com un Déu misericordiós podria permetre castigs: Una moneda, dues cares
Beneït i gràcies
donant suport a aquest ministeri.
Per viatjar amb Mark al El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Notes al peu
| ↑1 | cf. El judici dels set anys - Part II |
|---|---|
| ↑2 | cf. El pròxim moment pròdig |