Una escena de El tapís de l'Apocalipsi a Angers, França. És la paret més llarga d’Europa. Una vegada feia 140 metres de llarg fins que va ser vandalitzat
durant el període de la Il·lustració
Quan era periodista de notícies a la dècada de 1990, el tipus de biaix descarat i editorialització que veiem avui en diari i ancoratges de “notícies” principals era tabú. Encara ho és, per a redaccions amb integritat. Per desgràcia, molts mitjans de comunicació s’han convertit en escriptors de propaganda d’una agenda diabòlica engegada dècades, si no fa segles. Encara més trist és el que s’ha convertit en gent crédula. Una lectura ràpida de les xarxes socials revela la facilitat amb què milions de persones compren les mentides i les distorsions que se'ls presenten com a "notícies" i "fets". Ens vénen al cap tres Escriptures:
A la bèstia se li va donar una boca proferint orgulls i blasfèmies ... (Apocalipsi 13: 5)
Perquè arribarà el moment en què la gent no tolerarà una doctrina sòlida, però, seguint els seus propis desitjos i una curiositat insaciable, acumularà professors i deixarà d’escoltar la veritat i es desviarà cap als mites. (2 Timoteu 4: 3-4)
Per tant, Déu els envia un fort engany per fer-los creure el que és fals, per tal que siguin condemnats tots aquells que no creguessin la veritat, sinó que tinguessin plaer en la injustícia. (2 Tessalonicencs 2: 11-12)
Publicat per primera vegada el 27 de gener de 2017:
IF et situes prou a prop d’un tapís, tot el que veuràs és una part de la “història” i pots perdre el context. Poseu-vos enrere i apareixerà tota la imatge. També ho és amb els esdeveniments que es desenvolupen a Amèrica, el Vaticà i tot el món que, a primera vista, poden no semblar connectats. Però ho són. Si pressioneu la cara cap amunt contra els esdeveniments actuals sense entendre’ls en el context més ampli, realment, dels darrers dos mil anys, perdeu la “història”. Afortunadament, Sant Joan Pau II ens va recordar fer un pas enrere ...
Continua llegint →