L’oració alenteix el món

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 29 d'abril de 2017
Dissabte de la segona setmana de Pasqua
Memorial de Santa Caterina de Siena

Textos litúrgics aquí

IF el temps sembla que s’accelera, l’oració és el que l’alentirà.

L'oració és allò que pren el cor, obligat pel cos al moment temporal, i el situa en el moment etern. L'oració és el que apropa el Salvador, Ell que és el més calmat de les tempestes i el Mestre del Temps, com veiem a l'Evangeli d'avui quan els deixebles marxen al mar.

El mar s'agitava perquè bufava un fort vent. Quan havien remat unes tres o quatre milles, van veure que Jesús caminava sobre el mar i s'acostava a la barca, i van començar a tenir por. Però ell els digué: "Sóc jo. No tingueu por". El volien pujar a la barca, però la barca de seguida va arribar a la riba cap a la qual anaven.

Aquí es revelen almenys dues coses. Una és aquesta Jesús sempre està amb nosaltres, sobretot quan pensem que no ho és. Les tempestes de la vida —patiment, càrregues econòmiques, crisis sanitàries, divisions familiars, velles ferides— ens empenyen a les profunditats on sovint ens sentim abandonats i indefensos, sense control. Però Jesús, que va prometre que sempre seria amb nosaltres, està al nostre costat i repeteix:

Sóc jo. No tinguis por.

Això ho has d'acceptar amb fe.

La segona cosa és que Jesús revela que Ell és el Senyor del temps i de l'espai. Quan fem una pausa, posem Déu primer, i convidar-lo "a la barca", és a dir, pregar—Llavors de seguida li lliurarem el senyoriu sobre el temps i l'espai de les nostres pròpies vides. Ho he vist mil vegades a la meva vida. Els dies que no poso Déu primer, sembla com si sóc esclau del temps, al caprici de cada vent de tempesta que bufa per aquest o per aquell. Però quan vaig posar Déu primer, quan busco primer el seu Regne i no el meu, hi ha una pau que supera tota comprensió i fins i tot una saviesa nova i imprevista que baixa.

Mira, els ulls del Senyor estan sobre els qui el temen, sobre els qui esperen la seva bondat... (Salm d'avui)

He estat dialogant recentment amb un home que s'està esforçant per alliberar-se de la pornografia. Va dir que sentia que Déu estava molt, molt lluny, tot i que desitjava una relació amb Ell. Així que li vaig explicar aquella pregària is la relació.

...Oració is la relació viva dels fills de Déu amb el seu Pare que és bo sense mesura, amb el seu Fill Jesucrist i amb l'Esperit Sant... Així, la vida d'oració és l'hàbit d'estar en presència del Déu tres vegades sant i en comunió amb ell. -Catecisme de l'Església Catòlica, n.2565

És l'hàbit de cada dia, cada hora i cada moment "emportar-lo al vaixell", al teu cor. Perquè Jesús va dir: "Qui roman en mi i jo en ell donarà molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res". (John 15: 5)

La clau, estimats germans i germanes, és fer-ho pregueu amb el cor, no només els llavis. Entrar en una relació real, viva i personal amb el Senyor.

...aleshores hem de ser nosaltres mateixos (els) qui participem personalment en una relació íntima i profunda amb Jesús. —Papa Benedicte XVI, Catholic News Service, 4 d'octubre de 2006

...no Crist com un simple "paradigma" o "valor", sinó com el Senyor vivent, "el camí, i la veritat i la vida".. —PAPA JOAN PAUL II, L'Osservatore Romano (Edició en anglès del Diari Vaticà), 24 de març de 1993, p.3.

En aquells moments en què el vent bufa fort i amb prou feines pots pensar i no sents res... quan les onades de temptació són altes i el sofriment és un encegador ruixat oceànic... llavors aquests són moments de pur fe. En aquests moments, pots sentir com si Jesús no hi fos, que no li importa la teva vida i els teus detalls. Però de veritat, Ell està al teu costat dient:

Sóc jo. Jesús, qui et va crear, que t'estima i que mai t'abandonarà. Així que no tingueu por. Em dius: "Per què, Senyor, em permets entrar en aquestes tempestes?" I dic: "Per guiar-te cap a costes més segures, cap a ports que sé que són els millors per a tu, no el que creus que és millor per a tu. Encara no confies en mi? No tinguis por. En aquesta hora de foscor, JO SÓC.

Sí, en aquells moments en què la pregària és com beure sorra i les teves emocions són com un mar inquiet, llavors simplement repeteix una i altra vegada les paraules que Jesús ens va ensenyar a través de Faustina: “Jesús, confio en tu”.

…tots els qui invoquen el nom del Senyor seràn salvats... Apropeu-vos a Déu, i ell s'acostarà a vosaltres. (Fets 2:21; Jaume 4:8)

I pregueu les paraules que Jesús va ensenyar als apòstols, no una pregària pel futur, sinó una pregària per just el suficient per avui.

… dóna'ns avui el nostre pa de cada dia.

Els teus problemes poden no marxar. És possible que la teva salut no canviï. Els qui us persegueixen potser no marxen... però en aquest moment de fe, quan heu tornat a convidar el Senyor del Temps i de l'Espai al vostre cor, és el moment en què torneu a lliurar la direcció de la vostra vida a Jesús. I al seu temps i a la seva manera, Ell us conduirà al port correcte mitjançant la gràcia i la saviesa que impartirà. Per…

L’oració atén la gràcia que necessitem ... -CCC, n.2010

Hem de pregar amb perseverància per obtenir aquesta saviesa... No hem d'actuar, com fan molts, quan preguem a Déu alguna gràcia. Després d'haver resat molt de temps, potser durant anys, i Déu no ha atès la seva petició, es desaniman i deixen de pregar, pensant que Déu no els vol escoltar. Així es priven dels beneficis de les seves oracions i ofenden Déu, que estima donar i que sempre respon, d'una manera o altra, a les pregàries ben dites. Qui, aleshores, vulgui obtenir la saviesa ha de pregar-la dia i nit sense cansar-se ni desanimar-se. Les benediccions en abundància seran seves si després de deu, vint, trenta anys de pregària, o fins i tot una hora abans de morir, arriba a posseir-la. Així és com hem de pregar per obtenir saviesa... —Sant. Lluís de Montfort, Déu sol: els escrits recollits de Sant Lluís Maria de Montfort, pàg. 312; citat en Magnificat, Abril 2017, pàgines 312-313

… si algun de vosaltres no té saviesa, que ho demani a Déu, que dona a tots amb generositat i sense ànims, i se li donarà. Però hauria de demanar amb fe, sense dubtar, perquè el qui dubta és com una onada del mar que el vent s'emporta i es mou. (Jaume 1:5-6)

----------------

En una nota al marge, des de la primera lectura d'avui, els Apòstols van dir: "No és correcte que descuidem la paraula de Déu per servir a taula... ens dedicarem a l'oració i al ministeri de la paraula". Això és el que també he fet. Aquest ministeri a temps complet depèn de la generositat i el suport dels nostres lectors. Fins aquí, una mica més 01:00 per cent han respost a la nostra crida de suport de primavera, la qual cosa em porta a preguntar-me si ara Jesús m'està portant a un port diferent... Si us plau, pregueu per nosaltres si no podeu donar suport a aquest ministeri i pregueu sobre com podeu ajudar-me en el ministeri. de la paraula, si ho ets. Salut.

Ets estimat.