L' és el segon diumenge de Pasqua Diumenge de Pietat Divina. És un dia que Jesús va prometre abocar gràcies incommensurables fins al punt que, per a alguns, és així "L'última esperança de salvació". Tot i això, molts catòlics no tenen ni idea de què és aquesta festa o mai no en tenen notícia des del púlpit. Com veureu, no és un dia normal ...
IN arran del pontificat extrovertint, afectuós i fins i tot revolucionari de sant Joan Pau II, el cardenal Joseph Ratzinger va quedar sota una llarga ombra quan va assumir el tron de Pere. Però el que aviat marcaria el pontificat de Benet XVI no seria el seu carisma o humor, la seva personalitat o vigor; de fet, era tranquil, serè, gairebé incòmode en públic. Més aviat, seria la seva teologia inquebrantable i pragmàtica en un moment en què la Barca de Pere estava sent atacada tant des de dins com des de fora. Seria la seva percepció lúcida i profètica dels nostres temps la que semblava esborrar la boira davant la proa d'aquest Gran Vaixell; i seria una ortodoxia que demostrés una i altra vegada, després de 2000 anys d'aigües sovint tempestuoses, que les paraules de Jesús són una promesa inamovible:
Et dic, tu ets Pere, i sobre aquesta roca construiré la meva església, i els poders de la mort no prevaldran contra ella. (Mat 16:18)
QUI és el veritable papa?
Si poguessis llegir la meva safata d'entrada, veuries que hi ha menys acord sobre aquest tema del que et penses. I aquesta divergència es va fer encara més forta recentment amb un editorial en una important publicació catòlica. Proposa una teoria que va guanyant força, alhora que coqueteja cisma...Continua llegint
… cada Església particular ha d'estar d'acord amb l'Església universal
no només pel que fa a la doctrina de la fe i els signes sacramentals,
però també pel que fa als usos universalment rebuts de la tradició apostòlica i ininterrompuda.
S'han d'observar no només per tal d'evitar errors, sinó
però també perquè la fe es transmeti en la seva integritat,
des de la regla de la pregària de l'Església (lex orandi) correspon
a la seva regla de fe (lex credendi).
—Instrucció General del Missal Romà, 3a ed., 2002, 397
IT Pot semblar estrany que estic escrivint sobre la crisi que s'està desenvolupant per la missa llatina. La raó és que no he assistit mai a una litúrgia tridentina habitual en la meva vida.[1]Vaig assistir a un casament de ritu tridentí, però el sacerdot no semblava saber què feia i tota la litúrgia estava dispersa i estranya. Però és exactament per això que sóc un observador neutral amb, espero, alguna cosa útil per afegir a la conversa...Continua llegint
| ↑1 | Vaig assistir a un casament de ritu tridentí, però el sacerdot no semblava saber què feia i tota la litúrgia estava dispersa i estranya. |
|---|
Mark Mallett és ex reporter de televisió de CTV Edmonton i documentalista premiat i autor de La confrontació final i La paraula ara.
“HAURIA Prenc la vacuna? " Aquesta és la pregunta que omple la meva safata d'entrada a aquesta hora. I ara, el Papa ha reflexionat sobre aquest tema controvertit. Per tant, la informació següent és crucial per a aquells que ho són experts que us ajudaran a ponderar aquesta decisió, que sí, té enormes conseqüències potencials per a la vostra salut i fins i tot la llibertat ... Continua llegint
... el matí de dalt ens visitarà
per brillar sobre els que seuen a les fosques i a l’ombra de la mort,
per guiar els nostres peus cap al camí de la pau.
(Lucas 1: 78-79)
AS era la primera vegada que Jesús venia, de manera que torna a estar al llindar de l’arribada del seu Regne a la terra com al cel, que es prepara i precedeix la seva arribada final al final dels temps. El món, una vegada més, està "a les fosques i a l'ombra de la mort", però s'acosta ràpidament una nova alba.Continua llegint
científic | ˈSʌɪəntɪz (ə) m | substantiu:
creença excessiva en el poder del coneixement i les tècniques científiques
També hem d’afrontar el fet que hi ha certes actituds
que deriva del mentalitat de "aquest món actual"
pot penetrar en les nostres vides si no estem vigilants.
Per exemple, alguns dirien que només això és cert
que es pot comprovar per la raó i la ciència ...
-Catecisme de l’Església Catòlica, n. 2727
SERVEI de Déu, la senyora Lucia Santos va donar una paraula molt preciosa sobre els propers temps que ara vivim:
L' Gran tempesta de què vaig parlar Espiral cap a l'ull té tres components essencials segons els primers pares de l’Església, les Escriptures, i confirmat en revelacions profètiques creïbles. La primera part de la tempesta és essencialment artificial: la humanitat sega el que ha sembrat (cf. Set segells de revolució). Després ve el Ull de la Tempesta seguit de la darrera meitat de la tempesta que culminarà en Déu mateix directament intervenint a través d'un Judici dels vius.
Continua llegint
Dels arxius: escrit el 22 de febrer de 2013 ...
UNA CARTA d'un lector:
Estic totalment d’acord amb vosaltres: tots necessitem una relació personal amb Jesús. Vaig néixer i vaig créixer catòlic romà, però ara em trobo assistint a l’església episcopal (Alt Episcopal) diumenge i implicant-me en la vida d’aquesta comunitat. Vaig ser membre del consell de l’església, membre del cor, professor de CCD i professor a temps complet en una escola catòlica. Personalment, coneixia a quatre dels sacerdots acusats de manera creïble i que confessaven haver abusat sexualment de nens menors ... Els nostres cardenals, bisbes i altres sacerdots es van encobrir d’aquests homes. Es tensa la creença que Roma no sabia què passava i, si realment no ho sabia, vergonya Roma, el Papa i la cúria. Són simplement representants horrors de Nostre Senyor .... Per tant, hauria de ser un membre fidel de l’església de RC? Per què? Vaig trobar Jesús fa molts anys i la nostra relació no ha canviat, de fet ara és encara més forta. L'església RC no és el principi i el final de tota veritat. En qualsevol cas, l’església ortodoxa té la mateixa credibilitat que Roma, si no més. La paraula "catòlic" del Credo s'escriu amb una petita "c", que significa "universal", que no significa només i per sempre l'Església de Roma. Només hi ha un camí veritable cap a la Trinitat, que consisteix a seguir Jesús i entrar en relació amb la Trinitat en primer lloc amicar-se amb Ell. Res d’això depèn de l’església romana. Tot això es pot nodrir fora de Roma. Res d’això és culpa vostra i admiro el vostre ministeri, però només necessitava explicar-vos la meva història.
Benvolgut lector, gràcies per compartir la vostra història amb mi. M'alegro que, malgrat els escàndols que heu trobat, la vostra fe en Jesús s'ha mantingut. I això no em sorprèn. Hi ha hagut moments en la història en què els catòlics en plena persecució ja no tenien accés a les seves parròquies, al sacerdoci o als sagraments. Van sobreviure dins de les parets del seu temple interior on resideix la Santíssima Trinitat. Es viu des de la fe i la confiança en una relació amb Déu perquè, en el fons, el cristianisme tracta de l’amor d’un Pare pels seus fills i dels fills que l’estimen a canvi.
Per tant, es fa la pregunta a la qual heu intentat respondre: si algú pot continuar sent cristià com a tal: “Hauria de seguir sent un membre fidel de l’Església Catòlica Romana? Per què?"
La resposta és un "sí" rotund i sense vacil·lacions. I és per això que es tracta de mantenir-se lleial a Jesús.
SOBRE BONES I OPCIONS
ALLÀ és una altra cosa que s’ha de dir sobre la creació de l’home i la dona que es va determinar “al principi”. I si no ho entenem, si no ho entenem, qualsevol discussió sobre la moral, sobre les decisions correctes o incorrectes, sobre el seguiment dels dissenys de Déu, corre el risc de llançar la discussió sobre la sexualitat humana en una llista estèril de prohibicions. I estic segur que això només serviria per aprofundir en la divisió entre els bells i rics ensenyaments de l’Església sobre la sexualitat i els que se senten alienats per ella.
El 2008, vaig sentir que el Senyor començava a parlar de "Xina". Això va culminar amb aquest escrit del 2011. Mentre llegia els titulars avui, sembla oportú tornar-lo a publicar aquesta nit. També em sembla que moltes de les peces dels "escacs" sobre les quals he estat escrivint des de fa anys ara es mouen al seu lloc. Tot i que el propòsit d’aquest apostolat és principalment ajudar els lectors a mantenir els peus a terra, el nostre Senyor també va dir que “vigileu i pregueu”. I així, seguim vigilant amb oració ...
El següent es va publicar per primera vegada el 2011.
POPA Benet va advertir abans de Nadal que l '"eclipsi de la raó" a Occident posava en joc "el propi futur del món". Va al·ludir al col·lapse de l’Imperi Romà, establint un paral·lelisme entre ell i els nostres temps (vegeu A la vigília).
Mentrestant, hi ha un altre poder creixent en el nostre temps: la Xina comunista. Tot i que actualment no mostra les mateixes dents que la Unió Soviètica, hi ha molt que preocupar-se per l’ascens d’aquesta superpotència en alça.
Publicat per primera vegada el 5 de juny de 2013 ... amb actualitzacions avui.
IF Puc recordar breument aquí una experiència poderosa fa uns deu anys quan em vaig sentir obligat a anar a l’església a resar davant del Santíssim Sagrament ...
IN la veritat, crec que la majoria de nosaltres estem molt cansats ... cansats de no només veure l’esperit de la violència, la impuresa i la divisió escampant-se pel món, sinó cansats d’haver-ne de parlar, potser també de persones com jo. Sí, ho sé, faig que algunes persones siguin molt incòmodes, fins i tot enfadades. Bé, us puc assegurar que ho he estat temptat de fugir a la "vida normal" moltes vegades ... però m'adono que en la temptació d'escapar d'aquest escrit estrany, l'apostolat és la llavor de l'orgull, un orgull ferit que no vol ser "aquell profeta de la desgràcia i la penombra". Però al final de cada dia, dic: “Senyor, a qui anirem? Teniu les paraules de la vida eterna. Com puc dir "no" a tu que no em vas dir "no" a la creu? " La temptació és simplement tancar els ulls, adormir-me i fingir que les coses no són el que realment són. I després, Jesús ve amb una llàgrima als ulls i em punxa suaument, dient:Continua llegint
Què hi ha al voltant del revolt?
IN un obert carta al Papa, [1]cf. Benvolgut Sant Pare ... Ja ve! Vaig exposar a Sa Santedat els fonaments teològics d'una "era de pau" en oposició a l'heretgia de mil·lenarisme. [2]cf. Mil·lenarisme: Què és i no és i el Catecisme [CCC} n.675-676 De fet, el pare Martino Penasa va plantejar la pregunta sobre els fonaments bíblics d’una època històrica i universal de pau davant mil·lenarisme a la Congregació per a la Doctrina de la Fe: "Era imminent una nova era de la vostra vida cristiana?"(" És imminent una nova era de la vida cristiana? "). El prefecte en aquell moment, el cardenal Joseph Ratzinger va respondre:La cerca o la resta d'obertura a l'alliberament del debat, és que la Santa Seu no és molt pronunciada en modo definitiu"
| ↑1 | cf. Benvolgut Sant Pare ... Ja ve! |
|---|---|
| ↑2 | cf. Mil·lenarisme: Què és i no és i el Catecisme [CCC} n.675-676 |
Foto, Max Rossi / Reuters
ALLÀ no hi ha dubte que els pontífexs del segle passat han exercit el seu càrrec profètic per despertar els creients al drama que es desenvolupa en els nostres dies (vegeu Per què els papes no criden?). És una batalla decisiva entre la cultura de la vida i la cultura de la mort ... la dona vestida de sol, de part per donar a llum una nova era -davant el drac qui busca destruir si no, intenta establir el seu propi regne i la "nova era" (vegeu Ap 12: 1-4; 13: 2). Però, tot i que sabem que Satanàs fracassarà, Crist no. El gran sant marià, Lluís de Montfort, ho emmarca bé:
L' "Cultura de la mort", això Gran Culling i La gran intoxicació, no són la paraula final. Els estralls causats per l’home al planeta no són l’última paraula en matèria humana. Perquè ni el Nou ni l'Antic Testament parlen de la fi del món després de la influència i el regnat de la "bèstia". Més aviat, parlen d’un diví renovació de la terra on regnarà la veritable pau i la justícia durant un temps mentre el “coneixement del Senyor” s’estén de mar a mar (cf. Is 11: 4-9; Jer 31: 1-6; Ezequi 36: 10-11; Mic 4: 1-7; Zac 9:10; Mateu 24:14; Apocalipsi 20: 4).
All els extrems de la terra recordaran i giraran cap a la LDSB; tots les famílies de les nacions es prosternaran davant seu. (Sal 22:28)
Mira cap amunt per Michael D. O'Brien
Si hi ha una tempesta en els nostres temps, proporcionarà Déu una "arca"? La resposta és "Sí!" Però potser mai abans els cristians havien dubtat d’aquesta disposició tant com en els nostres temps, ja que s’enfonsa la controvèrsia sobre el papa Francesc, i les ments racionals de la nostra era postmoderna han d’enfrontar-se al místic. No obstant això, aquí teniu l'Arca que Jesús ens proporciona a aquesta hora. També tractaré "què fer" a l'Arca en els pròxims dies. Publicat per primera vegada l'11 de maig de 2011.
JESUS va dir que el període anterior al seu eventual retorn seria "com era en temps de Noè ... ” És a dir, molts no en serien conscients la tempesta reunint-se al seu voltant: "No ho van saber fins que va arribar la riuada i els va endur a tots". [1]Matt 24: 37-29 Sant Pau va indicar que l'arribada del "Dia del Senyor" seria "com un lladre a la nit". [2]1 Aquests 5: 2 Aquesta tempesta, com ensenya l'Església, conté el Passió de l’Església, que la seguirà al cap en el seu propi pas per un corporatiu “Mort” i resurrecció. [3]Catecisme de l'Església Catòlica, n. 675 De la mateixa manera que molts dels "líders" del temple i fins i tot els mateixos apòstols semblaven desconèixer, fins al darrer moment, que Jesús havia de patir i morir de veritat, també hi ha massa persones a l'Església que no són conscients de les constants advertències profètiques dels papes. i la Santíssima Mare: avisos que anuncien i indiquen un ...
Una de les funcions centrals d’aquest apostolat d’escriptura és mostrar com la Mare de Déu i l’Església són realment miralls d’un mateix una altra, és a dir, com l'autèntica anomenada "revelació privada" reflecteix la veu profètica de l'Església, sobretot la dels papes. De fet, ha estat una gran obertura per a mi veure com els pontífexs, des de fa més d’un segle, han estat paral·lels al missatge de la Beata Mare, de manera que les seves advertències més personalitzades són essencialment “l’altra cara de la moneda” de l’institucional. advertiments de l’Església. Això és més evident en els meus escrits Per què els papes no criden?
El coneixement de l’autèntica doctrina catòlica sobre la Santíssima Verge Maria serà sempre una clau per a la comprensió exacta del misteri de Crist i de l’Església. —PAPA PAUL VI, Discurs, 21 de novembre de 1964
ALLÀ és una clau profunda que descobreix per què i com la Beata Mare té un paper tan sublim i poderós en la vida de la humanitat, però sobretot dels creients. Una vegada que es comprèn això, no només el paper de Maria té més sentit a la història de la salvació i la seva presència més entesa, sinó que crec que us deixarà amb ganes d’arribar a la mà més que mai.
La clau és aquesta: Maria és un prototip de l’Església.
Tota la llum del cel s’apagarà i hi haurà una gran foscor a tota la terra. Aleshores es veurà el senyal de la creu al cel, i de les obertures on es van clavar les mans i els peus del Salvador sortiran grans llums que il·luminaran la terra durant un període de temps. Això tindrà lloc poc abans de l’últim dia. -Pietat divina en la meva ànima, Jesús a Santa Faustina, n. 83
DESPRÉS el sisè segell es trenca, el món experimenta una “il·luminació de consciència”, un moment de recompte (vegeu Els set segells de la revolució). Llavors, Sant Joan escriu que el setè segell s'ha trencat i que hi ha silenci al cel "durant aproximadament mitja hora". És una pausa abans del Ull de la Tempesta passa per sobre, i el vents de purificació tornar a començar a bufar.
Silenci en presència del Senyor Déu! Per a és a prop el dia del Senyor ... (Zeph 1: 7)
És una pausa de gràcia, de Pietat divina, abans que arribi el Dia de la Justícia ...
Publicat per primera vegada el 5 d’octubre del 2006.
AMB els meus escrits publicats recentment sobre el Papa, l’Església catòlica, la Santíssima Mare i la comprensió de com flueix la veritat divina, no a través de la interpretació personal, sinó a través de l’autoritat docent de Jesús, vaig rebre els correus electrònics i les crítiques esperades de no catòlics ( o millor dit, excatòlics). Han interpretat que la meva defensa de la jerarquia, establerta pel mateix Crist, significa que no tinc una relació personal amb Jesús; que d'alguna manera crec que estic salvat, no per Jesús, sinó pel Papa o per un bisbe; que no m'omple l'esperit, sinó un "esperit" institucional que m'ha deixat cec i sense salvació.
I han estat inundats de correus electrònics les darreres dues setmanes i faré tot el possible per respondre-hi. Cal destacar-ho molts de vostès experimenten un augment en atacs i proves espirituals similars mai abans. Això no em sorprèn; és per això que vaig sentir que el Senyor em instava a compartir les meves proves amb vosaltres, a confirmar-vos i enfortir-vos i recordar-vos-ho no estàs sol. A més, aquests intents assajos són a molt bon senyal. Recordeu, cap al final de la Segona Guerra Mundial, que va ser quan es van produir els combats més ferotges, quan Hitler es va convertir en el més desesperat (i menyspreable) de la seva guerra.
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al dijous de la Tercera Setmana de Quaresma, el 12 de març de 2015
Textos litúrgics aquí
Josep es va vendre a l’esclavitud pels seus germans de Damiano Mascagni (1579-1639)
AMB la mort de la lògica, no estem lluny de quan no només la veritat, sinó els mateixos cristians, seran bandejats de l’esfera pública (i ja ha començat). Almenys, aquest és l’advertència del seient de Pere:
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al dimecres de la Tercera Setmana de Quaresma, l'11 de març de 2015
Textos litúrgics aquí
Cortesia de Universal Studios
LIKE veient un tren naufragar a càmera lenta, de manera que està veient el mort de la lògica en els nostres temps (i no parlo de Spock).
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al dimecres de la Primera Setmana de Quaresma, el 25 de febrer de 2015
Textos litúrgics aquí
ALLÀ avui hi ha moltes xerrades sobre quan es complirà aquesta o aquella profecia, sobretot durant els propers anys. Però sovint reflexiono sobre el fet que aquesta nit pugui ser la meva última nit a la terra i, per tant, considero superflu la carrera per "conèixer la data". Sovint somric quan penso en aquella història de Sant Francesc a qui, mentre feia jardineria, se li preguntava: "Què faríeu si sabés que el món acabaria avui?" Ell va respondre: "Suposo que acabaria d'acabar aquesta filera de mongetes". Aquí rau la saviesa de Francesc: el deure del moment és la voluntat de Déu. I la voluntat de Déu és un misteri, sobretot quan es tracta temps.
TÉ alguna vegada has conegut algú apassionat pel tema? Un paracaigudista, genet a cavall, aficionat a l’esport o un antropòleg, científic o restaurador d’antiquaris que visqui i respiri la seva afició o carrera? Tot i que ens poden inspirar i fins i tot despertar interès per nosaltres pel seu tema, el cristianisme és diferent. Perquè no es tracta de la passió d’un altre estil de vida, filosofia o fins i tot ideal religiós.
L’essència del cristianisme no és una idea, sinó una persona. —PAPA BENEDICTE XVI, discurs espontani al clergat de Roma; Zenit, maig 20 de 2005
WE viuen en un moment en què la profecia potser mai ha estat tan important i, tanmateix, tan incompresa per la gran majoria dels catòlics. Hi ha tres posicions nocives que es prenen avui en relació amb revelacions profètiques o “privades” que, crec, de vegades fan un gran dany a molts barris de l’Església. Una és que les "revelacions privades" mai s’ha de tenir en compte ja que tot el que estem obligats a creure és la Revelació definitiva de Crist en el “dipòsit de la fe”. Un altre mal que es fa és aquell que tendeix a no només posar la profecia per sobre del Magisteri, sinó que li dóna la mateixa autoritat que la Sagrada Escriptura. I, finalment, hi ha la postura que la majoria de les profecies, tret que siguin pronunciades per sants o trobades sense error, haurien de ser evitades majoritàriament. De nou, totes aquestes posicions anteriors comporten trampes desafortunades i fins i tot perilloses.
ST. JOAN PAUL II - PREGA PER NOSALTRES
I Va viatjar a Roma per cantar en un concert homenatge a Sant Joan Pau II, el 22 d'octubre del 2006, en honor al 25è aniversari de la Fundació Joan Pau II, així com al 28è aniversari de la instal·lació del papa com a papa. No tenia ni idea del que estava a punt de passar ...
Una història dels arxius, fpublicat el 24 d’octubre del 2006....
L' El mes passat ha estat un dolor palpable, ja que el Senyor continua advertint que n'hi ha Tan poc temps queda. Els temps són tristos perquè la humanitat està a punt de collir allò que Déu ens ha suplicat de no sembrar. És dolorós perquè moltes ànimes no s’adonen que estan al precipici d’una separació eterna d’ell. És trist perquè ha arribat l’hora de la pròpia passió de l’Església en què un Judes s’aixecarà contra ella. [1]cf. La prova de set anys: part VI És trist perquè Jesús no només està sent oblidat i oblidat a tot el món, sinó que torna a ser maltractat i burlat. Per tant, el Temps dels temps ha arribat quan tota il·legalitat esclata i apareix a tot el món.
Abans de continuar, reflexiona per un moment sobre les paraules plenes de veritat d’un sant:
No tinguis por del que pugui passar demà. El mateix Pare amorós que es preocupa per tu avui es preocuparà per tu demà i cada dia. O bé, us protegirà del sofriment o us donarà forces inexorables per suportar-lo. Estigueu en pau i deixeu de banda tots els pensaments i imaginacions ansioses. —Sant. Francesc de Sales, bisbe del segle XVII
De fet, aquest bloc no és aquí per espantar o espantar, sinó per confirmar-vos i preparar-vos perquè, com les cinc verges savis, la llum de la vostra fe no s’apagui, sinó que brilli cada vegada més quan la llum de Déu al món està totalment atenuada i la foscor totalment lliure. [2]cf. Mat 25: 1-13
Per tant, estigueu desperts, ja que no sabeu ni el dia ni l’hora. (Mat 25:13)
| ↑1 | cf. La prova de set anys: part VI |
|---|---|
| ↑2 | cf. Mat 25: 1-13 |
ALLÀ hi ha moltes coses esperançadores que es desenvolupen a l’Església, la majoria en silenci, encara molt amagades a la vista. D’altra banda, hi ha moltes coses preocupants a l’horitzó de la humanitat quan entrem al 2014. També aquestes, encara que no tan amagades, es perden en la majoria de les persones la font d’informació dels quals és el mitjà de comunicació principal; les vides de les quals queden atrapades a la cinta de l’ocupació; que han perdut la seva connexió interna amb la veu de Déu per falta d’oració i desenvolupament espiritual. Parlo d’ànimes que no “vigilen i resen” tal com ens ho va demanar el Senyor.
No puc deixar de recordar el que vaig publicar fa sis anys en aquesta mateixa vigília de la festa de la Santa Mare de Déu:
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 17 de desembre de 2013
Textos litúrgics aquí
ALLÀ és un moment poderós de drama en una de les visions de Sant Joan del Llibre de l'Apocalipsi. Després d’escoltar el Senyor castigant les set esglésies, advertint-les, exhortant-les i preparant-les per a la seva vinguda, [1]cf. Apocalipsi 1:7 A Sant Joan es mostra un rotlle amb escriptura a banda i banda que està segellat amb set segells. Quan s’adona que “ningú al cel, a la terra o sota la terra” no és capaç d’obrir-lo i examinar-lo, comença a plorar profusament. Però, per què Sant Joan plora per alguna cosa que encara no ha llegit?
| ↑1 | cf. Apocalipsi 1:7 |
|---|
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 5 de desembre de 2013
Textos litúrgics aquí
ISAIAH escriu:
Tenim una ciutat forta; posa parets i muralles per protegir-nos. Obriu les portes per deixar entrar una nació que sigui justa, que mantingui la fe. Una nació amb un propòsit ferm que manteniu en pau; en pau, per la seva confiança en tu. (Isaïes 26)
Tants cristians avui han perdut la pau! Tants, de fet, han perdut la seva alegria! I, per tant, el món considera que el cristianisme no sembla atractiu.
LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 29 de novembre de 2013
Textos litúrgics aquí.
L' al profeta Daniel se li dóna una visió poderosa i esfereïdora de quatre imperis que dominarien durant un temps; el quart és una tirania mundial de la qual sortiria l'Anticrist, segons la tradició. Tant Daniel com Crist descriuen com seran els temps d’aquesta “bèstia”, encara que des de diferents perspectives.Continua llegint
TORNAR al juny del 2013, us vaig escriure sobre els canvis que he anat discernint pel que fa al meu ministeri, com es presenta, què es presenta, etc. La cançó del vigilant. Després de diversos mesos de reflexió, voldria compartir amb vosaltres les meves observacions sobre el que està passant al nostre món, les coses que he comentat amb el meu director espiritual i on crec que ara em guien. També vull convidar la vostra aportació directa amb una enquesta ràpida a continuació.
Víctimes del genocidi
FORSA l'aspecte més miop de la nostra cultura moderna és la noció que estem en un camí lineal d'avanç. Que deixem enrere, arran dels èxits humans, la barbàrie i el pensament estret de les generacions i cultures passades. Que estem afluixant els lligams dels prejudicis i la intolerància i marxem cap a un món més democràtic, lliure i civilitzat.
Aquesta suposició no només és falsa, sinó perillosa.
L' la màxima expressió de l'amor de Crist no va ser el Sermó de la Muntanya ni tan sols la multiplicació dels pans.
Era a la creu.
Així també, a L’hora de la glòria per a l’Església, serà l’assentament de les nostres vides in love aquesta serà la nostra corona.
L’exarquebisbe Jorge Mario el cardenal Bergogli0 (papa Francesc) pujant a l’autobús
Desconegut origen del fitxer
L' cartes en resposta a Comprensió de Francesc no podia ser més divers. Des dels que van dir que era un dels articles més útils sobre el Papa que han llegit, fins a altres que van advertir que estic enganyat. Sí, precisament per això he dit una i altra vegada que vivim a "dies perillosos". Es deu al fet que els catòlics cada cop estan més dividits entre ells. Hi ha un núvol de confusió, desconfiança i sospita que continua filtrant-se a les parets de l’Església. Dit això, és difícil no mostrar-se comprensiu amb alguns lectors, com ara un sacerdot que va escriure:Continua llegint
DESPRÉS El papa Benet XVI va renunciar a la seu de Pere, I percebuda en l’oració diverses vegades les paraules: Heu entrat en dies perillosos. Era el sentit que l'Església entra en un període de gran confusió.
Entreu: papa Francesc.
A diferència del papat del beneït Joan Pau II, el nostre nou papa també ha tombat el terreny molt arrelat de l’statu quo. Ha desafiat tothom a l’Església d’una manera o d’una altra. No obstant això, diversos lectors m’han escrit amb preocupació pel fet que el papa Francesc s’allunya de la fe per les seves accions poc ortodoxes, les seves declaracions contundents i les seves declaracions aparentment contradictòries. He estat escoltant des de fa uns quants mesos, observant i pregant, i em sento obligat a respondre a aquestes preguntes sobre les vies franques del nostre Papa ....
TO Sa Santedat, el papa Francesc:
Benvolgut Sant Pare,
Durant tot el pontificat del vostre predecessor, sant Joan Pau II, ens invocava contínuament a nosaltres, els joves de l'Església, per convertir-nos en "vigilants del matí a l'alba del nou mil·lenni". [1]PAPA JOAN PAUL II, Novo Millennio Inuente, n.9; (cf. Is 21: 11-12)
... vigilants que proclamen al món un nou albir d'esperança, de germanor i de pau. —POP JOHN PAUL II, Adreça al Moviment Juvenil Guanelli, 20 d’abril de 2002, www.vatican.va
Des d’Ucraïna a Madrid, del Perú al Canadà, ens va fer senyals per convertir-nos en “protagonistes dels nous temps” [2]PAPA JOAN PAUL II, cerimònia de benvinguda, aeroport internacional de Madrid-Baraja, 3 de maig de 2003; www.fjp2.com que es situaven directament per davant de l’Església i del món:
Benvolguts joves, depèn de tu vigilants del matí, qui anuncia la sortida del sol que és el Crist ressuscitat! —POP JOHN PAUL II, Missatge del Sant Pare a la Joventut del Món, XVII Dia Mundial de la Joventut, n. 3; (vegeu Is 21: 11-12)
| ↑1 | PAPA JOAN PAUL II, Novo Millennio Inuente, n.9; (cf. Is 21: 11-12) |
|---|---|
| ↑2 | PAPA JOAN PAUL II, cerimònia de benvinguda, aeroport internacional de Madrid-Baraja, 3 de maig de 2003; www.fjp2.com |
Conversió de Sant Pau, artista desconegut
ALLÀ és una gràcia que arriba al món sencer en el que pot ser l’esdeveniment més sorprenent des de Pentecosta.
Oració, by Michael D. O'Brien
DES DE l'abdicació de l'escó de Pere per part del papa emèrit Benet XVI, hi ha hagut moltes preguntes entorn de la revelació privada, algunes profecies i alguns profetes. Intentaré respondre aquestes preguntes aquí ...
I. De tant en tant us referiu a "profetes". Però la profecia i la línia dels profetes no van acabar amb Joan Baptista?
II. Però no hem de creure en cap revelació privada, oi?
III. Fa poc vau escriure que el papa Francesc no és un "antipapa", com afirma una profecia actual. Però, no era un papa Honori un hereu i, per tant, el papa actual no podia ser el "fals profeta"?
IV. Però, com pot ser falsa una profecia o un profeta si els seus missatges ens demanen que preguem el Rosari, la Capelleta i participem en els Sagraments?
V. Podem confiar en els escrits profètics dels Sants?
VI. Com és que no escrius més sobre la Serventa de Déu, Luisa Piccarreta?
CRIST HA ressuscitat!
AL·L·LUIA!
Germans i germanes, com no podem sentir esperança en aquest gloriós dia? I, tanmateix, ho sé, en realitat, molts de vosaltres no us sentiu inquiets mentre llegim els titulars dels batecs de la guerra, del col·lapse econòmic i de la creixent intolerància a les posicions morals de l’Església. I molts estan cansats i apagats pel corrent constant de profanacions, obscenitat i violència que omple les nostres ones i internet.
Precisament al final del segon mil·lenni conflueixen immensos núvols amenaçadors a l’horitzó de tota la humanitat i la foscor baixa sobre les ànimes humanes. —PAPA JOAN PAUL II, d’un discurs (traduït de l’italià), desembre de 1983; www.vatican.va
Aquesta és la nostra realitat. I puc escriure "no tingueu por" una vegada i una altra, i, tot i així, molts continuen ansiosos i preocupats per moltes coses.
En primer lloc, hem d’adonar-nos que l’autèntica esperança sempre es concep en l’úter de la veritat; en cas contrari, es corre el risc de ser una falsa esperança. En segon lloc, l’esperança és molt més que simplement “paraules positives”. De fet, les paraules són merament invitacions. El ministeri de tres anys de Crist va ser una invitació, però l’esperança real es va concebre a la creu. Després es va incubar i va néixer a la tomba. Aquest, estimats amics, és el camí de l'autèntica esperança per a vosaltres i per a mi en aquests temps ...
Foto de Gregorio Borgia, AP
Et dic, tu ets Pere, i
a
aquest
roca
Construiré la meva església i les portes dels inferns
no hi prevaldrà.
(Mateu 16:18)
WE ahir conduïm per la carretera de gel glaçada del llac Winnipeg quan vaig mirar el mòbil. L'últim missatge que vaig rebre abans que el senyal s'esvaís era "Habemus Papam! ”
Aquest matí he pogut trobar un local en aquesta remota reserva índia que tingui connexió per satèl·lit i, amb això, les nostres primeres imatges de The New Helmsman. Un argentí fidel, humil i sòlid.
Una pedra.
Fa uns dies, em vaig inspirar per reflexionar sobre el somni de Sant Joan Bosco de Vivint el somni? intuint l’anticipació que el Cel concediria a l’Església un timoner que continuaria dirigint el Barque de Pere entre els dos pilars del somni de Bosco.
El nou Papa, derrotant l'enemic i superant tots els obstacles, guia la nau fins a les dues columnes i es posa a descansar entre elles; ho fa ràpid amb una lleugera cadena que penja des de la proa fins a una àncora de la columna sobre la qual s’alça l’Hostia; i amb una altra cadena lleugera que penja de la popa, la fixa a l'extrem oposat a una altra àncora penjada de la columna sobre la qual s'aixeca la Verge Immaculada.-https://www.markmallett.com/blog/2009/01/pope-benedict-and-the-two-columns/
AS He esmentat recentment, la paraula continua sent forta al meu cor, "Esteu entrant en dies perillosos."Ahir, amb una" intensitat "i" ulls que semblaven plens d'ombres i preocupació ", un cardenal es va dirigir a un blogger del Vaticà i va dir:" És un moment perillós. Resa per nosaltres." [1]11 de març de 2013, www.themoynihanletters.com
Sí, hi ha la sensació que l'Església entra a les aigües inexplorades. Ha enfrontat molts judicis, alguns molt greus, en els seus dos mil anys d’història. Però els nostres temps són diferents ...
... la nostra té una foscor diferent en espècie de qualsevol que ha estat abans. El perill especial del temps que ens ocupa és la propagació d’aquesta plaga d’infidelitat, que els apòstols i el nostre mateix Senyor han predit com la pitjor calamitat dels darrers temps de l’Església. I almenys una ombra, una imatge típica dels darrers temps arriba al món. -Beneït John Henry Cardinal Newman (1801-1890), sermó de l'obertura del Seminari de Sant Bernat, 2 d'octubre de 1873, La infidelitat del futur
I, tanmateix, hi ha una excitació a la meva ànima, un sentit del anticipació de la Mare de Déu i del Senyor. Perquè estem a la cúspide de les proves més grans i de les majors victòries de l’Església.
| ↑1 | 11 de març de 2013, www.themoynihanletters.com |
|---|
