El Papa ens pot trair?

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 8 d’octubre de 2014

Textos litúrgics aquí

 

El tema d’aquesta meditació és tan important que l’envio tant als meus lectors diaris de la Paraula Ara, com als que estan a la llista de correu de Spiritual Food for Thought. Si rebeu duplicats, per això. A causa del tema actual, aquest escrit és una mica més llarg de l'habitual per als meus lectors diaris ... però crec que és necessari.

 

I ahir a la nit no vaig poder dormir. Em vaig despertar en el que els romans anomenarien el "quart rellotge", aquell període de temps abans de l'alba. Vaig començar a pensar en tots els correus electrònics que rebia, els rumors que escoltava, els dubtes i la confusió que s’estan escampant ... com llops a la vora del bosc. Sí, vaig escoltar clarament les advertències al cor poc després de la dimissió del papa Benet, que aniríem a entrar en temps de gran confusió. I ara, em sento una mica com un pastor, tensió a l’esquena i als braços, el bastó alçat mentre les ombres es mouen sobre aquest preciós ramat que Déu m’ha confiat per alimentar amb “menjar espiritual”. Avui em sento protector.

Els llops són aquí.

Continua llegint

Profecia Comprensió adequada

 

WE viuen en un moment en què la profecia potser mai ha estat tan important i, tanmateix, tan incompresa per la gran majoria dels catòlics. Hi ha tres posicions nocives que es prenen avui en relació amb revelacions profètiques o “privades” que, crec, de vegades fan un gran dany a molts barris de l’Església. Una és que les "revelacions privades" mai s’ha de tenir en compte ja que tot el que estem obligats a creure és la Revelació definitiva de Crist en el “dipòsit de la fe”. Un altre mal que es fa és aquell que tendeix a no només posar la profecia per sobre del Magisteri, sinó que li dóna la mateixa autoritat que la Sagrada Escriptura. I, finalment, hi ha la postura que la majoria de les profecies, tret que siguin pronunciades per sants o trobades sense error, haurien de ser evitades majoritàriament. De nou, totes aquestes posicions anteriors comporten trampes desafortunades i fins i tot perilloses.

 

Continua llegint

Esperança


Maria Esperanza, 1928 - 2004

 

La causa de canonització de Maria Esperanza es va obrir el 31 de gener de 2010. Aquest escrit es va publicar per primera vegada el 15 de setembre de 2008, a la festa de la Mare de Déu dels Dolors. Com passa amb l’escriptura Trajectòria, que us recomano llegir, aquest escrit també conté moltes "paraules ara" que hem de tornar a escoltar.

I un altre cop.

 

AQUESTA l'any passat, quan pregava amb l'Esperit, sovint em sobtava una paraula als meus llavis: "esperança". Acabo d'aprendre que es tracta d'una paraula hispànica que significa "esperança".

Continua llegint

Com un lladre

 

L' passades 24 hores des que vaig escriure Després de la il·luminació, les paraules han estat ressonant al meu cor: Com un lladre a la nit ...

Pel que fa als temps i a les estacions, germans, no cal que us escriguin res. Ja sabeu que el dia del Senyor arribarà com un lladre a la nit. Quan la gent diu: "Pau i seguretat", es produeix un desastre sobtat, com el dolor de part d'una dona embarassada, que no s'escaparà. (1 Tess 5: 2-3)

Molts han aplicat aquestes paraules a la Segona Vinguda de Jesús. De fet, el Senyor vindrà a una hora que ningú més que el Pare coneix. Però si llegim detingudament el text anterior, sant Pau parla de l’arribada del “dia del Senyor”, i el que arriba de sobte són com “dolors de part”. En el meu darrer escrit, explicava com el "dia del Senyor" no és un sol dia o esdeveniment, sinó un període de temps, segons la Sagrada Tradició. Per tant, allò que condueix i dóna entrada al Dia del Senyor són precisament aquells dolors de treball dels quals va parlar Jesús [1]Mat 24: 6-8; Lluc 21: 9-11 i Sant Joan va veure en la visió de Els set segells de la revolució.

També ells, per a molts, vindran com un lladre a la nit.

Continua llegint

Notes al peu

Notes al peu
1 Mat 24: 6-8; Lluc 21: 9-11