ALLÀ hi ha moltes coses que em cremen al cor i, per tant, continuaré escrivint sempre que sigui possible durant tot el Nadal. Aviat us enviaré una actualització del meu llibre i del programa de televisió en línia que estem preparant per llançar.
Publicat per primera vegada el 5 de juliol de 2007 ...
ORACIÓ abans del Santíssim Sagrament, el Senyor semblava explicar per què el món entra en una purificació que ara sembla irreversible.
Al llarg de la història de la meva Església, hi ha hagut moments en què el Cos de Crist s’ha emmalaltit. En aquells moments he enviat remeis.
El que em va venir al cap són aquells moments en què estem malalts de refredat o grip. Prenem una mica de sopa de pollastre, prenem líquids i descansem molt. També amb el Cos de Crist, quan s’ha emmalaltit d’apatia, corrupció i impuresa, Déu ha enviat els remeis de sants, homes i dones sants—La sopa de pollastre d’ànimes—Que ens reflecteixen Jesús, movent els cors i fins i tot les nacions cap al penediment. Ha inspirat moviments i comunitats d’amor per provocar la sanació i el nou zel. D’aquesta manera, Déu ha restaurat l’Església en el passat.
Però quan càncer creix al cos, aquests remeis no el curaran. Cal eliminar el càncer.
I aquesta és la nostra societat actual. El càncer del pecat ha superat gairebé totes les facetes de la societat, corrompent la cadena alimentària, el subministrament d’aigua, l’economia, la política, la ciència, la medicina, el medi ambient, l’educació i la mateixa religió. Aquest càncer s'ha incrustat en els fonaments de la cultura i només es pot "curar" eliminant-lo completament.
Per tant, a mesura que s’acosta la fi d’aquest món, la condició dels assumptes humans ha de canviar i, a través de la prevalença de la maldat, empitjora; de manera que ara els nostres temps, en què la iniquitat i la impietat han augmentat fins al màxim, es poden jutjar feliços i quasi daurats en comparació d’aquest mal incurable. - Lactanci, Pares de l’Església: The Divine Instituts, Llibre VII, Capítol 15, Enciclopèdia Catòlica; www.newadvent.org
REPENDRE I SEMBRAR
Part de la purificació serà el resultat de la humanitat "collint el que ha sembrat". Ja estem veient que aquestes conseqüències es desenvolupen davant dels nostres ulls. El cultura de la mort ha deixat esgotades les poblacions de les nacions desenvolupades occidentals i, pitjor encara, es nega la dignitat de la persona humana. El cultura de l'avarícia, d'altra banda, ha evolucionat cap a societats impulsades pel benefici, cosa que ha provocat un augment de la pobresa, l'esclavitud del sistema econòmic i la destrucció de la família a través de forces materialistes.
I la perspectiva d'una guerra devastadora continua planificant, fent que la "Guerra Freda" sembli més aviat càlida.
Però la purificació i restauració del medi ambient, la cadena alimentària, el sòl, els oceans i els llacs, els boscos i l’aire que respirem és cirurgia de proporcions còsmiques. Vol dir que molts dels sistemes i tecnologies nocius que fem servir actualment per manipular, dominar i explotar la natura s’han d’eliminar i s’ha de curar el dany que han fet. I això, Déu ho farà ell mateix.
Déu enviarà dos càstigs: un serà en forma de guerres, revolucions i altres mals; s’originarà a la terra. L’altra serà enviada des del Cel. —Annada Maria Maria Taigi, Profecia catòlica, Pàg. 76
Al final, hem d’entendre aquesta purificació com una cosa bona, en definitiva, un acte de misericòrdia. Ja coneixem el final de la història. De la mateixa manera que una mare embarassada coneix l’alegria que s’acosta, també sap que ha de patir els dolors del part i el part.
Però el dolorós procés donarà nova vida ... a Resurrecció que ve.
Si Déu converteix els goigs verinosos de les nacions en amargor, si corromp els seus plaers i si dispersa espines pel camí dels seus disturbis, la raó és que encara els estima. I aquesta és la santa crueltat del metge, que, en casos extrems de malaltia, ens fa prendre medicaments més amargs i horribles. La més gran misericòrdia de Déu és no deixar que aquelles nacions romanguen en pau les unes amb les altres que no estan en pau amb Ell. —Sant. Pio de Pietrelcina, La meva Bíblia Catòlica diària, P. 1482
