La temptació de ser normal

I han estat inundats de correus electrònics les darreres dues setmanes i faré tot el possible per respondre-hi. Cal destacar-ho molts de vostès experimenten un augment en atacs i proves espirituals similars mai abans. Això no em sorprèn; és per això que vaig sentir que el Senyor em instava a compartir les meves proves amb vosaltres, a confirmar-vos i enfortir-vos i recordar-vos-ho no estàs sol. A més, aquests intents assajos són a molt bon senyal. Recordeu, cap al final de la Segona Guerra Mundial, que va ser quan es van produir els combats més ferotges, quan Hitler es va convertir en el més desesperat (i menyspreable) de la seva guerra.

Sí, arriba i ja ha començat: una santedat nova i divina. I Déu hi prepara la seva núvia clavant a la creu la nostra voluntat, la nostra pecaminositat, la nostra debilitat i la nostra impotència perquè pugui elevar dins nostre la seva voluntat, la seva santedat, la seva força i el seu poder. Sempre ho ha fet a l’Església, però ara el Senyor vol donar-ho d’una manera nova, superant i completant el que ha fet en el passat.

Lluitar contra aquest pla de Déu ara amb un odi desesperat i menyspreable és el drac i el seu temptació de ser normal.

LA TENTACIÓ DE SER NORMAL

Durant el darrer any, he lluitat diverses vegades amb aquesta poderosa seducció. Què és exactament? Bé, per a mi, ha anat així:

Només vull tenir una feina "normal". Només vull una vida "normal". Vull tenir el meu terreny, el meu petit regne, treballar i viure tranquil·lament entre els meus veïns. Només vull seure amb la multitud i barrejar-me, ser "normal" com tothom ...

Aquesta temptació, si és totalment adoptada, adopta una forma més insidiosa: relativisme moral, on es rega el seu zel, la seva fe i, en darrer terme Veritat per tal de mantenir les aigües quietes, per evitar conflictes, per “mantenir la pau” en la família, la comunitat i les relacions. ^[1]cf. Els beneïts pacificadors M’atreveixo a dir que aquesta temptació ha castrat amb èxit una gran part de l’Església avui en dia, tant, que ara veiem perseguits els qui es resisteixen a aquesta temptació (com l’arquebisbe Cordileone de San Francisco) dins l'Església.

Podem veure que els atacs contra el Papa i l’Església no només provenen de fora; més aviat, els patiments de l’Església provenen de l’interior de l’Església, del pecat que hi ha a l’Església. Això sempre era un coneixement comú, però avui ho veiem en una forma realment terrorífica: la major persecució de l’Església no prové d’enemics externs, sinó que neix del pecat dins de l’Església. —PAPA BENEDICTE XVI, entrevista en vol a Lisboa, Portugal; LifeSiteNews, 12 de maig de 2010

Potser, en llegir això, reconeixeu aquesta temptació contra vosaltres mateixos i fins i tot les maneres en què us hi heu endinsat. Si ho feu, alegreu-vos! Perquè a veure aquesta veritat, veure la batalla ja és un primer pas enorme guanyar això. Feliços els que us humileu a la llum d’aquesta veritat, que torneu al peu de la creu (com Sant Joan després de fugir de Getsemaní) i que hi romangueu per banyar-vos en la Divina Misericòrdia que surt del Sagrat Cor de Jesús. Feliços els que, com Pere, us renteu amb llàgrimes de penitència i, saltant de la barca de la seguretat, aneu corrents cap a Jesús, que us prepara un dinar sumptuós i diví. ^[2]cf. Joan 21: 1-14 Feliços els que en entrar al confessionari no reteniu res, sinó que poseu els vostres pecats als peus de Jesús, no us guardeu res, res del qui diu:

Vine, doncs, amb confiança a treure gràcies a aquesta font. Mai rebutjo un cor contrit. La teva misèria ha desaparegut en el fons de la meva misericòrdia. No discuteixis amb mi sobre la teva misèria. Em faràs plaer si em lliures tots els teus problemes i dolors. Aplegaré sobre vosaltres els tresors de la meva gràcia. —Jesús a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1485

Perquè veieu, estimats germans i germanes, Jesús ha format aquest petit apostolat al voltant d’aquests escrits perquè sí et distingeix. No us escullen perquè sou especials, sinó perquè té un pla especial per utilitzar-vos. ^[3]cf. L’esperança és l’alba Com l’exèrcit de tres-cents de Gideó, us han distingit com el petit exèrcit de la Mare de Déu per suportar la torxa del Flama de l'Amor -ara amagat sota el pot de fang de la vostra debilitat i simplicitat, però més tard sorgirà com a llum per a les nacions (llegiu El Nou Gideó). El que això us exigeix ​​a vosaltres i a mi és l’obediència al Senyor i a la Senyora. Exigeix ​​resistir aquesta temptació no brillar a no es distingeixi a no "Sortiu de Babilònia".  Però vegeu com Jesús va estar sempre per fora, sovint mal entès, sovint desalineat. Feliços els que seguiu les passes del Mestre. Feliços els que participeu de la ignomínia del seu nom.

Feliços els que estàs apartat. Benaventurats quan la gent us odia, quan us exclouen i us insulten i denuncien el vostre nom com a dolent a causa del Fill de l’home. (Lluc 6:22)

Us han apartat, vosaltres que sou petits, desconeguts, comptats als ulls del món com a res. El món amb prou feines et nota ... aquestes petites llavors que han caigut a terra per morir per donar fruits. Però el drac veu i sap perfectament que la seva derrota s’està produint, no per un puny musculós, per un taló humil: el taló d’una dona. I així, l’enemic es posa contra vosaltres sembrant aquestes condemnables temptacions, aquestes males herbes per desanimar, debilitar i, finalment, sufocar la vostra vida espiritual. Però sabeu com derrotar-lo, germans i germanes: fe en la misericòrdia de Déu, la fe en el seu amor i, ara, la fe en el seu planeja per a tu.

ÉS L’AMOR QUE EXTINGUEIX TOTA LA POR

Aquí hi ha una nota a peu de pàgina molt important a l’anterior: se’ns distingeix, però no ens distingeix lluny. No estem cridats a ser "normals", com en el seguiment de l'statu quo, sinó a estar al món al món normal mode del nostre estat de vida. La clau per entendre aquesta bella realitat rau en l’Encarnació: Jesús no va rebutjar la nostra carn, sinó que es va vestir de tota la nostra humanitat, de tota la nostra debilitat, de totes les nostres rutines i exigències diàries. En fer-ho, va santificar la nostra humilitat, va transformar la nostra debilitat i va santificar el deure del moment.

Per tant, el que estem cridats a portar al món és llavors una "nova normalitat". On són els homes que es porten dignament Normal. On les dones s’adornen modestament i porten una veritable feminitat Normal. On és la virginitat i la castedat abans del matrimoni normal. On una vida vivia amb alegria i serenitat
y és Normal. On és la feina feta amb amor i integritat normal. On és la tranquil·litat enmig de les proves Normal. On es troba la Paraula de Déu als llavis Normal. On es viu i es parla la veritat normal—encara que el món t’acusi d’una altra manera.

No tingueu por de ser normal com Jesús era normal!

Com a cristians, nosaltres també hem de santificar tot allò que toquem amor. I aquest és un amor que, com la proa d’un gran vaixell, trenca les aigües gelades de por. Ser apartat no és apartar-se. Més aviat, és saber que es diu a les profunditats—per no tenir por de les fosques profunditats del cor humà modern, una foscor que ha entrat en una gran part de la humanitat. Estem cridats a entra en aquesta foscor com una flama viva d’amor, trencant la desesperació i trencant el poder de Satanàs en el Nom de Jesús. És per això que l’adversari t’odia, odia la Mare de Déu, odia el Senyor i, per tant, es trenca i es trenca la cua amb furia a aquesta hora: sap que el seu poder s’acaba.

Sou germans estimats, estimats. Sou escollits. Està cridat a entrar en un pla antic. I així, Déu ens crida a tu i a mi en aquest moment per ser-ho valent. I ho fa simplement dient:

Doneu-me el vostre "fiat" complet i complet. En el vostre trencament total, doneu-me el vostre "sí". I us ompliré del meu esperit. T’encendré amb la Flama de l’Amor. Et donaré el do de viure en la meva voluntat divina. T’equiparé per a la batalla de les edats. Tot el que us demano és una cosa: el vostre "fiat ”. És a dir, la vostra confiança.

No, no és automàtic, germà. No és un fet donat, germana. Vostè ha de respondre lliurement, de la mateixa manera que Maria va haver de respondre lliurement a Gabriel. T'ho pots creure? Es pot creure que la salvació del món depengui de la de Maria "Fiat"? Què depèn ara, a aquesta hora, del vostre "sí" i del meu ?? Ningú no pot ocupar el vostre lloc, Ningú. Satanàs ho sap. I així et xiuxiueja:

Quina diferència podeu fer? Per què causes problemes? Ets un dels set mil milions de persones. La vostra fiat és insignificant. Ets insignificant. Sí, Déu i la seva Església catòlica són insignificants en el Nou Ordre Mundial que ha arribat ...

Germans i germanes, resisteu l’alè calent d’aquestes mentides. Us han apartat. És hora que passegeu en aquesta gloriosa predilecció donant-ho tot a Jesucrist, el nostre Senyor, avui.

No tinguis por!

Jesús és el nostre coratge. Jesús és la nostra força. Jesús és la nostra esperança i victòria, qui és estimar-se ... i l’amor mai falla.

Gràcies per donar suport a aquest ministeri a temps complet.

Subscriu-te