Crist en pena per Michael D. O'Brien
Crist abraça el món sencer, però els cors s’han refredat, la fe s’erosiona i la violència augmenta. El cosmos s’enrotlla, la terra està a les fosques. Les terres de conreu, el desert i les ciutats de l’home ja no reverencien la Sang de l’Anyell. Jesús fa pena pel món. Com es despertarà la humanitat? Què caldrà per trencar la nostra indiferència? -Comentari de l’artista
HE t’està cremant d’amor com un nuvi separat de la seva núvia, desitjant abraçar-la. És com un ós mare, durament protector, que corre cap als seus cadells. És com un rei, muntant el seu corcel i llançant els seus exèrcits al camp per protegir fins i tot el més humil dels seus súbdits.
Jesús és un Déu gelós!
UN DÉU Gelós
Ja heu sentit a dir que Oprah Winfrey va dir que la raó per la qual va començar a qüestionar la seva fe cristiana és perquè va escoltar les paraules que "Déu és un Déu gelós ” (Èxode 34:14). Com podia Déu estar gelós de mi ?, va preguntar.
Benvolgut Oprah, no ho entens? Déu està cremant amb un gran amor per nosaltres! Vol TOT el nostre amor, no un amor dividit. Vol tota la nostra mirada, no una mirada distreta. Alegra’t d’aquestes paraules! Déu t’estima molt, et vol a tots. Vol que ballis com una flama al forn del seu cor ... el foc es barreja amb el foc, l'amor s'uneix amb l'amor etern.
Sí, estimada Oprah! Déu està gelós for vosaltres, i més encara, ara que l’heu buscat en un altre lloc.
Però també ho és una gran part de l’Església. En lloc de córrer cap al seu amant, s’ha arrossegat al llit amb el déu del materialisme. En lloc de fixar els ulls en Crist, ha quedat hipnotitzada per l’esperit del món. Tornem a assotar Crist! Tot i que els nostres pecats omplen la copa de la justícia a vessar, és un amor gelós que està consumint el nostre Déu!
Les flames de la misericòrdia em cremen, cridant a gastar; Vull abocar-les sobre aquestes ànimes. -Diari de Santa Faustina, n. 50
UN GRAN TREMIT!
En la nostra gira ministerial aquí als Estats Units, s'estan produint miracles a la Trobada amb Jesús estem presentant. Vaig escriure fa un parell de setmanes sobre una dona que també va veure Jesús raigs de llum emanant de l’Eucaristia. Una altra dona va experimentar la curació física. Un altre que ha estat incapaç d’agenollar-se durant dos anys, va poder agenollar-se durant l’Adoració. Un sacerdot va experimentar una intensa calor que irradia de l'ostensor. Desenes d'altres, inclosos molts que adoren fidelment Crist en l'Eucaristia, han dit que mai no han experimentat la presència de Jesús tan intensament. Altres són incapaços de posar en paraules allò que han experimentat ... les seves llàgrimes parlen per ells.
Fa uns vespres, una nena de vuit anys estava inclinada amb la cara a terra i semblava atrapada en aquella postura. Després de preguntar-li què passaria, va dir: “Perquè n’hi havia milers de galledes d’amor que s’abocaven sobre mi. No em podia moure! ”
Déu està disposat a vessar sobre nosaltres un oceà de misericòrdia. Tot i això, a la majoria de les esglésies on hem anat, només hi ha assistit un percentatge molt petit de la congregació, que deixa la majoria de bancs buits. En els esdeveniments de la nostra escola, hi ha una opacitat de cor i incredulitat entre els estudiants més grans que és trencadora. Diverses vegades he cridat: "Aquest és un poble de coll dur!"
I em van venir les paraules:
Arriba un gran tremolor!
Sí! Arriba, i it arriba ràpidament Cal sacsejar aquesta gent perquè molts ni tan sols s’adonen que dormen. El seu desconeixement és en certa manera una gràcia salvadora: els ha reduït la culpabilitat. Tanmateix, també és adormir les ànimes, apagant les seves consciències, cosa que els pot conduir a un pecat cada vegada més gran que provoca pena sobre pena i una separació addicional de Déu.
El pecat del segle és la pèrdua del sentit del pecat. —POPE PIUS XII, Discurs radiofònic al Congrés de catequesi dels Estats Units celebrat a Boston [26 d'octubre de 1946: AAS Discorsi e Radiomessaggi, VIII (1946), 288]
Hi ha una gran sacsejada que ve a despertar de nou el nostre sentit del pecat, però amb molt més, a despertar la consciència de l’existència i la presència i amor de Déu! És un que ve de qui ens va estimar fins a la mort!
Abans de venir com a jutge just, vinc primer com a rei de la misericòrdia. —Diari de Santa Faustina, n. 83
L’AMOR DESPERA
Crec que som a la vora d’un dels millors moments d’evangelització des de la Pentecosta, encara que sigui breu. Els nostres pecats exigeixen justícia ... però la gelosia de Déu insisteix en la misericòrdia.
Com es despertarà la humanitat? Què caldrà per trencar la nostra indiferència? —Comentari de l’artista des de la pintura de dalt
No és amor que desperta el cor humà? No és així? amor que fa fondre la nostra apatia? No és així? amor que anhelem? I quin amor més gran hi ha que aquell que ha donat la seva vida per un altre?
Abans que arribi el dia de la justícia, es donarà a la gent un senyal al cel d’aquest tipus: tota la llum del cel s’extingirà i hi haurà una gran foscor a tota la terra. Aleshores es veurà el senyal de la creu al cel, i de les obertures on es van clavar les mans i els peus del Salvador sortiran grans llums que il·luminaran la terra durant un període de temps. Això tindrà lloc poc abans de l’últim dia. —Diari de Santa Faustina, n. 83
Sí ... ens despertarà l'Amor. Un amor gelós.
Les consciències d’aquest estimat poble han de ser violentament sacsejades perquè puguin “posar casa en ordre” ... S’acosta un gran moment, un gran dia de llum ... és l’hora de la decisió de la humanitat. —La mística catòlica Marie Esperanza (1928-2004), Anticrist i els temps finals pel P. Joseph Iannuzzi a la pàg. 37, (Volumne 15-n.2, Article destacat de www.sign.org)
PER LLEGIR MÉS:
