L' el món té set d’experimentar Déu, de trobar la presència tangible d’aquell que els va crear. Ell és amor i, per tant, és la presència de l’amor a través del seu cos, la seva Església, que pot portar la salvació a una humanitat solitària i feridora.
La caritat només salvarà el món. —Sant. Luigi Orione, L'Osservatore Romano, 30 de juny de 2010
JESÚS, EL NOSTRE EXEMPLE
Quan Jesús va arribar a la terra, no passava tot el temps a la muntanya en solitud, conversant amb el Pare, advocant en nom nostre. Potser hauria pogut, i finalment va fer el seu descens a Jerusalem per ser sacrificat. Més aviat, el nostre Senyor caminava entre nosaltres, ens tocava, ens abraçava, ens escoltava i mirava cada ànima a la qual s'apropava als ulls. L’amor va donar una cara a l’amor. L’amor va entrar sense por en el cor dels homes —en la seva ira, desconfiança, amargor, odi, avarícia, luxúria i egoisme— i va fondre les seves pors amb els ulls i el Cor de l’Amor. La Misericòrdia es va encarnar, la Misericòrdia va prendre carn, la Misericòrdia es va poder tocar, escoltar i veure.
El nostre Senyor va escollir aquest camí per tres raons. Un era que volia que sabéssim que realment ens estimava, de fet, com molt ens va estimar. Sí, l’amor fins i tot es va deixar crucificar per nosaltres. Però, en segon lloc, Jesús va ensenyar als seus seguidors —ferits pel pecat— què significa ser veritablement humà. Ser plenament humà és amor. Ser plenament humà també és estimar-se. I així ho diu Jesús a través de la seva vida: "Jo sóc el camí ... el camí de l'amor que ara és el vostre camí, el camí a la vida vivint la veritat enamorada".
En tercer lloc, el seu exemple és el que cal imitar perquè, al seu torn, esdevinguem la seva presència davant els altres ... que esdevinguem làmpades que portin la "llum del món" a la foscor convertint-nos en nosaltres mateixos en "sal i llum".
Us he donat un model a seguir, de manera que, tal com he fet per vosaltres, també ho feu. (Joan 13:15)
ANAR SENSE POR
El món no es convertirà amb discursos, sinó amb testimonis. Testimonis de l’amor. Per això vaig escriure a El cor de Déu que us heu d'abandonar a aquest Amor, confiant-vos-hi, creient que Ell és misericordiós fins i tot en els vostres moments més foscos. D’aquesta manera, coneixereu el que significa estimar pel seu amor incondicional per vosaltres, i així poder mostrar-vos al món qui és l’Amor. I com pot haver-hi una manera més eficaç de convertir-se en el rostre de l’amor que mirant-hi directament sempre que sigui possible a la Santa Eucaristia?
... davant el Santíssim Sagrament experimentem d'una manera molt especial que "romandre" en Jesús, que ell mateix, a l'Evangeli de Joan, imposa com a requisit previ per donar molts fruits (vegeu Jn 15:5). Així, evitem la reducció de la nostra acció apostòlica a un activisme estèril i, en canvi, ens assegurem que sigui testimoni de l’amor de Déu. —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs a la Convenció de la Diòcesi de Roma, el 15 de juny de 2010; L'Osservatore Roman [Anglès], 23 de juny de 2010
Quan hagi passat fe acceptes que realment és Amor, llavors al teu torn pots convertir-te en el rostre que has mirat en el teu moment de necessitat: el rostre que et va perdonar quan no mereixies perdó, el rostre que una i altra vegada mostra misericòrdia quan actues més semblant al seu enemic. Veu com Crist ha entrat sense por al vostre cor, ple de pecats, disfuncions i tota mena de desordres? Aleshores també heu de fer el mateix. No tingueu por d'entrar al cor dels altres, revelant-los el rostre de l'amor que viu en vosaltres. Mireu-los amb els ulls de Crist, parleu-los amb els seus llavis, escolteu-los amb les seves orelles. Sigueu misericordiosos, mansos, amables i amables de cor. I sempre veritat.
Per descomptat, és aquesta veritat la que pot deixar el rostre de l’amor una vegada més assotat, foradat d’espines, colpejat, ferit i escopit. Però fins i tot en aquests moments de rebuig, el rostre de l’amor encara es pot veure al contradicció que es presenta a través de la misericòrdia i el perdó. Perdonar els teus enemics, pregar pels que et maltracten, beneir els que et maleeixen és revelar el rostre de l’amor (Lluc 6:27). Va ser així aquest Cara, de fet, que va convertir el Centurion.
BONES OBRES
Convertir-se en el rostre de l’amor a les nostres llars, a les nostres escoles i al mercat no és un pensament pietós, sinó el manament del nostre Senyor. Perquè no només estem salvats per gràcia, sinó incorporats al seu cos. Si no ens assemblem res al seu cos el dia del judici, escoltarem aquestes doloroses paraules de veritat: "No sé d'on veniu ” (Lluc 13:28). Però Jesús prefereix que estimem, no per por al càstig, sinó perquè en estimar ens convertim en el nostre veritable jo, fet a imatge divina.
Jesús és exigent, perquè desitja la nostra felicitat genuïna. - JOAN PAUL II, Missatge de la Jornada Mundial de la Joventut, Colònia, 2005
Però l’amor també és l’ordre original en què es va crear el món, i per tant hem d’esforçar-nos per aconseguir aquest ordre pel bé de tots. No es tracta només de la meva relació personal amb Jesús, sinó de portar Crist al món perquè Ell el transformi.
Mentre resava l’altre dia dalt d’un turó amb vistes a un llac proper, vaig experimentar un profund sentit de la seva glòria evident en tot. Les paraules, "T'estimo”Brillava a les aigües, feia ressò en el batec d’ales i cantava als prats de verd. L’amor va ordenar la creació i, per tant, la creació es restaurarà en Crist a través de amor. Aquesta restauració comença en la nostra vida quotidiana deixant que l’amor guie i ordeni els nostres dies segons la nostra vocació. Hem de buscar primer el regne de Déu en tot el que fem. I quan el deure del moment ens sigui evident, ho hem de fer amb amor, al servei del proïsme, revelant-los el rostre de l'amor ... el cor de Déu. Però no només serveix el proïsme, sinó que l’estima de debò; vegeu-hi la imatge de Déu en què es creen, encara que estigui desfigurada pel pecat.
D’aquesta manera, contribuïm a portar l’ordre de Déu a la vida dels altres. Portem el seu amor enmig d’ells. Déu és amor i, per tant, és la seva presència, l’amor mateix, qui entra en el moment. I després, totes les coses són possibles.
Així, la vostra llum ha de brillar davant d’altres perquè vegin les vostres bones accions i glorifiquin el vostre Pare celestial. (Mateu 5:16)
No tingueu por de triar l'amor com a regla suprema de la vida ... seguiu-lo en aquesta extraordinària aventura d'amor, abandonant-vos a Ell amb confiança! —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs a la Convenció de la Diòcesi de Roma, el 15 de juny de 2010; L'Osservatore Roman [Anglès], 23 de juny de 2010
LECTURA RELACIONADA:
- Com és la cara de l’amor? Llegiu 1 Cor 13: 4-7
