JUBILACIÓ QUARESMÀNICA
Dia 8
IT una cosa és tenir autoconeixement; veure amb claredat la realitat de la pobresa espiritual, la manca de virtut o el dèficit de caritat —en una paraula, veure l’abisme de la pròpia misèria. Però l’autoconeixement per si sol no és suficient. Cal casar-ho humilitat perquè la gràcia tingui efecte. Compareu de nou Pere i Judes: tots dos es van trobar cara a cara amb la veritat de la seva corrupció interior, però en el primer cas l'autoconeixement es va casar amb humilitat, mentre que en el segon, es va casar amb orgull. I com diuen els refranys: "L'orgull va abans de la destrucció i un esperit altiu abans de la caiguda". [1]16: 18
Déu no revela les profunditats de la vostra pobresa per destruir-vos, sinó per alliberar-vos de vosaltres mateixos per la seva gràcia. La seva llum es dóna per ajudar-vos a veure a vosaltres i a mi que, a part d’Ell, no podem fer res. I per a moltes persones, es necessiten anys de sofriment, proves i penes per finalment cedir a la veritat que "Déu és Déu i jo no ho sóc". Però per a l’ànima humil, el progrés en la vida interior pot ser ràpid perquè hi ha menys obstacles en el camí. Vull que el meu estimat germà i la meva estimada germana s’afanyin a la santedat. I aquí és com:
Al desert, prepara el camí del Senyor; feu directament al desert una carretera per al nostre Déu. S’alçarà tota vall i es baixarà tota muntanya i turó; el terreny desigual s’anivellarà i els terrenys accidentats seran planes. I es revelarà la glòria del Senyor ... (Isaïes 40: 3-5))
És a dir, al desert de la vostra ànima, estèril de la virtut, feu recte una carretera per Déu: deixeu de defensar el vostre pecat amb mitges veritats tortes i una lògica retorçada i, simplement, exposeu-ho directament davant Déu. Aixecar totes les valls, és a dir, confessar tots els pecats que guardeu en la foscor de la negació. Feu que cada muntanya i turó sigui baixa, és a dir, admeteu que qualsevol bé que hàgiu fet, qualsevol gràcia que tingueu, qualsevol regal que tingueu prové d’ell. I finalment, anivellar el terreny desigual, és a dir, exposa la rugositat del teu personatge, els cops de l’egoisme, els sots dels defectes habituals.
Ara, estem temptats de pensar que la revelació de les profunditats del nostre pecat provocaria que el Déu Santíssim corrés per l’altre camí. Però a una ànima que s’ha humiliat d’aquesta manera, diu Isaïes: «La glòria del Senyor serà revelada». Com? En essencialment set camins sobre el qual el Senyor viatja al nostre cor. La primera és la que hem estat discutint ahir i avui: el reconeixement de la pobresa espiritual, encapsulada en la beatitud:
Feliços els pobres d’esperit, perquè el seu és el regne del cel. (Mateu 5: 3)
Si reconeixeu la vostra necessitat de Déu, el regne del cel ja us serà impartit en les seves primeres etapes.
Un dia, després d’explicar al meu director espiritual el desgraciat que era, va respondre tranquil·lament: “Això és molt bo. Si la gràcia de Déu no estigués activa a la vostra vida, no veuríeu la vostra misèria. Així que això és bo ". Des d’aquest dia, he après a donar les gràcies a Déu per haver-me confrontat amb la dolorosa veritat de mi mateixa, ja sigui per mitjà del meu director espiritual, de la meva dona, dels meus fills, del meu Confessor ... o de la meva oració diària, quan la Paraula de Déu es perfora "Fins i tot entre l'ànima i l'esperit, les articulacions i la medul·la, i [és] capaç de discernir reflexions i pensaments del cor". [2]Heb 4: 12
Finalment, no és la veritat del vostre pecat que necessiteu por, més aviat, l’orgull que l’amagaria o l’acomiadaria. Per Sant Jaume ho diu "Déu resisteix els orgullosos, però dóna gràcia als humils". [3]James 4: 6 En efecte,
Guia els humils cap a la justícia, ensenya als humils el seu camí. (Salm 25: 9)
Com més humils siguem, més gràcia rebem.
... perquè es concedeix més favor a una ànima humil del que demana l'ànima mateixa ... —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1361
Cap pecat, per terrible que sigui, farà que Jesús es desviï de tu si ho reconeixes amb humilitat.
... un cor contrit i humil, Déu, que no menysprearàs. (Salm 51:19)
Deixeu-ho, doncs, que aquestes paraules us animin, estimats amics; us animem, com Zaqueu, [4]cf. Lluc 19:5 baixar de l’arbre de l’orgull i caminar humilment amb el vostre Senyor que vol, avui, sopar amb vosaltres.
El pecador que sent una privació total de tot allò que és sant, pur i solemne a causa del pecat, el pecador que, als seus ulls, es troba en una foscor absoluta, apartat de l’esperança de salvació, de la llum de la vida i de la comunió de sants, és ell mateix l’amic a qui Jesús va convidar a sopar, el que se li va demanar que sortís de darrere de les bardisses, el que va demanar que fos parella del seu casament i hereu de Déu ... Qui sigui pobre, famolenc, pecador, caigut o ignorant és el convidat de Crist. —Mateu el pobre, La Comunió d'Amor, p.93
RESUM I ESCRIPTURA
L’autoconeixement s’ha de casar amb humilitat perquè la gràcia formi Crist dins teu.
Per tant, em conformo amb debilitats, insults, penúries, persecucions i restriccions, pel bé de Crist; perquè quan sóc feble, sóc fort. (2 Cor 12:10)
Per unir-vos a Mark en aquest retir de Quaresma,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
NOTA: Molts subscriptors han informat recentment que ja no reben correus electrònics. Comproveu la carpeta de correu brossa o correu brossa per assegurar-vos que els meus correus electrònics no hi arribin. Això sol ser el 99% de les vegades. A més, proveu de tornar a subscriure-us aquí. Si res d’això no ajuda, poseu-vos en contacte amb el vostre proveïdor de serveis d’Internet i demaneu-los que em permetin rebre correus electrònics.
PODCAST D’AQUESTA ESCRIPTURA A CONTINUACIÓ:
Podcast: Jugar en una finestra | descarregar
