L’art de començar de nou - Part III

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 22 de novembre de 2017
Dimecres de la trenta-tercera setmana del temps ordinari
Memorial de Santa Cecília, màrtir

Textos litúrgics aquí

CONFIANÇA

 

L' El primer pecat d'Adam i Eva va ser no menjar la "fruita prohibida". Més aviat va ser que es van trencar confiar amb el Creador: confieu que Ell tenia els seus millors interessos, la seva felicitat i el seu futur a les seves mans. Aquesta confiança trencada és, fins ara, la Gran Ferida al cor de cadascun de nosaltres. És una ferida en la nostra naturalesa heretada que ens porta a dubtar de la bondat de Déu, del seu perdó, de la providència, dels dissenys i, sobretot, del seu amor. Si voleu saber fins a quin punt és greu, fins a quin punt és intrínseca aquesta ferida existencial per a la condició humana, mireu la Creu. Allà veieu el que era necessari per començar la curació d’aquesta ferida: que Déu mateix hauria de morir per reparar allò que l’home mateix havia destruït.^[1]cf. Per què Fe?

Perquè Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, perquè tothom qui creu en ell no es perdrà, sinó que tindria vida eterna. (Joan 3:16)

Ja veus, tot és qüestió de confiança. "Creure" de nou en Déu significa confiar en la seva Paraula.

Els que estan sans no necessiten cap metge, però sí els malalts. No he vingut a cridar els justos al penediment, sinó als pecadors. (Lluc 5: 31-32)

Aleshores, et classifiques? És clar. Però molts de nosaltres permetem que la Gran Ferida dicti el contrari. Zaqueutrobada amb Jesús va revelar la veritat:   

El pecador que sent una privació total de tot allò que és sant, pur i solemne a causa del pecat, el pecador que, als seus ulls, es troba en una foscor absoluta, apartat de l’esperança de salvació, de la llum de la vida i de la comunió de sants, és ell mateix l’amic a qui Jesús va convidar a sopar, el que se li va demanar que sortís de darrere de les bardisses, el que va demanar que fos parella del seu casament i hereu de Déu ... Qui sigui pobre, famolenc, pecador, caigut o ignorant és el convidat de Crist. —Mateu el pobre, La Comunió d'Amor, p.93

L'art de començar de nou és realment l'art de desenvolupar un irrompible confiar en el Creador, el que anomenem "fe". 

En l'Evangeli d'avui, el Mestre marxa per assolir per ell mateix la reialesa. De fet, Jesús ha pujat al Pare del cel per tal d'establir el seu Regne i regnar en nosaltres. Les «monedes d'or» que Crist ens ha deixat estan contingudes en «el sagrament de la salvació»,^[2]Catecisme de l'Església Catòlica, n. 780que és l'Església i tot allò que ella posseeix per tornar-nos a Ell: els seus ensenyaments, autoritat i sagraments. A més, Jesús ens ha donat les monedes d'or de la gràcia, l'Esperit Sant, la intercessió dels sants i la seva pròpia mare per ajudar-nos. No hi ha excuses, el Rei ens ha deixat "Tota benedicció espiritual al cel" ^[3]Eph 1: 2 per restaurar-nos a Ell. Si les "monedes d'or" són els seus regals de gràcia, aleshores la "fe" és el que retornem amb aquesta inversió mitjançant confiar i obediència.  

Jesús és exigent, perquè desitja la nostra felicitat genuïna. —PAPA JOAN PAUL II, Missatge del Dia Mundial de la Joventut per al 2005, Ciutat del Vaticà, 27 d’agost de 2004, Zenit.org 

Però quan el Mestre torna, es troba amb un dels seus servents encobert de por i mandra, pietat i amor propi.

Senyor, aquí teniu la vostra moneda d'or; El vaig guardar en un mocador, perquè et tenia por, perquè ets un home exigent... (Evangeli d'avui)

Aquesta setmana he tingut un intercanvi de correu electrònic amb un home que ha deixat d'anar als Sagraments a causa de la seva addicció a la pornografia. Ell va escriure:

Encara estic lluitant poderosament per la puresa i la meva ànima. Sembla que no puc superar-ho. Estimo molt Déu i la nostra Església. Vull ser un home millor, però no importa el que sé que hauria de fer i aprendre d'altres com tu, només estic atrapat en aquest vici. Permeto que també m'impedeixi practicar la meva fe, que és molt perjudicial, però és el que és. De vegades m'inspiro i penso que aquest és el moment en què realment canvio, però, per desgràcia, torno a caure enrere.

Aquí hi ha un home que ha perdut la fe que Déu el pot perdonar una vegada més. Realment, és un orgull ferit el que ara l'allunya del confessionari; l'autocompasió que el priva de la medicina de l'Eucaristia; i l'autodependència que li impedeix veure la realitat. 

El pecador pensa que el pecat li impedeix buscar Déu, però és per això que Crist ha baixat per demanar l'home. —Mateu el pobre, La Comunió d’Amor, P. 95

Si has d'anar a confessar cada setmana, cada dia, Llavors vés! Això no és permís per pecar, sinó admissió que estàs trencat. Un té fer passos concrets per no pecar mai més, sí, però si creus que pots alliberar-te sense l'ajuda del Libertador, t'enganyen. Mai trobaràs la teva veritable dignitat si no deixes que Déu t'estimi —tal com ets— perquè puguis convertir-te en qui hauries de ser. Comença aprenent l'art de tenir un Fe invencible en Jesús, que és confiar que es pot començar de nou... i una i altra vegada.

My fill, tots els teus pecats no han ferit el meu cor tan dolorosament com ho fa la teva actual manca de confiança que després de tants esforços del meu amor i misericòrdia, encara hauries de dubtar de la meva bondat.  —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1486

No preneu per fet aquest amor i misericòrdia, estimats germans i germanes! El vostre pecat no és un obstacle per a Déu, però sí la vostra falta de fe. Jesús ha pagat el preu pels teus pecats i està disposat, sempre, a perdonar de nou. De fet, a través de l'Esperit Sant, fins i tot et dóna el do de la fe.^[4]cf. Ef 2:8 Però si el rebutges, si ho ignores, si ho enterres amb mil excuses... aleshores, qui t'ha estimat fins a la mort, dirà quan el trobis cara a cara:

Amb les teves paraules et condemnaré... (Evangeli d'avui)

 

Us aconsello que em compreu or refinat al foc
perquè siguis ric i vestits blancs per posar-te
perquè no quedi al descobert la teva nuesa vergonyosa,
i compreu ungüent per untar-vos els ulls i així veureu.
Aquells que estimo, els reprendo i castigo.
Per tant, sigueu seriosos i penedeu-vos.
(Apocalipsi 3: 18-19)

 

Continuarà…

 

LECTURA RELACIONADA

Llegiu les altres parts

 

Felicitats i gràcies per les vostres donacions
a aquest ministeri a temps complet. 

 

Per viatjar amb Mark al El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.