"Ciutat bruta" by Dan Krall
QUATRE fa anys, vaig sentir una forta paraula en la pregària que ha anat creixent recentment en intensitat. I, per tant, necessito parlar des del cor les paraules que torno a escoltar:
Sortiu de Babilònia!
Babilònia és el símbol d’un cultura del pecat i la indulgència. Crist crida al seu poble Fora d’aquesta “ciutat”, des del jou de l’esperit d’aquesta època, des de la decadència, el materialisme i la sensualitat que ha tapat les seves cunetes i que desborda els cors i les cases del seu poble.
Llavors vaig escoltar una altra veu del cel que deia: “Allunyeu-vos-hi, poble meu, per no participar en els seus pecats i rebre part de les seves plagues, perquè els seus pecats s’amunteguen al cel ... (Apocalipsi 18: 4- 5)
La "ella" d'aquest passatge de les Escriptures és "Babilònia", que el papa Benet va interpretar recentment com ...
... el símbol de les grans ciutats irreligioses del món ... —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs a la cúria romana, 20 de desembre de 2010
A Revelació, Babilònia cau de sobte:
Caiguda, caiguda és Babilònia la gran. S’ha convertit en un refugi de dimonis. Ella és una gàbia per a tots els esperits impurs, una gàbia per a tots els ocells impurs, una gàbia per a totes les bèsties impures i repugnants ...Ai, ai, gran ciutat, Babilònia, ciutat poderosa. En una hora ha arribat el vostre judici. (Apocalipsis 18: 2, 10)
I així l’advertència:
Sortiu de Babilònia!
Continua llegint →