IMAGINE un nen petit, que acaba d’aprendre a caminar, que el porten a un centre comercial ocupat. És allà amb la seva mare, però no vol agafar-li la mà. Cada vegada que comença a vagar, ella li agafa la mà suaument. Amb la mateixa rapidesa, l’allunya i continua llançant-se en qualsevol direcció que vulgui. Però és aliè als perills: la multitud de compradors apressats que amb prou feines se’n adonen; les sortides que condueixen al trànsit; les boniques però profundes fonts d’aigua i tots els altres perills desconeguts que mantenen els pares desperts a la nit. De tant en tant, la mare —que sempre va un pas endarrere— s’estira i agafa una mica de mà per evitar que entri en aquesta botiga o allò, que no toqui amb aquesta persona o aquella porta. Quan ell vol anar cap a l’altra direcció, ella li dóna la volta, però tot i així, vol caminar tot sol.

Ara, imagineu-vos un altre nen que, en entrar al centre comercial, percep els perills del desconegut. De bon grat deixa que la mare li agafi la mà i la condueixi. La mare sap quan ha de girar, on aturar-se, on esperar, perquè pot veure els perills i els obstacles que té al davant i agafa el camí més segur per al seu petit. I quan el nen està disposat a ser recollit, la mare camina tot recte, agafant el camí més ràpid i fàcil fins a la seva destinació.

Ara, imagina’t que ets un nen i la Maria és la teva mare. Tant si sou protestant o catòlic, creient o no, sempre camina amb vosaltres ... però esteu caminant amb ella?

Continua llegint →