IT és un dia extraordinari al Canadà. Avui, aquest país s’ha convertit en el tercer món que legalitza el matrimoni homosexual. És a dir, la definició de matrimoni entre home i dona amb exclusió de tots els altres, ja no existeix. Ara el matrimoni és entre dues persones.
És extraordinari, perquè, en essència, el govern del Canadà sanciona i protegeix una opció de vida que la majoria dels canadencs i dels països de tot el món consideren immoral. Per a moltes persones és un rebuig a la història, l’experiència, la norma, la llei natural, la biologia, la lògica i els dissenys de Déu.
És extraordinari perquè és l’empresa d’un experiment social amb conseqüències desconegudes, forçat sobtadament a l’electorat entre les eleccions, que deixa un estel de divisió.
És extraordinari, perquè molta gent mai no hauria cregut que el seu estimat Canadà donaria l'esquena a la llibertat d'expressió i de pensament.
És extraordinari perquè marca l’inici d’una persecució oficial contra l’església canadenca, una persecució que ja s’ha manifestat en diversos casos judicials que han reduït, per amenaces i multes, el dret de les persones a seguir la seva consciència, cosa que fa irrellevant la Obertures del govern per protegir la llibertat religiosa. Abans l’enveja del món lliure, Canadà és ara un lloc perillós per als jueus, els musulmans, els ateus morals i els cristians que s’atreviran a persistir en les seves creences. Ara és "la terra dels lliures, sempre que hi estigueu d'acord", el començament del "crim de pensament". Una cruel ironia per a tants immigrants que han fugit de les seves opressives terres amb l’esperança de viure en un Canadà lliure.
És extraordinari perquè les lectures diàries de missa d’avui provenen del Gènesi 19: 15-29: la destrucció de Sodoma i Gomorra.
Però també és extraordinari, perquè el sol ha sortit d’una manera molt gloriosa aquest matí, penetrant la boira espessa amb llum daurada, dispersant la foscor i omplint l’aire de perfum diví. El Fill es va aixecar. I l’esperança, la misericòrdia i la mà de Déu es van tornar a estendre en pau a la creació, sense reserves.
És hora d’orar seriosament, dejunar, reflexionar i prendre decisions. Molts cristians seran temptats de fugir del jardí de Getsemaní, per fugir de la seva consciència i de la propera persecució. Córrer, en canvi, cap a la pseudoseguretat del relativisme moral dins de les parets emblanquinades de l’Església de la Tolerància. No ens va dir Jesús que preguéssim per resistir la prova? És hora de pregar perquè tinguem la força per romandre amb Jesús. Per dir la veritat enamorat. Estimar els que ens odiaran. Per resar pels que ens maleiran.
O Canadà ... plorem per vosaltres en aquest dia extraordinari.
