Víctimes de confusió

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 24 de gener de 2014
Memorial de Sant Francesc de Sales

Textos litúrgics aquí

QUÈ L'Església necessita més avui, va dir el papa Francesc, "és la capacitat de curar ferides i d'escalfar el cor dels fidels ... Veig l'església com un hospital de campanya després de la batalla". ^[1]cf. americamagazine.org, 30 de setembre de 2013 Irònicament, alguns dels primers ferits que van entrar des que va començar el seu pontificat ho són víctimes de confusió, majoritàriament catòlics "conservadors", desconcertats per les declaracions i les accions del propi Sant Pare. ^[2]cf. Malentès Francis

La veritat és que el papa Francesc ha fet i ha dit certes coses que requereixen aclariments o ha deixat a l’oient preguntant-se: “A qui es referia només?”. ^[3]cf. "Michael O'Brien sobre el papa Francesc i el nou fariseu" La pregunta important és com es pot i s'ha de respondre a aquestes preocupacions? La resposta és doble, revelada en les lectures d’avui: primer sobre el nivell d’una resposta emocional i, segon, sobre el nivell d’una resposta de fe.

Tot i que Saül perseguia David, quan David va tenir l’oportunitat d’atacar-lo, es va negar. De fet, David es va sentir malament fins i tot per tallar la vora del mantell de Saül mentre dormia.

Que el Senyor em prohibeixi fer una cosa així al meu amo, l’ungit del Senyor, que li posi una mà damunt, perquè ell és del Senyor. ungit. (Primera lectura)

A l’Evangeli d’avui, Jesús va triar els seus dotze apòstols, i un d’ells va ser Judes Iscariot, el traïdor. A tots ells, Jesús els va dir:

Qui t’escolta m’escolta ... (Lluc 10:16)

Aquests homes i els seus successors són igualment els "ungits" del Senyor.

... els bisbes, per institució divina, han ocupat el lloc dels apòstols com a pastors de l'Església, de manera tan intel·ligent que qui els escolta escolta Crist i qui els menysprea menysprea Crist i qui enviava Crist. -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 862; cf. Fets 1:20, 26; 2 Tim 2: 2; Heb 13:17

Ningú a l’Església té cap mena de retret si condueix els altres al pecat. El Sant Pare tampoc no és immune a la crítica. Però hi ha un camí correcte i un camí equivocat per fer-ho. Fins i tot entre els seus companys, David es va negar a menystenir el rei. I quan David va haver de dir alguna cosa, va esperar fins que el va poder dir al rei i de la manera més respectuosa. El seu honor es va dirigir finalment a Déu, perquè va ser el Senyor qui va nomenar Saül com a rei.

Siguem realistes, la preocupació central dels catòlics és que, com Saül, el papa Francesc pot "matar" alguna part de la Sagrada Tradició llançant així l'Església en una crisi i les ànimes en l'apostasia. Aquesta noció es veu reforçada avui per les profecies evangèliques antipapals generalitzades i, en particular, per un “vident” catòlic que porta el nom de “Maria Divina Misericòrdia". D'aquest últim, el teòleg Dr. Mark Miravalle ha fet una revisió acurada de les seves greus afirmacions, ^[4]cf. "Maria Divina Misericòrdia: una avaluació teològica" que fan més que tallar un extrem del mantell del Papa, però arrencen completament la dignitat, l’honor i les promeses vinculades al despatx de Pere, “la roca”. És aquest presumpte “profeta” —no el Papa— qui crea una divisió real dins del Cos de Crist. ^[5]Vegeu la meva anàlisi sobre les profecies antipapals de "Maria Divina Misericòrdia" a Possible ... o no? i Profecia, papes i Picarretta

Però podria passar? Podria un papa legítimament elegit —que és Francesc— canviar la sagrada tradició? ^[6]cf. Possible ... o no? En 2000 anys, amb alguns papes més aviat malvats de vegades, cap d’ells no ho ha fet mai, o millor dit, pogut a. Per què? Perquè és Crist qui construeix la seva Església, no el Papa (Mateu 16:18). És l’Esperit Sant qui la condueix a tota la veritat, no el Papa (Jn 16:13). És el carisma de la infal·libilitat que pertany a tota l’Església ^[7]cf. Catecisme de l'Església Catòlica, n. 92 això protegeix la veritat, no el Papa per sé. Perquè si la veritat es pot alterar en qualsevol punt de la línia de temps de l’Església, totes les promeses anteriors de Crist són paraules buides i ningú no pot estar segur de conèixer la veritat després de l’Ascensió de Crist.

Dit això, hi ha hagut papes i pares de l’Església que tenir caigut en un error personal en qüestions de doctrina. Prenguem el papa Honori, per exemple:

El papa Honori va ser condemnat per monotelisme per un Consell, però no parlava ex cathedra, és a dir, infal·liblement. Els papes han comès i cometen errors i això no és una sorpresa. La infal·libilitat està reservada ex cathedra. Cap papa de la història de l’Església no l’ha creat mai ex cathedra errors. —Rev. Joseph Iannuzzi, teòleg, en una carta personal

Per tant, el papa Francesc no és immune a cometre errors, ja sigui en comentaris ocasionals, llibres personals o entrevistes. Per tant, la raó per la qual hem de pregar assíduament pel sacerdoci fins al cim.

Potser el P. Tim Finigan pot eliminar algunes de les metralls verbals i "curar ferides" en algunes víctimes posant els nostres fidels comentaris del Papa llatinoamericà en la seva perspectiva adequada ...

... si us preocupen algunes declaracions que el papa Francesc va fer en les seves recents entrevistes, no és la deslleialtat o la manca de Romaneta per estar en desacord amb els detalls d'algunes de les entrevistes que es van fer fora del manillar. Naturalment, si no estem d’acord amb el Sant Pare, ho fem amb el respecte i la humilitat més profunds, conscients que potser caldrà corregir-los. No obstant això, les entrevistes papals no requereixen tampoc el consentiment de fe que es dóna ex cathedra afirmacions o aquella submissió interna de la ment i la voluntat que es dóna a aquelles afirmacions que formen part del seu magisteri no infal·lible però autèntic. —Tutor en teologia sacramental al Seminari de Sant Joan, Wonersh; d'El Hermeneutic of Community, "Assentiment i magisteri papal", 6 d'octubre de 2013; http://the-hermeneutic-of-continuity.blogspot.co.uk

Afirmacions com aquesta:

... la fe no és negociable. Entre el Poble de Déu, aquesta temptació sempre ha existit: reduir la fe, ni tan sols per "molt" ... per tant, hem de superar la temptació de comportar-nos més o menys "com tothom", per no ser-ho també, també rígid ... és a partir d’això que es desenvolupa un camí que acaba en apostasia ... quan comencem a reduir la fe, a negociar la fe i més o menys a vendre-la a qui fa la millor oferta, ens posem en camí per apostasia, sense fidelitat al Senyor. —PAPE FRANCIS, missa a Sanctae Marthae, 7 d’abril de 2013; L'osservatore Romano, 13 d'abril de 2013

Honra tots, estima la comunitat, tem Déu, honra el rei. (1 Pere 2:17)

LECTURA RELACIONADA

• L’Hospital de Campanya

• Malentès Francis

• Possible ... o no?

• Un papa negre?

• Qui és "Maria Divina Misericòrdia"? Llegiu: "Maria Divina Misericòrdia: la dona darrere del teló"