Diluvi de falsos profetes - Part II

 

Publicat per primera vegada el 10 d'abril de 2008. 

 

QUAN Vaig escoltar fa uns mesos sobre Oprah Winfrey promoció agressiva de l’espiritualitat New Age, em va venir al cap una imatge d’un pescador de fondària. El peix suspèn una llum autoil·luminada davant de la boca, que atrau les preses. Llavors, quan la presa té prou interès per acostar-se ...

Fa uns quants anys, les paraules no paraven de venir-me:L'evangeli segons Oprah.”Ara veiem per què.  

 

ELS PRECURSORS

L'any passat, vaig advertir sobre un notable Diluvi de falsos profetes, tots ells apuntant directament a la moral o creences catòliques. Ja sigui en art o en mitjans de televisió o de cinema, l’atac és cada vegada més ferotge. El seu objectiu és, en última instància, no només burlar-se del catolicisme, sinó desprestigiar-lo fins a tal punt que fins i tot els fidels comencin a dubtar de les seves creences. Com podem deixar de notar el to febre que s’alça contra l’Església?

Sorgiran falsos messies i falsos profetes, que faran signes i meravelles tan grans com per enganyar, si fos possible, fins i tot als elegits. (Mateu 24:24)

En una paraula profètica que s’aconsegueix, el Senyor em va parlar fa uns quants anys dient que tenia “va aixecar el contenidor". És a dir, el fre que reté, en última instància, l'Anticrist (vegeu El Contentor). Però primer, va dir sant Pau, ha d'arribar la "rebel·lió" o "l'apostasia" (2 Tess 2: 1-8).

L'apostasia, la pèrdua de la fe, s'estén per tot el món i als nivells més alts de l'Església. —PAPA PAUL VI, Discurs sobre el seixantè aniversari de les aparicions de Fàtima, 13 d’octubre de 1977

Crist va ser precedit per molts profetes, i després Joan Baptista. També la figura de l'Anticrist estarà precedida per molts falsos profetes i, finalment, per un fals profeta (Apocalipsi 19:20), tots ells que condueixen les ànimes cap a una falsa "llum". I després vindrà l'Anticrist: la falsa "llum del món" (vegeu L’espelma ardent).

 

 

CAP AL TOTALITARISME 

En una xerrada donada pel P. Joseph Esper, descriu les etapes de la persecució:

Els experts coincideixen en que es poden identificar cinc etapes d'una futura persecució:

(1) El grup objectiu està estigmatitzat; la seva reputació és atacada, possiblement burlant-la i rebutjant els seus valors.

(2) Aleshores, el grup queda marginat o expulsat del corrent general de la societat, amb esforços deliberats per limitar i desfer la seva influència.

(3) La tercera etapa consisteix a vilipendiar el grup, atacant-lo amb brutalitat i culpant-lo de molts dels problemes de la societat.

(4) A continuació, el grup és criminalitzat, amb restriccions creixents imposades a les seves activitats i, fins i tot, fins i tot a la seva existència.

(5) L'etapa final és de persecució absoluta.

Molts comentaristes creuen que els Estats Units ara estan en la tercera etapa i passen a la quarta etapa. -www.stedwardonthelake.com

 

ELS PAPES MODERNS: PREPARAR L’ESGLÉSIA

En declaracions informals del 1980, el Papa Joan Pau suposadament va dir:

Hem d’estar preparats per experimentar grans proves en un futur no gaire llunyà; proves que requeriran que estiguem preparats per renunciar fins i tot a la nostra vida, i un regal total de si mateix a Crist i per a Crist. A través de les vostres oracions i de les meves, és possible alleujar aquesta tribulació, però ja no és possible evitar-la, perquè només es pot renovar efectivament l’Església. Quantes vegades, efectivament, la renovació de l’Església s’ha produït amb sang? Aquesta vegada, de nou, no serà d’una altra manera. Hem de ser forts, ens hem de preparar, ens hem de confiar a Crist i a la seva Mare, i hem d’estar atents, molt atents, a la pregària del Rosari. —Entrevista amb catòlics a Fulda, Alemanya, novembre de 1980; www.ewtn.com

Però el Sant Pare també va dir quelcom crucial en la seva declaració als bisbes americans quan es va dirigir a ells com a cardenal el 1976. Que això ...

... enfrontament final entre l'Església i l'anti-Església, de l'Evangeli i l'anti-Evangeli ... es troba dins dels plans de la providència divina. —Editat el 9 de novembre de 1978, número de The Wall Street Journal; [cursiva el meu èmfasi]

És a dir: Déu mana! I ja sabem que la victòria és de Crist fins que tots els seus "enemics es col·loquen sota els seus peus". Així,

En aquesta perspectiva escatològica, els creients haurien de ser cridats a una nova apreciació de la virtut teològica de l’esperança ... —POP JOHN PAUL II, Tercio Mil·lenni Advente, n. 46

Per això crec que l’última encíclica del papa Benet, Spe salvi ("Salvat per l'esperança") no és un mer tractat sobre una virtut teològica. És una paraula poderosa per tornar a encendre als creients aquesta esperança present i futura que ens espera. No és una paraula d’optimisme cec, sinó de certa realitat. La batalla actual i futura que enfrontem com a creients ha estat planificada per la Divina Providència. Déu mana. Crist mai no apartarà els ulls de la seva núvia i, de fet, la glorificarà com ell també va ser glorificat a través dels seus sofriments.

Quantes vegades he de repetir les paraules "no tingueu por“? Quantes vegades puc advertir de l’engany actual i del futur i de la necessitat de mantenir-se “sobri i alerta”? Amb quina freqüència he d’escriure que en Jesús i Maria se’ns ha refugiat?

Sé que arribarà un dia que ja no us podré escriure. Escoltem, doncs, atentament el Sant Pare, resant el Rosari i fixant la mirada en Jesús en el Santíssim Sagrament. D’aquesta manera, estarem més que preparats!

La batalla més gran del nostre temps és apropar-nos cada cop més. Quina gran gràcia és viure avui!

La història, de fet, no està sola en mans de poders foscos, d’atzar o d’opcions humanes. Sobre el desencadenament d’energies malignes, la vehement irrupció de Satanàs i l’aparició de tants flagells i mals, el Senyor s’aixeca, àrbitre suprem dels esdeveniments històrics. Condueix sàviament la història cap a l’alba del nou cel i de la nova terra, cantada a la part final del llibre sota la imatge de la nova Jerusalem. (vegeu Apocalipsi 21-22). —PAPA BENEDICTE XVI, Públic generalMaig 11, 2005

... el patiment mai no es veu com l'última paraula, sinó com una transició cap a la felicitat; de fet, el sofriment mateix es barreja misteriosament amb l'alegria que brolla de l'esperança. —PEDI BENEDICT XVI, Públic general, 23rd agost, 2006

 

PER LLEGIR MÉS:

 

 

Imprimir amistós, PDF i correu electrònic
publicat a INICI, SIGNES.

Els comentaris estan tancats.