MAI abans havia passat. No van ser querubins ni serafins, ni principats ni poder, sinó un ésser humà —diví també, però no obstant això humà— que va ascendir al tron de Déu, la mà dreta del Pare.
La nostra pobra naturalesa humana va ser elevada, en Crist, per sobre de totes les hostes del cel, per sobre de totes les files d'àngels, més enllà dels més alts poders celestials fins al mateix tron de Déu Pare. —PAPA LLEÓ EL GRAN, Litúrgia de les hores, vol II, P. 937
Aquesta realitat hauria de sacsejar l'ànima de la desesperació. Hauria d'aixecar la barbeta del pecador que es veu com a escombraries. Hauria de donar esperança a aquell que sembla que no pot canviar-se... portant la creu esclafadora de la carn. Per Déu A si mateix va prendre la nostra carn i la va elevar a l'alçada del cel.
Per tant, no hem de convertir-nos en un àngel, ni ens esforcem per convertir-nos en un déu, com alguns afirmen erròniament. Simplement hem de convertir-nos plenament humà. I això, lloat Jesús, passa totalment pel do de la gràcia de Déu, que ens ha donat en el baptisme, i que s'activa amb el penediment i la confiança en la seva misericòrdia. A través de ser petit, no gran. Poc com un nen.
Esdevenir plenament humà és viure en Crist que és al Cel... i convidar Crist a viure en tu, aquí a la terra.
Feu clic aquí per Donar-se de baixa or Subscriu-te a aquest Diari.
