L’estimava

Textos litúrgics aquí

Jesús, mirant-lo, l’estimava ...

AS Reflexiono sobre aquestes paraules a l’Evangeli, és clar que quan Jesús va mirar el jove ric, era una mirada tan plena d’amor que va ser recordada pels testimonis anys més tard quan Sant Marc va escriure sobre això. Tot i que aquesta mirada d’amor no va penetrar al cor del jove —almenys no de seguida, segons el relat—, va penetrar al cor de algú aquell dia tal que fou estimat i recordat.

Penseu-hi un moment. Jesús el va mirar i l’estimà. Jesús coneixia el seu cor; sabia que l'home ric estimava la seva riquesa més que Ell. I encara, Jesús el va mirar i l’estimà. Per què? Perquè Jesús va poder veure que el pecat no defineix algú, sinó que el distorsiona. Per a la humanitat es va definir a Eden:

Fem els éssers humans a la nostra imatge, a la nostra semblança ... Déu va mirar tot el que havia fet i ho va trobar molt bé. (Gn 1:26, 31)

El mateix Creador que va mirar als ulls d'Adam va mirar als ulls del jove ric i, sense parlar, semblava tornar a dir: Estàs fet a la meva imatge, i ho trobo molt bé. No, no el pecat, no el materialisme, la cobdícia o l’egoisme, sinó el esperit del jove, modelat i modelat a la seva imatge, amb una excepció: va ser travessat pel pecat original. Era com si Jesús digués: Restauraré el teu cor, deixant que el meu propi cor sigui perforat pels teus pecats. I Jesús el mirà i l’estimà.

Pots, germà, mirar a algú als ulls, passant per la distorsió dels seus pecats, a la bellesa del cor? Pots, germana, estimar aquell que no comparteix totes les teves creences? Perquè aquest és el cor mateix de l’evangelització, el cor mateix de l’ecumenisme: mirar les diferències, les debilitats, els biaixos i el trencament del passat i començar a estimar. En aquest moment, deixeu de ser només vosaltres i passareu a ser sagrament d’amor. Es converteix en un mitjà pel qual un altre pot trobar-se en tu amb el Déu de l’amor.

Perquè el regne de Déu no és qüestió de parlar, sinó de poder. Quin prefereixes? Us vindré amb una vareta, o amb amor i esperit suau? (1 Cor 4: 20-21)

Recordo una vegada que un jove es va asseure a la meva taula. Els seus ulls eren intensos quan començava a trepitjar el seu vast coneixement de l'apologètica. Coneixia la fe, coneixia la llei, sabia la veritat ... però semblava no saber res sobre l'amor. Va deixar la meva ànima coberta d’una manta d’aire fred.

L’any passat, la meva dona i jo vam conèixer una parella evangèlica. El Senyor ja havia començat a moure’s en les seves vides d’una manera poderosa mentre compartien el seu testimoni amb nosaltres. Sí, era clar que Déu tenia cura d’aquests dos pardals d’una manera profunda. Al llarg dels mesos, hem anat estimant-nos els uns als altres, pregant junts, compartint menjars i gaudint del nostre amor mutu per Jesús. Ens han inspirat per la seva fe infantil, la saviesa espiritual i l’acceptació de nosaltres, catòlics i tot. Però no hem parlat ni una sola vegada de les nostres diferències religioses. No és que no vull compartir amb ells els immensos tresors del catolicisme, des dels Sagraments fins a la seva profunda espiritualitat. Però ara mateix, en aquest moment, Jesús vol que simplement ens mirem i estimem. Per amor construeix ponts.

Tanmateix, és precisament per la nostra manca d’amor que Déu permet "Assajos diversos" a les nostres vides. Les proves ens humilien; revelen la nostra manca de confiança, el nostre amor a nosaltres mateixos, el nostre egoisme i l’ego. També ens ensenyen que, mentre fallem i caiem, Jesús encara ens mira i ens estima. Aquesta mirada seva misericordiosa, que m’estima quan sóc menys que perfecte, és el que construeix un pont de confiança en el meu cor. No puc veure els seus ulls, però escolto les seves paraules, etc. voler estimar-lo i confiar-hi perquè en lloc de condemnar-me, em convida a començar de nou.

Tot i que no l’has vist, l’estimes; tot i que ara no el veieu, encara creieu en ell ... (Primera lectura)

Daré gràcies al Senyor de tot cor en la companyia i la reunió dels justos. Grans són les obres del Senyor, exquisides en totes les seves delícies. (Salm d'avui)

Així, doncs, és com sóc capaç d’estimar els altres amb totes les seves falles i falles: perquè m’ha estimat amb tots els meus pecats i mancances. Puc estimar els altres que encara no comparteixen totes les meves creences perquè Jesús m’estimava abans d’entendre tota la meva fe. Déu em va estimar primer. Em va mirar i em va estimar primer.

Així doncs, l’amor és el que s’obre possibilitats per a tota la resta.

Per als homes és impossible, però no per Déu. Tot és possible per a Déu.

Possible, quan comenci a deixar-lo actuar en mi, deixeu-lo mirar als altres i estimar-los a través dels meus ulls i del meu cor.