ALLÀ va ser tan poc temps. Maria i Josep van poder trobar un estable. Què li va passar pel cap a la Maria? Sabia que paria el Salvador, el Messies ... però en un petit graner? Abraçant una vegada més la voluntat de Déu, va entrar a l'estable i va començar a preparar un petit pessebre per al seu Senyor.
Sí, Jesús, em pregunto el mateix: Ves a mi, en aquest cor tan pobre i brut? Tanmateix, Senyor, seguiré l'exemple de la vostra Mare. No li va demanar a Joseph que arreglés el sostre de palla caigut. Ella no li va demanar que redrecés les bigues inclinades, ni que omplis els buits per on brillaven les estrelles nocturnes. Més aviat, va netejar en silenci el lloc de descans del seu Fill: un petit pessebre de fusta del qual menjarien les ovelles. La va escombrar amb el seu propi mantell, després va disposar amb cura la palla fresca que li va portar el seu marit.
Senyor, sembla que no puc arreglar la meva força de voluntat caiguda. Sembla impotent per redreçar les bigues inclinades de la meva debilitat. I no he aconseguit omplir els buits de la meva ànima amb bones accions. Sóc realment pobre Senyor. Però Maria m'ensenya què he de fer: preparar el meu cor amb la palla neta de la humilitat. I això ho faig reconeixent els meus pecats davant teu, tu que promets "perdonar els nostres pecats i netejar-nos de tota injustícia" (1 Jn 1). (D'alguna manera, sembla que està ajudant a reordenar el meu cor petit amb l'ajuda del seu Esposa, l'Esperit Sant...)
No vas fugir de la pobresa de l'estable, sinó que vas condescendir a la pobresa d'un pessebre. Les parets de la meva ànima són realment pobres... però he preparat el meu cor, el meu "pessebre", a través de la teva gràcia. I ara, espero que vinguis. Deixa'm estimar-te Jesús! Deixa'm fer un petó al teu front. Deixa'm agafar-te contra el meu cor com va fer Maria aquella nit santa.
Perquè no has vingut per un palau.
Vas venir per mi.
Oh Humil Visitant, vens per mi!
