AS Aquest matí he recorregut el passadís fins a la Comunió, sentia com si la creu que portava fos de formigó.
Mentre continuava de nou cap al banc, el meu ull va quedar atret cap a una icona del paralitzat que baixava a la seva llitera cap a Jesús. De seguida vaig sentir això Jo era l’home paralitzat.
Els homes que van abaixar el paralític pel sostre fins a la presència de Crist ho van fer mitjançant un treball dur, la fe i la perseverança. Però només va ser el paralític –que no va fer res més que mirar Jesús amb impotència i esperança– a qui Crist va dir:
“Els teus pecats són perdonats…. aixeca't, agafa la teva estora i vés a casa.
