... els veritables amics no són els que afalaguen el Papa,
però els que l'ajuden amb la veritat
i amb competència teològica i humana.
—El cardenal Müller, Corriere della Sera, 26 de novembre de 2017;
des Cartes Moynihan, # 64, 27 de novembre de 2017
Benvolguts nens, el gran vaixell i un gran naufragi;
aquesta és la causa del sofriment per a homes i dones de fe.
—Nostra Senyora a Pedro Regis, 20 d’octubre de 2020;
countdowntothekingdom.com
DINTRE la cultura del catolicisme ha estat una "regla" que no s'ha de dir mai que no s'ha de criticar mai al Papa. En termes generals, és convenient abstenir-se criticant els nostres pares espirituals. Tanmateix, aquells que ho converteixen en absolut mostren una comprensió molt exagerada de la infal·libilitat papal i s’acosten perillosament a una forma d’idolatria –la papalotria– que eleva un papa a un estatus d’emperador on tot el que pronuncia és infal·liblement diví. Però fins i tot un historiador novell del catolicisme sabrà que els papes són molt humans i propensos als errors, una realitat que va començar amb el mateix Pere:Continua llegint