L’Oceà de Misericòrdia

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 7 d’agost de 2017
Dilluns de la divuitena setmana del temps ordinari
Opt. Memorial de Sant Sixte II i Companys

Textos litúrgics aquí

 Foto presa el 30 d'octubre de 2011 a Casa San Pablo, Sto. Dgo. República Dominicana

JO NOMÉS va tornar de Arcàtheos, de tornada al regne mortal. Va ser una setmana increïble i poderosa per a tots nosaltres en aquest campament pare-fill situat a la base de les Muntanyes Rocalloses del Canadà. En els propers dies, compartiré amb vosaltres els pensaments i les paraules que em varen arribar allà, així com una increïble trobada que tots vam tenir amb “La nostra Senyora”.

Però no puc passar per aquest dia sense comentar tant les lectures de la missa com una foto apareguda recentment a Spirit Daily. Tot i que no puc confirmar l'autenticitat de la foto (que aparentment va ser enviada d'un sacerdot a un altre), puc confirmar la importància de les imatges.

En les revelacions de Jesús a santa Faustina en què revela les profunditats de la seva Divina Misericòrdia, el Senyor parla sovint de l'“oceà” del seu amor o misericòrdia que vol vessar sobre la humanitat. Un dia de 1933, Faustina relata:

Des que em vaig despertar al matí, el meu esperit estava totalment submergit en Déu, en aquell oceà d'amor. Vaig sentir que havia estat completament immers en Ell. Durant la Santa Missa, el meu amor per Ell va assolir un màxim d'intensitat. Després de la renovació dels vots i de la Sagrada Comunió, vaig veure de sobte el Senyor Jesús, que em va dir amb gran bondat: Filla meva, mira el meu cor misericordiós. Quan vaig fixar la meva mirada en el Sagrat Cor, van sortir d'ell els mateixos raigs de llum, que es representen a la imatge com la sang i l'aigua, i vaig comprendre com de gran és la misericòrdia del Senyor. I Jesús em va tornar a dir amb amabilitat: Filla meva, parla amb els sacerdots sobre aquesta misericòrdia meva inconcebible. Les flames de la misericòrdia m'estan cremant, clamant per ser gastada; Vull seguir abocant-los a les ànimes; les ànimes simplement no volen creure en la meva bondat. -Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 177

La imatge de la qual parla és la que havia pintat segons la visió que va veure d'ell, on raigs de llum vessen del seu cor.

Fa uns anys, mentre anava junts per parlar en una conferència amb el P. Seraphim Michelenko, que va traduir el diari de Faustina, em va explicar que Jesús mirava cap avall, com si estigués a la creu. Faustina va escriure més tard aquesta pregària:

Vas expirar, Jesús, però la font de la vida va brollar per a les ànimes i l'oceà de misericòrdia es va obrir per al món sencer. Oh Font de Vida, Misericòrdia Divina insondable, embolcalla el món sencer i buida't sobre nosaltres. —N. 1319

Faustina va vincular clarament el Cor de Jesús amb l'Eucaristia. Un dia després de la missa, després d'haver sentit un "abisme de misèria" a la seva ànima, va dir: "Vull apropar-me a la Sagrada Comunió com una font de misericòrdia i ofegar-me completament en aquest oceà d'amor". ^[1]cf. Ibídem. n. 1817

Durant la Santa Missa, quan el Senyor Jesús va ser exposat al Santíssim Sagrament, abans de la Sagrada Comunió vaig veure sortir dos raigs de la Santíssima Hostia, tal com estan pintats a la imatge, un d'ells vermell i l'altre pàl·lid. —N. 336

Ho va veure diverses vegades, inclòs durant l'Adoració:

...quan el sacerdot va prendre el Santíssim Sagrament per beneir el poble, vaig veure el Senyor Jesús tal com està representat a la imatge. El Senyor va donar la seva benedicció i els raigs es van estendre per tot el món. —N. 420

Ara, germans i germanes, encara que tu i jo no ho veiem, això passa a cada Missa i per tots els Tabernacles del món. Feliç els qui no veuen però encara creuen. Però, com la foto de dalt, Déu fa aixequeu el vel de tant en tant per recordar-nos que el seu Sagrat Cor clama a vessar misericòrdia sobre tots nosaltres.

Recordo una nit d'Adoració que vaig dirigir a Louisiana fa uns quants anys. Una nena de vuit anys estava inclinada amb la cara el terra davant de la custodia que contenia l'Eucaristia, i ella semblava atrapada en aquella postura. Després de tornar a col·locar l'Eucaristia al Tabernacle, la seva mare li va preguntar per què no es podia moure, i la noia va exclamar: "Perquè hi havia milers de galledes d'amor que s'aboquen sobre mi!" Una altra vegada, una dona va travessar tres estats per assistir a un dels meus esdeveniments. Acabem la vetllada a l'Adoració. Asseguda al darrere en pregària, va obrir els ulls per mirar l'Eucaristia exposada a l'altar. I allà estava... Jesús, situant-se directament darrere de l'hostia de manera que estigués sobre el seu cor. A partir d'ell, va dir, s'estenen raigs de llum per tota la congregació. Va trigar una setmana fins que en pogués parlar.

El Cor de Jesús és l'Eucaristia. És el seu cos, sang, ànima i divinitat. ^[2]cf. Menjar real, presència real Diversos miracles de l'Eucaristia han confirmat aquesta bella realitat on l'Hostia s'ha convertit en carn real. A Polònia, el dia de Nadal de 2013, una hostia eucarística va caure a terra. Seguint els procediments habituals, el rector la va posar en un recipient amb aigua perquè es dissolgués. El bisbe de Legnica va escriure en una carta a la seva diòcesi que "poc després van aparèixer taques de color vermell". ^[3]cf. jceworld.blogspot.ca Es va enviar un fragment de la Hostia al Departament de Medicina Legal que va concloure:

Es van trobar fragments de teixit histopatològic que contenien una part fragmentada del múscul esquelètic... Tota la imatge... és més semblant a la múscul cardíac… tal com apareix sota els esforços de l'agonia. —de la Carta del bisbe Zbigniew Kiernikowski; jceworld.blogspot.ca

En l'evangeli d'avui, Jesús alimenta els milers d'ells reunits al seu voltant.

… mirant al cel, va dir la benedicció, va partir els pans i els va donar als deixebles, que al seu torn els van donar a la gent.

Cal destacar que n'hi ha dotze cistelles sobra després que tothom s'hagi omplert. ¿No és un símbol de la sobreabundància de misericòrdia i d'amor que Jesús aboca, a través dels Dotze Apòstols i els seus successors, en les misses dites fins avui arreu del món?

Molts estan cansats, pors, malalts o desgastats. Vés, doncs, i submergeix-te a l'oceà de la Misericòrdia. Seieu davant d'un tabernacle, o millor encara, trobeu una missa on pugueu rebre el seu mateix cor en el vostre propi... i després deixeu que les ones de la seva misericòrdia i amor curatiu us envain. Només d'aquesta manera, en arribar a la Font, pots ser al seu torn un instrument d'aquesta mateixa misericòrdia per als qui t'envolten.

Filla meva, saps que el meu cor és la misericòrdia mateixa. D'aquest mar de misericòrdia, les gràcies surten sobre el món sencer. Cap ànima que s'ha acostat a mi s'ha anat mai sense consolar. Tota la misèria queda enterrada en les profunditats de la meva misericòrdia, i tota gràcia salvadora i santificadora brolla d'aquesta font. Filla meva, desitjo que el teu cor sigui un lloc de la meva misericòrdia. Desitjo que aquesta misericòrdia flueixi sobre el món sencer a través del teu cor. Que ningú que s'acosti a tu se'n vagi sense aquella confiança en la meva misericòrdia que tant desitjo per a les ànimes. —N. 1777

Aquesta és una de les meves cançons preferides... Submergeix-te a l'oceà de la seva misericòrdia perquè les seves ones d'amor t'envasin...

LECTURA RELACIONADA

Presència real, menjar real