La paràlisi de la desesperació: la paraula d’ara

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 6 de juliol de 2017
Dijous de la Tretzena Setmana del Temps Ordinari
Opt. Memorial de Santa Maria Goretti

Textos litúrgics aquí

ALLÀ hi ha moltes coses a la vida que poden provocar la nostra desesperació, però cap, potser, tant com les nostres pròpies falles.

Mirem per sobre de l'espatlla "a l'arada", per dir-ho d'alguna manera, i no veiem res més que els solcs torts de mal judici, errors i pecat que ens segueixen com un gos perdut. I estem temptats de desesperar-nos. De fet, podem quedar-nos paralitzats per la por, el dubte i la mortalitat de la desesperança.

A la primera lectura d’avui, Abraham lliga el seu fill Isaac i el col·loca a l’altar per convertir-se en un holocaust, un holocaust. Aleshores, Isaac ja sabia el que vindria i segur que l’havia omplert de por. En aquest sentit, el "pare Abraham" es converteix en un símbol del judici just de Déu Pare. Sentim, a causa del nostre pecat, que estem obligats a ser castigats, potser fins i tot lligats als focs de l'infern. A mesura que la fusta sobre la qual es trobava Isaac es clavava a la seva carn i les cordes que el lligaven el deixaven sentir impotent, així també, els nostres pecats constantment copegen la nostra pau i la nostra debilitat ens fa creure que la nostra situació mai canviarà ... ens desesperem.

Això és, si ens mantenim fixats en la nostra misèria i sensació de desesperança. Perquè hi ha una resposta a la nostra bogeria; hi ha una resposta divina al nostre pecat habitual; hi ha un remei a la nostra desesperació: Jesús, l'Anyell de Déu.

Mentre Abraham mirava al seu voltant, va espiar un ariet atrapat per les seves banyes al matoll. Va anar, va agafar el moltó i el va oferir com a holocaust en lloc del seu fill. (Primera lectura d'avui)

Isaac no està lligat només quan ocupa el seu lloc una altra ofrena. En el cas de la humanitat, el pecat del qual va situar un abisme entre la criatura i el Creador, Jesús ha ocupat el nostre lloc. El càstig pels vostres pecats, passats, presents i futurs, se li va imposar.

Us preguem en nom de Crist, reconcilieu-vos amb Déu. Pel nostre bé el va fer pecar que no coneixia cap pecat, perquè en ell esdevinguéssim la justícia de Déu. (2 Corintis 5: 20-21)

Per tant, ara hi ha un camí cap endavant, fins i tot si us sentiu paralitzat pel vostre pecat, paralitzat per les vostres emocions, paralitzat per la desesperació de manera que amb prou feines podeu parlar amb ell. És permetre a Jesús, una vegada més, que ocupi el vostre lloc —i ho fa al Sagrament de la Confessió.

Digueu a les ànimes on han de buscar consol; és a dir, al Tribunal de la Misericòrdia [el Sagrament de la Reconciliació]. Allà es produeixen els grans miracles [i] es repeteixen incessantment. Per aprofitar-se aquest miracle, no cal fer un gran pelegrinatge ni dur a terme alguna cerimònia externa; n’hi ha prou d’arribar amb fe als peus del meu representant i de revelar-li la pròpia misèria, i es demostrarà plenament el miracle de la Divina Misericòrdia. Si una ànima fos com un cadàver en descomposició, de manera que, des del punt de vista humà, no hi hauria [esperança] de restauració i ja es perdria tot, no és així amb Déu. El miracle de la Divina Misericòrdia restaura completament aquesta ànima. Oh, que miserables són aquells que no s’aprofiten del miracle de la misericòrdia de Déu! Cridaràs en va, però serà massa tard. —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1448

Quan Jesús va veure la seva fe, va dir al paralític: "Coratge, fill, els teus pecats són perdonats". (L'evangeli d'avui)

Si trobeu que esteu caient en pecat habitualment, la resposta és fer de la Confessió una part habitual de la vostra vida. Si trobeu que esteu equivocant-vos amb freqüència, és una causa, no per a la desesperació, sinó per a una major humilitat. Si us trobeu constantment febles i amb poca força, heu de recórrer constantment a la seva força i poder, en la pregària i en l’eucaristia.

Germans i germanes ... Jo, que sóc el menor dels sants de Déu i el més gran dels pecadors, no conec cap altre camí cap endavant. Diu al salm 51 que a humil, contrit i trencat de cor, Déu no es desprestigiarà. ^[1]Ps 51: 19 I un altre cop,

Si reconeixem els nostres pecats, ell serà fidel i just i perdonarà els nostres pecats i ens netejarà de qualsevol malifecte. (1 Joan 1: 9)

Això és degut a que la sang divina s'ha vessat per vosaltres i per a mi; Déu ha pagat el preu de les nostres transgressions. L’única causa ara per a la desesperació seria rebutjar aquest regal per orgull i tossuderia. Jesús ha vingut precisament pel paralític, el pecador, el perdut, el malalt, el feble, el desesperat. Estàs qualificat?

Perquè Déu va estimar tant el món que va donar el seu Fill únic, perquè tots els que creuen en ell no perissin, sinó que tinguessin la vida eterna. Perquè Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món es salvés per mitjà d’ell. (Joan 3:16)

Diu, "Qui creu en ell", no "qui creu en si mateix". No, el mantra mundial d’autoestima, autocompliment i autoactualització té una falsa esperança, perquè a part de Jesús no podem salvar-nos. En aquest sentit, el pecat és un profeta: ens revela en el fons del nostre ésser la veritat que estem fets per a alguna cosa més gran; que només les lleis de Déu aporten compliment; que el seu camí és l’única manera. I només podem emprendre aquest camí amb fe ... confiar que, malgrat el meu pecat, encara m’estima —El que va morir per mi.

Ell és present a la teva vida, faci el que facis. El temps és un sagrament de la vostra trobada amb Déu i la seva misericòrdia, amb el seu amor per vosaltres i el seu desig que tot funcioni per al vostre bé. Llavors, cada falla es converteix en una "falla feliç" (felix culpa). Si miressis cada moment de la teva vida d’aquesta manera, l’oració espontània naixeria dins teu. Seria una pregària contínua, ja que el Senyor sempre està amb vosaltres i us estima sempre. —Fr. Tadeusz Dajczer, El do de la fe; citat a Magnificat, Juliol de 2017, pàg. 98

Així doncs, germà meu; doncs, la meva germana ...

Aixequeu-vos, agafeu la llitera i aneu a casa. (L'evangeli d'avui)

És a dir, torneu a la casa del Pare, on us espera al confessionari per curar-vos, restaurar-vos i renovar-vos una vegada més. Torneu a la casa del Pare, on us alimentarà amb el pa de la vida i saciarà la vostra set d’amor i esperança amb la sang preciosa del seu fill.

Una vegada i una altra.

My fill, tots els teus pecats no han ferit el meu cor tan dolorosament com ho fa la teva actual manca de confiança que després de tants esforços del meu amor i misericòrdia, encara hauries de dubtar de la meva bondat ... —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1486

Ningú que posa la mà a l'arada i mira el que va quedar enrere no és apte per al regne de Déu. (Lluc 9:62)

Si no aconseguiu aprofitar una oportunitat, no perdeu la pau, sinó humileu-vos profundament davant de mi i, amb molta confiança, submergiu-vos completament en la meva pietat. D’aquesta manera, guanyes més del que has perdut, perquè es concedeix més favor a una ànima humil del que demana l’ànima mateixa ... —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, 1361