Qui ets tu per jutjar?

OPT. MEMORRIA DE
ELS PRIMERS MÀrtirs DE LA SANTA ESGLÉSIA ROMANA

"OMS has de jutjar? "

Sona virtuós, oi? Però quan aquestes paraules s’utilitzen per desviar-se de la postura moral, per rentar-se les mans de la responsabilitat envers els altres, per mantenir-se sense compromís davant la injustícia ... llavors és covardia. El relativisme moral és covardia. I avui estem inundats de covards, i les conseqüències no són poca cosa. El papa Benet l’anomena ...

...el signe més terrorífic dels temps ... no hi ha res dolent en si mateix ni bé en si mateix. Només hi ha un "millor que" i un "pitjor que". Res no és bo ni dolent en si mateix. Tot depèn de les circumstàncies i del final a la vista. -PAPA BENEDICTE XVI, Discurs a la cúria romana, 20 de desembre de 2010

És terrorífic perquè, en aquest clima, és la part més forta de la societat qui després es converteix en qui determina el que és bo, el que està malament, qui és valuós i qui no, segons el seu propi criteri de canvi. Ja no s’adhereixen als absoluts morals ni a la llei natural. Més aviat, determinen el que és "bo" d'acord amb estàndards arbitraris i l'assignen com a "dret" i, a continuació, ho imposen a la part més feble. I així comença ...

... una dictadura del relativisme que no reconeix res com a definit i que deixa com a mesura definitiva només l'ego i els desitjos d'un. Tenir una fe clara, segons el credo de l’Església, sovint s’etiqueta com a fonamentalisme. Tanmateix, el relativisme, és a dir, deixar-se arrossegar i «arrossegar per cada vent d'ensenyament», sembla l'única actitud acceptable per als estàndards actuals. —Homilia preconclave del cardenal Ratzinger (PAPA BENEDICTE XVI), 18 d’abril de 2005

Com a tal, tot i rebutjar l'autoritat religiosa i parental sota l'afirmació que no hem de "jutjar" ningú i ser "tolerants" amb tots, continuen creant el seu propi sistema moral que difícilment és just o tolerant. I per tant…

... una religió abstracta i negativa s'està convertint en un estàndard tirànic que tothom ha de seguir ... En nom de la tolerància, s’està abolint la tolerància. —PEDI BENEDICT XVI, Light of the World, conversa amb Peter Seewald, pàg. 52-53

Com he escrit en Coratge ... fins al final, davant d'aquesta nova tirania, podem tenir la temptació de retirar-nos i amagar-nos ... per ser tèbia i covarda. Per tant, hem de respondre a aquesta pregunta "Qui ets per jutjar?"

JESÚS SOBRE JUTJAR

Quan Jesús diu: “Deixa de jutjar i no seràs jutjat. Deixa de condemnar i no seràs condemnat ". què vol dir?^[1]Lluc 6: 37 Només podem entendre aquestes paraules en el context complet de la seva vida i ensenyament en lloc d’aïllar una sola frase. Perquè també va dir: "Per què no jutgeu vosaltres mateixos el que és correcte?" ^[2]Lluc 12: 57 I un altre cop, "Deixeu de jutjar segons les aparences, però jutgeu amb justícia". ^[3]John 7: 24 Com hem de jutjar amb justícia? La resposta rau en l’encàrrec que va donar a l’Església:

Aneu, doncs, i feu deixebles de totes les nacions ... ensenyant-los a observar tot el que us he manat. (Mateu 28: 19-20)

Clarament, Jesús ens diu que no jutgem el cor (aparença) dels altres, però, alhora, dóna a l’Església l’autoritat divina per convocar la humanitat a la Voluntat de Déu, expressada en els manaments morals i la llei natural.

Us encarro en presència de Déu i de Crist Jesús, que jutjarà els vius i els difunts, i per la seva aparició i el seu poder real: proclameu la paraula; ser persistent, sigui convenient o incòmode; convèncer, increpar, animar amb tota paciència i ensenyament. (2 Tim 4: 1-2)

És esquizofrènic, doncs, escoltar els cristians que han caigut al parany del relativisme moral dir: "Qui sóc jo per jutjar?" quan Jesús ens ha manat explícitament que cridem a tots al penediment i a viure segons la seva Paraula.

L’amor, de fet, impulsa els seguidors de Crist a anunciar a tots els homes la veritat que salva. Però hem de distingir entre l’error (que sempre s’ha de rebutjar) i la persona que s’equivoca, que mai perd la seva dignitat com a persona, tot i que s’enfonsa enmig d’idees religioses falses o inadequades. Només Déu és el jutge i el cercador de cors; ens prohibeix jutjar la culpa interior dels altres. —Vaticà II, Gaudium et spes, 28

JUTJAMENT CORRECTE

Quan un agent de policia atrau algú per excés de velocitat, no està sentenciant la persona que hi ha el cotxe. Està fent un objectiu judici de les accions de la persona: anaven a tota velocitat. No és fins que va a la finestra del conductor que descobreix que la dona al volant està embarassada, està de part i té pressa ... o que està borratxa o simplement és descuidada. Només llavors escriu un bitllet o no.

Així mateix, com a ciutadans i cristians, tenim el dret i el deure de dir que aquesta o aquella acció és objectivament bona o dolenta perquè l'ordre civil i la justícia prevalguin a la societat de la plaça de la família o de la ciutat. De la mateixa manera que el policia assenyala el seu radar cap a un vehicle i conclou que està incomplint objectivament la llei, també podem i hem de mirar certes accions i dir que són objectivament immorals, quan és el cas, per al bé comú. Però només quan es mira a la "finestra del cor" que es pot fer un cert judici de la culpabilitat ... alguna cosa, realment, només Déu pot fer -o aquesta persona pot revelar-.

Tot i que podem jutjar que un acte és en si mateix un delicte greu, hem de confiar el judici de les persones a la justícia i la misericòrdia de Déu. —El catecisme de l’església catòlica, 1033

Però el paper objectiu de l’Església no és menys reduït.

A l’Església pertany el dret, sempre i a tot arreu, d’anunciar principis morals, inclosos els que pertanyen a l’ordre social, i de fer judicis sobre qualsevol cosa humana en la mesura que els drets fonamentals de la persona humana o la salvació de les ànimes els exigeixin. . -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 2246

La idea de "separació de l'Església i de l'Estat", que significa que l'Església no pot dir cap cosa a la plaça pública, és una tràgica falsedat. No, el paper de l’Església no és construir carreteres, dirigir l’exèrcit o legislar, sinó orientar i il·luminar els cossos polítics i les persones amb la Revelació i l’autoritat divines que li han estat confiades, i fer-ho a imitació del seu Senyor.

De fet, si la policia deixés d'aplicar les lleis de trànsit per no ferir els sentiments de ningú, els carrers es convertirien en perillosos. De la mateixa manera, si l'Església no alça la veu amb la veritat, llavors les ànimes de molts estaran en perill. Però també ha de parlar a imitació del seu Senyor, apropant-se a cada ànima amb la mateixa reverència i delicadesa que va mostrar el Senyor, particularment als pecadors greus. Els estimava perquè reconeixia que qualsevol persona que pecava era esclava del pecat ^[4]Jn 8:34; que es van perdre fins a cert punt,^[5]Matt 15:24, LK 15: 4 i necessita curació.^[6]Mc 2:17 No som tots nosaltres?

Però això mai va disminuir la veritat ni va esborrar una lletra de la llei.

[L'ofensa] no deixa de ser un mal, una privació, un desordre. Per tant, s’ha de treballar per corregir els errors de consciència moral. -Catecisme de l'Església Catòlica, 1793

NO ESTEU SILENCIAT!

Qui ets tu per jutjar? Com a cristià i com a ciutadà, sempre teniu el dret i el deure de jutjar el bé o el mal objectiu.

Deixeu de jutjar per les aparences, però jutgeu amb justícia. (Joan 7:24)

Però en aquesta creixent dictadura del relativisme, vosaltres voluntat conèixer dificultats. Vostè voluntat ser perseguit. Però aquí és on heu de recordar-vos que aquest món no és casa vostra. Que som desconeguts i residents en el nostre camí cap a la pàtria. Que estiguem cridats a ser profetes allà on siguem, parlant la "paraula ara" a una generació que necessiti tornar a escoltar l'Evangeli, tant si ho saben com si no. Mai abans la necessitat de veritables profetes havia estat tan crucial ...

Els que desafien aquest nou paganisme s’enfronten a una opció difícil. O bé s’ajusten a aquesta filosofia o s’enfronten a la perspectiva del martiri. —Serveu de Déu Fr. John Hardon (1914-2000), Com ser un catòlic lleial avui? En ser lleial al bisbe de Roma; http://www.therealpresence.org/eucharst/intro/loyalty.htm

Benaventurats quan t'insulten i et persegueixen i pronuncien falsament tot tipus de mal contra tu a causa de mi. Alegrau-vos i alegreu-vos, perquè la vostra recompensa serà gran al cel. Així van perseguir els profetes que eren abans de vosaltres. (Mateu 5: 11-12)

Però pel que fa als covards, els infidels, els depravats, els assassins, els impúdics, els bruixots, els adoradors d’ídols i els enganyadors de tota mena, la seva sort es troba a la bassa de foc i sofre, que és la segona mort. (Apocalipsi 21: 8)