Sobre Docilitat

JUBILACIÓ QUARESMÀNICA
Dia 12

A "prepara el camí del Senyor ", ens exhorta el profeta Isaïes a fer el camí recte, les valls elevades i" totes les muntanyes i els turons baixats ". En Dia 8 vam meditar Sobre la humilitat—Nivellant aquelles muntanyes d’orgull. Però els malvats germans de l’orgull són els contraforts de l’ambició i la voluntat pròpia. I la excavadora és la germana de la humilitat: mansuetud.

Predicador popular i dominicà anglès, el difunt P. Vann (m. 1963), va descriure probablement com molts de nosaltres sentim:

… la gent bona es torna a preocupar perquè diu: “Mai no em milloro; Continuo setmana rere setmana i any rere any cometent els mateixos pecats, sent igualment infructuoses en els meus intents d'oració, aparentment no em torna mai menys egoista, aparentment mai no m'apropo a Déu...". Estan tan segurs? El que s'haurien de preguntar és: “Seguiré igual setmana rere setmana i any rere any fent les mateixes coses dures per Déu, guardant per ell els molts altres manaments que sovint em resulten difícils, intentant obstinadament a pregar? , intentant amb obstinació ajudar els altres? I si la resposta és sí (tal com és), llavors haurien de saber que siguin quines siguin les aparences superficials i les decepcions, amor està creixent dins d'ells. —De Magnificat, febrer 2016, pàg. 264-265; citat des de Al peu de la creu, Premsa de l’Institut Sophia

Per descomptat, cap de nosaltres està content amb aquestes males herbes persistents a la nostra vida, aquells pecats que no deixen de trencar el sòl de la nostra pau. ^[1]cf. No sóc Digne Recordo fa anys com el Senyor em va alliberar en un instant d'un pecat de luxúria. ^[2]cf. Els braços sorpresa Però també porto anys resant i lluitant amb altres defectes, preguntant-me de vegades per què sembla que el Senyor no m'ajuda. Per ser honest, encara que el Senyor no vol que pequi, crec que em permet portar aquestes febleses perquè dependré d'ell cada cop més.

Per tant, perquè no em vaig exaltar massa, em va donar una espina a la carn, un àngel de Satanàs, per colpejar-me, perquè no estigués massa exaltat. Tres vegades vaig suplicar això al Senyor perquè em deixés, però ell em va dir: "La meva gràcia et n'hi ha prou, perquè el poder es perfecciona en la feblesa". (2 Co 12:7-9)

De fet, moltes d'aquelles faltes tossudes i pecats venials són perquè resistim les espines, és a dir, no som mansos; no som dòcil a la voluntat de Déu, que de vegades ve amb la angoixant disfressa del patiment. Sí, podem ser humils, admetent fàcilment les nostres faltes... però no podem oblidar els peus de la voluntat pròpia i l'ambició egoista. És a dir, l'afecció a “la meva manera”, “els meus desitjos”, “els meus plans”. Perquè, en veritat, quan el meu camí, els meus desitjos i els meus plans es frustren, si no sóc mansu, és a dir, ser dòcil tant a les benediccions com a les creus, és més sovint quan els pecats tossuts es veuen: ràbia, impaciència, irritabilitat, compulsió, defensivitat, etc. No és que no m'he confessat prou aquestes faltes, o no n'he resat prou, ni fet prou novenes, rosaris o dejunis... és que el Pare està intentant mostrar-me una cosa encara més necessària: la necessitat de docilitat. Perquè la seva voluntat —malgrat totes les aparences— és el meu aliment. ^[3]cf. Joan 4:34

Un dels meus passatges bíblics preferits és del Sirac 2:

Fill meu, quan vinguis a servir el Senyor, prepara't per a les proves... Aferra't a ell, no el deixis, perquè prosperis en els teus últims dies. Accepta el que et passi; en períodes d'humiliació tingueu paciència. Perquè en foc l'or és provat, i l'escollit, en el gresol de la humiliació. Confia en Déu, i ell t'ajudarà; endreça els teus camins i espera en ell. (Sirac 2:1-6)

És a dir, ser mansu. I ser manso requereix força i coratge. La mansuetud no té res de flac. Jesús i la Mare de Déu demostren perfectament com és aquesta qualitat.

Era una noia de quinze anys, promesa amb un home meravellós, potser somiant amb una família nombrosa, una tanca marró i un garatge per a dos camells... i de sobte l'Àngel Gabriel capgira tota la seva vida. La seva resposta?

Que se’m faci segons la vostra paraula. (Lluc 1:38)

Jesucrist, degotant literalment sang, suor i llàgrimes a Getsemaní, crida:

Pare meu, si no és possible que passi aquesta copa sense que la begui, es farà la teva voluntat. (Mat 26:42)

Així és com sembla la mansuetud, i va definir tota la seva vida. Quan Jesús deia o feia coses que Maria no entenia, ella no va fer un atac però "guardava totes aquestes coses, meditant-les en el seu cor". ^[4]Lluc 2: 19 I quan Jesús buscava el son o la solitud, només per ser interromput per les multituds, no els menyspreava ni els allunyava amb ira. En canvi, gairebé el podem sentir xiuxiuejar, "No es compleixi la meva voluntat, sinó la vostra." ^[5]Lluc 22: 42

Aquí de nou, com he dit Dia 2, la ferida del pecat original —la desconfiança en el Pare— es manifesta quan la voluntat i l'ambició prenen el relleu: my manera, my desitjos, my plans, encara que sigui tan petit com voler estirar un minut quan la teva dona et truca de sobte per canviar un bolquer. Però Jesús ens mostra un altre camí:

Feliços els mansos, perquè ells heretaran la terra. (Mt 5:5)

Qui són els mansos? Els que, com Maria o Jesús, estan disposats a dir La seva camí, El teu desitjos, El teu plans Pare Celestial. Aquesta ànima aplana els contraforts i fa un camí perquè el Senyor es formi a la seva ànima.

RESUM I ESCRIPTURA

La docilitat a la voluntat de Déu, sigui quina sigui la seva forma, prepara l'ànima per heretar la terra, és a dir, el regne de Déu.

Preneu-vos el meu jou i apreneu de mi, perquè sóc mansu i humil de cor; i trobareu descans per a vosaltres mateixos. (Mt 11:29)

Per participar en Mark en aquest retir de Quaresma,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.

NOTA: Molts subscriptors han informat recentment que ja no reben correus electrònics. Comproveu la carpeta de correu brossa o correu brossa per assegurar-vos que els meus correus electrònics no hi arribin. Això sol ser el 99% de les vegades. A més, proveu de tornar a subscriure-us aquí. Si res d’això no ajuda, poseu-vos en contacte amb el vostre proveïdor de serveis d’Internet i demaneu-los que em permetin rebre correus electrònics.

Podcast: Jugar en una finestra | descarregar