Sobre l’esperança

 

Ser cristià no és el resultat d’una elecció ètica ni d’una idea elevada,
però la trobada amb un esdeveniment, una persona,
que dóna a la vida un nou horitzó i una direcció decisiva. 
—PAPA BENEDICTE XVI; Carta encíclica: Deus Caritas Est, "Déu és amor"; 1

 

JO SÓC un bressol catòlic. Hi ha hagut molts moments clau que han aprofundit la meva fe en les darreres cinc dècades. Però els que van produir esperança va ser quan personalment vaig trobar la presència i el poder de Jesús. Això, al seu torn, em va portar a estimar-lo més a Ell i als altres. Molt sovint, aquestes trobades van passar quan em vaig apropar al Senyor com una ànima trencada, ja que com diu el salmista:

El sacrifici acceptable per Déu és un esperit trencat; un cor trencat i humil, Déu, no menysprearàs. (Salms 51:17)

Déu escolta el crit dels pobres, sí ... però Se’ls revela quan el seu crit es desprèn de la humilitat, és a dir, de la fe autèntica. 

El troben aquells que no el posen a prova i es manifesta a aquells que no el creuen. (Saviesa de Salomó 1: 2)

La fe per la seva naturalesa específica és una trobada amb el Déu viu. —PAPA BENEDICTE XVI; Carta encíclica: Deus Caritas Est, "Déu és amor"; 28

És aquesta manifestació de l'amor i el poder de Jesús la que "dóna a la vida un nou horitzó", un horitzó de esperança. 

 

ÉS PERSONAL

Hi ha massa catòlics que han crescut anant a missa dominical sense sentir que ho necessiten obriu personalment el seu cor a Jesús... i així, finalment van créixer sense la missa del tot. Probablement, això tampoc als seus sacerdots mai se'ls va ensenyar aquesta veritat fonamental al seminari. 

Com bé sabeu, no es tracta només de transmetre una doctrina, sinó d’una reunió personal i profunda amb el Salvador.   —PAPA JOAN PAUL II, Famílies encarregades, camí neo-catecumenal. 1991

Jo dic "fonamental" perquè és així is un ensenyament de l’Església catòlica:

"Gran és el misteri de la fe!" L’Església professa aquest misteri al Credo dels Apòstols i el celebra en la litúrgia sacramental, per tal que la vida dels fidels es conformi amb Crist en l’Esperit Sant per a la glòria de Déu Pare. Aquest misteri, doncs, requereix que els fidels hi creguin, que el celebrin i que en visquin en una relació vital i personal amb el Déu viu i veritable. -Catecisme de l'Església Catòlica (CCC), 2558

 

ALBA DE L’ESPERANÇA

Al primer capítol de Lluc, els primers raigs de l’alba van trencar l’obscur horitzó de la humanitat quan l’Àngel Gabriel va dir:

... has de posar-li el nom de Jesús, perquè ell salvarà el seu poble dels seus pecats ... li posaran el nom d’Emmanuel, que vol dir "Déu és amb nosaltres". (Mateu 1: 21-23)

Déu no és lluny. Ell és amb nosaltres. I la raó de la seva vinguda no és castigar-nos, sinó alliberar-nos del nostre pecat. 

"El Senyor és a prop". Aquesta és la raó de la nostra alegria. —PAPA BENEDICTE XVI, 14 de desembre de 2008, Ciutat del Vaticà

Però no experimentareu aquesta alegria, aquesta esperança d’alliberar-vos de l’esclavitud del pecat, tret que la desbloquegeu amb la clau de la fe. Heus aquí, doncs, una altra veritat fonamental que ha de constituir la base mateixa de la vostra fe; és la roca sobre la qual s'ha de construir tota la vostra vida espiritual: Déu és amor. 

No vaig dir "Déu és amorós". No, Ell és amor. La seva essència és l'amor. Com a tal —enteneu-ho ara, estimat lector—, el vostre comportament no afecta el seu amor per vosaltres. De fet, no hi ha cap pecat al món, per gran que sigui, que us pugui separar de l’amor de Déu. Això és el que proclamava sant Pau!

Què ens separarà de l'amor de Crist ... Estic convençut que ni la mort, ni la vida, ni els àngels, ni els principats, ni les coses presents, ni les coses futures, ni els poders, ni l'alçada, ni la profunditat, ni cap altra criatura podran per separar-nos de l'amor de Déu en Crist Jesús, el nostre Senyor. (cf. Rom 8: 35-39)

Llavors, podeu continuar pecant? Per descomptat que no, perquè el pecat greu llauna et separa del seu presència, i eternament en això. Però no el seu amor. Crec que va ser santa Caterina de Siena qui va dir una vegada que l’amor de Déu arriba fins a les portes de l’Infern, però allà es rebutja. El que dic és que el murmuri a l’orella que et diu que no ets estimat per Déu és una mentida planera. De fet, va ser precisament quan el món es va omplir de luxúria, assassinat, odi, avarícia i tota llavor de destrucció que Jesús va arribar a nosaltres. 

Déu demostra el seu amor per nosaltres, ja que, mentre encara érem pecadors, Crist va morir per nosaltres. (Rom 5: 8)

Aquesta és l’alba de l’esperança en el cor de qui la pot acceptar. I avui, en aquest “temps de misericòrdia” que s’acaba al nostre món, ens demana que ens ho creguem:

Escriviu això per al benefici de les ànimes angoixades: quan una ànima veu i s’adona de la gravetat dels seus pecats, quan es mostra davant dels seus ulls tot l’abisme de la misèria en què es va submergir, que no es desesperi, sinó amb confiança ell mateix als braços de la meva misericòrdia, com un nen als braços de la seva estimada mare. Aquestes ànimes tenen dret de prioritat al meu cor compassiu, tenen primer accés a la meva misericòrdia. Digueu-los que cap ànima que ha cridat a la meva misericòrdia no ha estat decebuda ni vergonyosa. M’alegro particularment d’una ànima que ha confiat en la meva bondat ... Que cap ànima no tingui por d’acostar-se a mi, encara que els seus pecats siguin tan escarlats ... -Jesús a Santa Faustina, Divina Misericòrdia a la meva ànima, diari, n. 541, 699

Hi ha altres coses que podria haver escrit sobre l’esperança avui, però si no ho feu realment creieu aquesta veritat fonamental: que Déu Pare t'estima ara mateix, en l'estat trencat que puguis ser i que Ell desitja la teva felicitat; llavors seràs com un vaixell llançat pel vent de cada temptació i prova. Per aquesta esperança en l'amor de Déu és el nostre àncora. Una fe veritable i humil diu: “Jesús, em rendeixo a vosaltres. Tu t'encarregues de tot! " I quan resem això des del cor, des de les nostres entranyes, per dir-ho d'alguna manera, Jesús entrarà a les nostres vides i realitzarà veritablement miracles de misericòrdia. Aquests miracles, al seu torn, plantaran la llavor de l’esperança on una vegada va créixer la tristesa. 

"L'esperança", diu el Catecisme, "és l'àncora segura i ferma de l'ànima ... que entra ... on Jesús ha anat com a precursor en nom nostre". ^[1]cf. Catecisme de l’Església Catòlica, n. 1820; cf. Ei 6: 19-20

Ha arribat l’hora en què el missatge de la Divina Misericòrdia és capaç d’omplir els cors d’esperança i esdevenir l’espurna d’una nova civilització: la civilització de l’amor. —PAPA JOAN PAUL II, Homilia, Cracòvia, Polònia, 18 d’agost de 2002; vatican.va

Déu estima a tots els homes i dones de la terra i els dóna l’esperança d’una nova era, una era de pau. El seu amor, revelat plenament en el Fill encarnat, és el fonament de la pau universal. —POP JOHN PAUL II, Missatge del papa Joan Pau II per a la celebració del Dia Mundial de la Pau, 1 de gener de 2000

 

The Now Word és un ministeri a temps complet que
continua amb el vostre suport.
Beneïu-vos i gràcies. 

 

Per viatjar amb Mark in El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.