Quan cara a cara amb el mal

 

UN dels meus traductors em van enviar aquesta carta:

Des de fa massa temps, l’Església es destrueix refusant missatges del cel i no ajudant els que demanen ajut als que criden el cel. Déu ha callat massa temps, demostra que és feble perquè permet actuar el mal. No entenc la seva voluntat, ni el seu amor, ni el fet que deixi escampar el mal. Tot i així, va crear SATAN i no el va destruir quan es va revoltar, reduint-lo a cendres. No tinc més confiança en Jesús, que suposadament és més fort que el Diable. Només caldria una paraula i un sol gest i el món es salvaria. Tenia somnis, esperances, projectes, però ara només tinc un desig quan arribi el final del dia: tancar els ulls definitivament!

On és aquest Déu? és sord? és cec? Li importen les persones que pateixen? .... 

Demanes salut a Déu, ell et dóna malaltia, patiment i mort.
Demanes una feina que tinguis atur i suïcidi
Demanes fills que tinguis infertilitat.
Demanes sants sacerdots, tens maons.

Demanes alegria i felicitat, tens dolor, pena, persecució, desgràcia.
Vostè demana el cel que té l'infern.

Sempre ha tingut les seves preferències: com Abel per Caín, Isaac per Ismael, Jacob per Esaú, el malvat per als justos. És trist, però hem d’afrontar els fets que SATAN és més fort que tots els sants i àngels combinats. Així que si Déu existeix, que m’ho demostri, estic desitjant conversar amb ell si això em pot convertir. No vaig demanar de néixer.

Continua llegint

Plenitud del pecat: el mal s’ha d’esgotar

Copa de la ira

 

Publicat per primera vegada el 20 d’octubre del 2009. He afegit un missatge recent de la Mare de Déu a continuació ... 

 

ALLÀ és una tassa de sofriment que es pot beure dues vegades en la plenitud del temps. Ja ho ha buidat el nostre Senyor Jesús mateix que, al jardí de Getsemaní, el va posar als seus llavis en la seva santa oració d’abandonament:

Pare meu, si és possible, que passi aquesta copa de mi; tanmateix, no com jo vull, sinó com tu voldràs. (Mat 26:39)

La tassa s'ha de tornar a omplir de manera que El seu cos, que, en seguir el seu cap, entrarà en la seva pròpia passió en la seva participació en la redempció de les ànimes:

Continua llegint

L’Evangeli de la Patiment

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 18 d'abril de 2014
Bon divendres

Textos litúrgics aquí

 

 

VOSTÈ pot ser que hagi notat en diversos escrits, darrerament, el tema de les “fonts d’aigua viva” que flueix des de l’ànima d’un creient. El més dramàtic és la "promesa" d'una "Benedicció" que vaig escriure sobre aquesta setmana La convergència i la benedicció.

Però, mentre meditem avui sobre la Creu, vull parlar d’un brollador d’aigua viva més, que fins i tot ara pot fluir des de dins per regar les ànimes dels altres. Parlo de patiment.

Continua llegint

Parla Senyor, estic escoltant

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 15 de gener de 2014

Textos litúrgics aquí

 

 

TOT això passa al nostre món passa pels dits de la permissiva voluntat de Déu. Això no vol dir que Déu vulgui el mal, no ho fa. Però ell ho permet (el lliure albir dels homes i dels àngels caiguts de triar el mal) per treballar cap al bé més gran, que és la salvació de la humanitat i la creació d’un nou cel i una terra nova.

Continua llegint

El temps de la tomba

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 6 de desembre de 2013

Textos litúrgics aquí


Artista desconegut

 

QUAN l'Àngel Gabriel ve a Maria per anunciar-li que concebrà i donarà a llum un fill al qual "el Senyor Déu li donarà el tron ​​del seu pare David". [1]Lluc 1: 32 ella respon a l'anunciació amb les paraules:Heus aquí, jo sóc la serventa del Senyor. Que se’m faci segons la vostra paraula". [2]Lluc 1: 38 Una contrapart celestial d’aquestes paraules és posterior verbalitzat quan Jesús és abordat per dos homes cecs a l’Evangeli d’avui:

Continua llegint

Notes al peu

Notes al peu
1 Lluc 1: 32
2 Lluc 1: 38

El vostre testimoni

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 4 de desembre de 2013

Textos litúrgics aquí

 

 

L' coixos, cecs, deformats, muts ... són els que es van reunir al voltant dels peus de Jesús. I l’Evangeli d’avui diu: “Els ha curat”. Minuts abans, un no podia caminar, un altre no veia, un no podia treballar, un altre no podia parlar ... i de sobte, podrien. Potser un moment abans es queixaven: “Per què m’ha passat això? Què et vaig fer mai, Déu? Per què m'has abandonat ...? " Tanmateix, moments després, diu que "van glorificar el Déu d'Israel". És a dir, de sobte aquestes ànimes van tenir un testimoni.

Continua llegint

Just avui

 

 

DÉU vol alentir-nos. Més que això, Ell ens vol resta, fins i tot en el caos. Jesús mai no es va afanyar a la seva passió. Es va prendre el temps per fer un darrer menjar, un darrer ensenyament, un moment íntim de rentar-se els peus a un altre. Al jardí de Getsemaní, va reservar temps per resar, recollir les seves forces, buscar la voluntat del Pare. Així, a mesura que l’Església s’acosta a la seva pròpia passió, nosaltres també hauríem d’imitar el nostre Salvador i convertir-nos en un poble de descans. De fet, només d’aquesta manera podem oferir-nos com a autèntics instruments de “sal i llum”.

Què significa "descansar"?

Quan mors, tot preocupant, tota inquietud, totes les passions cessen i l’ànima està suspesa en un estat de quietud ... un estat de repòs. Mediteu-ho, perquè aquest hauria de ser el nostre estat en aquesta vida, ja que Jesús ens crida a un estat de "morir" mentre vivim:

Qui vulgui venir després de mi ha de negar-se a si mateix, agafar la seva creu i seguir-me. Perquè qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però qui perdi la vida pel meu bé la trobarà ... Us dic que, a menys que un gra de blat caigui a terra i mori, només queda un gra de blat; però si mor, produeix molts fruits. (Mateu 16: 24-25; Joan 12:24)

Per descomptat, en aquesta vida no podem deixar de lluitar amb les nostres passions i lluitar amb les nostres debilitats. La clau, doncs, és no deixar-se atrapar pels corrents i impulsos corrents de la carn, a les onades de les passions. Més aviat, submergiu-vos profundament en l’ànima, on encara hi ha les aigües de l’esperit.

Ho fem vivint en un estat de confiança.

 

Continua llegint

Pau en presència, no absència

 

AMAGAT sembla que des de les orelles del món és el crit col·lectiu que escolto del cos de Crist, un crit que arriba als cels: “Pare, si és possible, treu-me aquesta tassa!”Les cartes que rebo parlen d’una enorme tensió familiar i financera, de seguretat perduda i de preocupació creixent La tempesta perfecta que ha sorgit a l'horitzó. Però, com diu sovint el meu director espiritual, estem en un “camp d’entrenament”, entrenant-nos per a aquest present i per al properenfrontament final”Que s’enfronta l’Església, com deia Joan Pau II. El que sembla contradiccions, infinites dificultats i fins i tot sensació d’abandonament és que l’Esperit de Jesús treballa amb la mà ferma de la Mare de Déu, formant les seves tropes i preparant-les per a la batalla dels segles. Com diu en aquell preuat llibre de Sirach:

Fill meu, quan vinguis a servir el Senyor, prepara’t per a les proves. Sigues sincer de cor i ferm, sense molèsties en el moment de les adversitats. Enganxeu-vos a ell, no el deixeu; així serà gran el teu futur. Accepteu el que us passi, en aixafar la desgràcia, tingueu paciència; perquè en el foc es prova l'or, i homes dignes en el gresol de la humiliació. (Sirach 2: 1-5)

 

Continua llegint

És hora de fixar-nos les cares

 

QUAN va arribar el moment que Jesús entrés a la seva passió, va posar la cara cap a Jerusalem. És hora que l’Església es posi de cara al seu propi Calvari mentre els núvols de tempesta de la persecució continuen reunint-se a l’horitzó. Al següent episodi de Abraçant Hope TV, Marc explica com Jesús assenyala profèticament la condició espiritual necessària perquè el Cos de Crist segueixi el seu cap en el camí de la creu, en aquest enfrontament final que ara té l'Església ...

 Per veure aquest episodi, aneu a www.embracinghope.tv