LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 18 d'abril de 2014
Bon divendres
Textos litúrgics aquí
VOSTÈ pot ser que hagi notat en diversos escrits, darrerament, el tema de les “fonts d’aigua viva” que flueix des de l’ànima d’un creient. El més dramàtic és la "promesa" d'una "Benedicció" que vaig escriure sobre aquesta setmana La convergència i la benedicció.
Però, mentre meditem avui sobre la Creu, vull parlar d’un brollador d’aigua viva més, que fins i tot ara pot fluir des de dins per regar les ànimes dels altres. Parlo de patiment.
En la primera lectura, Isaïes escriu: "Per les seves ratlles estem curats". El cos de Jesús es va convertir per a nosaltres en una ferida de la qual brolla la nostra salvació, de la qual brolla la gràcia santificadora i tot allò que ens fa sants.
... sobre ell hi havia el càstig que ens fa complets. (Primera lectura)
Però no som nosaltres? cos místic de Crist? Mitjançant el baptisme, estem units a Crist i “qui s’uneix al Senyor esdevé un esperit amb ell”. [1]cf. 1 Cor 6: 17 De la mateixa manera, a través de l’Eucaristia, “com que el pa és un, nosaltres, encara que molts, som un sol cos”. [2]cf. 1 Cor 10: 17 Si per les seves ferides, les ferides del seu cos, estem curats —i som el seu cos—, doncs, a través de les nostres ferides unides a la seva, la curació flueix cap als altres. És a dir, a través del nostre sofriment unit al de Crist, el poder de l’Esperit Sant comença a fluir a través del nostre esperit com una font que s’estén, sovint de maneres desconegudes, per regar les ànimes dels altres.
La clau que desbloqueja el poder de l’Esperit en nosaltres en el nostre patiment és fe treballant a debilitat.
De fet, va ser crucificat per debilitat, però viu pel poder de Déu. Així també som dèbils en ell, però amb vosaltres viurem amb ell pel poder de Déu. (2 Cor 13: 4)
El patiment és essencialment l’experiència de la debilitat, ja sigui la misèria de la guerra o el refredat. Com més patim, més febles som, sobretot quan aquest patiment està fora del nostre control. Va ser precisament un patiment fora del seu control el que va portar Sant Pau a cridar a Déu, que va respondre:
La meva gràcia és suficient per a vosaltres el poder es fa perfecte en la debilitat.
I Pau respon:
Per tal d’això, em vantaré amb molt de gust de les meves debilitats el poder de Crist pot habitar amb mi. (2 Cor 12: 9)
Quan, com Jesús al jardí de Getsemaní, diem: «Pare, si vols, treu-me aquesta copa; tot i així, no es compleixi la meva voluntat, sinó la vostra ". [3]Lk. 22:42 immediatament unim el nostre patiment amb el de Crist en un acte de fe. No hem de sentir res; ni tan sols ens ha d’agradar; simplement hem de voler-ho i ofereix-lo enamorat. I en això ferida, El poder de Crist comença a fluir a través de nosaltres, transformant-nos i inventant “allò que falta a les afliccions de Crist”. [4]cf. Col 1: 24 Per ...
... en el patiment hi ha amagat una particular, poder que acosta a una persona interiorment a Crist, una gràcia especial ... perquè tota forma de sofriment, donada una vida nova pel poder d’aquesta creu, esdevingui ja no la debilitat de l’home, sinó el poder de Déu. —EL BENAURAT JOAN PAUL II, Salvifici Doloris, Carta Apostòlica, n. 26
Sí, el poder de l’Esperit flueix a través de nosaltres en els carismes, en les uncions, en la lloança, en la pregària i en la caritat. Però també hi ha un poder ocult que prové del nostre patiment això és igual de poderós, tan eficaç, quan pengem en aquesta creu diària amb fe.
Avui, potser com cap altre moment de la història en què el sofriment és tan gran, es pot veure afectada la salvació del món, no tant per programes, ni per discursos eloqüents, ni per miracles espectaculars, sinó pel poder de l’Esperit Sant que flueix a través de les ferides del cos de Crist. Això és el que volem dir quan diem que "la sang dels màrtirs és la llavor de l'Església". [5]Tertulià, Apologètic, Cap. 50 Però no oblideu el martiri blanc que cada dia es converteix en una llavor, una font de gràcia per al món. Això és el Evangeli de la Patiment escrit en el nostre abandonament a l’angoixa de la debilitat, la impotència, el patiment ...
L’evangeli del sofriment s’escriu sense parar i parla sense parar amb les paraules d’aquesta estranya paradoxa: les fonts del poder diví brollen precisament enmig de la debilitat humana. —EL BENAURAT JOAN PAUL II, Salvifici Doloris, Carta Apostòlica, n. 26
Aquest Divendres Sant: “bo” perquè és a través del seu patiment que ens salvem; "Bo" perquè el nostre patiment ja no és en va: vull compartir una pregària amb vosaltres, una cançó que vaig escriure des d'un cor de debilitat ...
La Paraula Ara tornarà després del diumenge de la Divina Misericòrdia.
Tingueu una celebració benaventurada de la Resurrecció de Jesús!
El Novena Divina Misericòrdia comença avui.
El nostre ministeri és "quedant curt”Dels fons molt necessaris
i necessita el vostre suport per continuar.
Beneïu-vos i gràcies.
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
