ALLÀ és un Gran Tempesta s’acosta, i ja és aquí, en què s’esfondren aquelles coses construïdes sobre la sorra. (Publicat per primera vegada el 12 d’octubre del 2006.)
Tothom que escolta aquestes paraules meves però no hi actua serà com un ximple que va construir la seva casa sobre sorra. Va caure la pluja, van venir les inundacions i els vents van bufar i van colpejar la casa. I es va ensorrar i es va arruïnar completament. (Matthew 7: 26-27)
Ja els vents impulsors del laïcisme han sacsejat diverses denominacions principals. L’Església Unida, l’Església Anglicana d’Anglaterra, l’Església Luterana, l’Episcopal i milers d’altres confessions més petites han començat a fer-se cova aigües inundades enrabiades del relativisme moral apallissen els seus fonaments. El permís de divorci, control de la natalitat, avortament i matrimoni entre homosexuals ha erosionat la fe tan dràsticament que les pluges han començat a rentar un gran nombre de fidels dels seus bancs.
A l’Església catòlica també hi ha danys greus. Com he escrit a Persecució (tsunami moral), molts teòlegs, erudits, laics, monges i fins i tot clergues d’alt rang han sucumbit a les onades d’aquesta tempesta. Però allò que es construeix sobre la roca de Pere està en peu. Perquè Crist va prometre que les portes de l'infern no prevaldrien contra l'Església que ell mateix construiria.
De vegades es troba una falla entre els catòlics anomenada "triumfalisme", una mena d'exultació excessiva per la veritat o veritats de la fe catòlica. El meu desig és evitar aquest error i alhora cridar des dels terrats allò que el mateix Crist ens va manar: prediqueu l'Evangeli! No només una part de l 'Evangeli, sinó el tot Evangeli que inclou el tresor meravellós de l’espiritualitat, la teologia moral i sobretot els sagraments, que ens han estat transmesos a través dels segles. Què ens dirà Crist el dia del judici si hem mantingut el tresor tancat perquè no volíem ferir els sentiments d'algú? Que amagàvem els sagraments sota una cistella de bushel per por de semblar poc ecumènics? Que vam deixar de convidar altres persones al banquet eucarístic perquè hi havia greus filtracions al terrat?
No podem veure amb els nostres propis ulls què passa amb aquelles cases construïdes sobre sorra, encara són cases que havien estat representant segles? La constància del papat, particularment en aquest darrer segle de guerra, convulsions i apostasies, és segurament un testimoni de la veritat de Mateu 16:18.
I et dic, tu ets Pere, i sobre aquesta roca construiré la meva església, i els poders de la mort no prevaldran contra ella.
I, tanmateix, sé que intento elevar la meva veueta sobre el tren rugent de mitjans esbiaixats, la propaganda anticatòlica i, sí, els nostres propis pecats, televisats en color perquè tothom els vegi. Per desgràcia, l’Església no ha estat una contradicció des del principi? Pere, el primer Papa, va negar Crist. Els altres apòstols van fugir de Crist al jardí. Pau i Bernabé tenien profunds desacords. Pere va ser castigat per Pau per hipocresia. Els corintis eren divisius ... i continuaven. De fet, de vegades som el nostre pitjor enemic.
Tot i així, Crist sabia que aquest seria el cas. Parlant profèticament, es va dirigir a Simó Pere abans d’entrar a la seva Passió i va dir:
Simó, Simó, heus aquí que Satanàs us ha exigit tamisar-vos tots com blat, però he pregat perquè la vostra pròpia fe no falli; i un cop hagis tornat enrere, hauràs de reforçar els teus germans. (Lucas 22: 31-32)
Així doncs, avui dia, Satanàs continua tamisant-nos tots com el blat. Tot i així, escolto a Crist dir una vegada més a Pere, en el seu successor el papa Benet XVI, "Has d'enfortir els teus germans". Veureu, trobarem força en aquest Papa, trobarem seguretat i refugi de la tempesta de Confusió, perquè és el mateix Crist qui va manar a Pere que “pasturés les meves ovelles”. Per alimentar-nos amb el Veritat que ens allibera.
No és la meva intenció assenyalar els dits, sinó més aviat estendre la mà, convidar tothom que escolti a venir a la taula familiar on Crist ens alimentarà. L’Església catòlica no és meva. No és del Papa. És de Crist. És l’Església He construït sobre roca.
I aquella roca, va dir, era Pedro.
Sota la vara d’aquest pastor, el papa Benet, hi ha el lloc més segur on estar enmig d’això tempesta creixent. Crist ho va fer així.
Perquè allò que es construeix sobre sorra s’està esfondrant.
Els líders de l'Església d'Anglaterra van advertir ahir que anomenar Déu "Ell" anima els homes a colpejar les seves dones... La recomanació, totalment aprovada per l'arquebisbe de Canterbury, Dr. Rowan Williams, posa un signe d'interrogació sobre grans extensions de l'ensenyament i la pràctica cristianes... Aixeca dubtes sobre si l'oració cristiana principal s'ha de continuar coneguda com a pregària del Senyor i començar “Pare nostre”. Les regles també posen en dubte el paper de la Bíblia demanant reinterpretacions d’històries en què Déu utilitza la violència. -Daily Mail, Regne Unit, 3 d’octubre de 2006
De Catholic Online:
El nou president de l'Episcopal Divinity School és obertament gai i un defensor obert de l'avortament i els drets "LGBT" (Lesbian Gay Bisexual Transexual)... [D’un sermó al seu bloc]: “Quan una dona vol tenir un fill però no pot pagar-ne un... o accés a l'atenció sanitària, o guarderia, o alimentació adequada... l'avortament és una benedicció." -Catòlic en línia, Abril 2, 2009
De les notícies de Telegraph a Anglaterra:
La catedral de Canterbury s’està desfent a les costures, amb trossos de maçoneria caient de les seves parets i una cinquena part dels seus pilars interns de marbre units per cinta adhesiva. -10th abril, 2006
Doneu suport al ministeri a temps complet de Mark:
amb Nihil Obstat
Per viatjar amb Mark in El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Ara a Telegram. Feu clic a:
Seguiu Mark i els "signes dels temps" diaris a MeWe:
Seguiu aquí els escrits de Mark:
Escolteu el següent:
