LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 3 d'abril de 2014
Dijous de la Quarta Setmana de Quaresma
Textos litúrgics aquí
WE són al final d’una era i al començament de la següent: L’era de l’esperit. Però abans que comenci el següent, el gra de blat —aquesta cultura— ha de caure a terra i morir. Perquè els fonaments morals de la ciència, la política i l’economia han podrit sobretot. Ara la nostra ciència s’utilitza freqüentment per experimentar amb humans, la nostra política per manipular-los i l’economia per esclavitzar-los.
El papa Francesc va assenyalar el "canvi èpocal" que estem vivint amb una mirada superficial:
... la majoria dels nostres contemporanis amb prou feines viuen del dia a dia, amb conseqüències greus. Hi ha diverses malalties que s’estenen. La por i la desesperació s’enfonsen al cor de moltes persones, fins i tot als països anomenats rics. L’alegria de viure sovint s’esvaeix, la manca de respecte cap als altres i la violència augmenten i la desigualtat és cada vegada més evident. És una lluita per viure i, sovint, per viure amb poca dignitat. —PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 52
Per què? Per què, després de l’anomenat període de la Il·lustració, la difusió de la democràcia, l’avenç tecnològic, l’extensió de les comunicacions globals, el progrés de la medicina ... per què la humanitat es troba trontollant a la vora d’una tercera guerra mundial, de masses? fams, d’una bretxa en expansió entre rics i pobres i malalties rampants?
És perquè no som diferents als israelites d’abans. Es van oblidar de les preguntes més bàsiques: la raó de la seva existència, i més, qui els va fer existir. I així es van convertir en ells mateixos per mirar el temporal per a la satisfacció, els elements per al plaer, el seu or per a alguna cosa per venerar.
Van canviar la seva glòria per la imatge d’un bou que menjava herba. (Salm d'avui)
L’home modern no és diferent. Hem canviat la nostra glòria, que és la dignitat de ser fills i filles de Déu, per plaers passatgers, el "vedell d'or" del moment. Igual que els israelites que van oblidar els miracles que Déu va fer per alliberar-los d’Egipte, nosaltres també hem oblidat els increïbles miracles que Déu va fer durant dos mil·lennis. Hem oblidat com es va construir la civilització occidental, sobre els mateixos manaments i principis del cristianisme. Així, Jesús ens diu:
... mai no heu sentit la veu [del Pare] ni heu vist la seva forma, i no teniu la seva paraula en vosaltres, perquè no creieu en aquell a qui ha enviat. (L'evangeli d'avui)
No creiem perquè no ens enfrontem a les preguntes més fonamentals:
Qui sóc? D’on he vingut i cap a on vaig? Per què hi ha mal? Què hi ha després d’aquesta vida? ... Són preguntes que tenen la seva font comuna en la recerca del significat que sempre ha obligat el cor humà. De fet, la resposta a aquestes preguntes decideix la direcció que la gent busca donar a la seva vida. —EL BENAURAT JOAN PAUL II, Fides i proporció, n. 1
La direcció d’aquesta generació cap a l’autodestrucció [1]cf. La profecia de Judes no canviarà, no perquè no tinguem respostes, sinó perquè nosaltres rebutjar fins i tot per fer les preguntes! El terrible cicló de l’ocupació, el soroll, el consumisme, la sensualitat i la mort, com a solució més convenient per als nostres problemes, ha ofegat les preguntes fins a tal punt que ni tan sols podem escoltar els fonaments que s’esfondren sota nostre!
Si es destrueixen els fonaments, què pot fer l’únic? (Salm 11: 3)
El que tu i jo llauna ho és personalment Respon les preguntes. I respondre’ls és tornar a encertar les nostres prioritats. És penedir-se. És "sortir de Babilònia" i començar a viure amb un peu al món següent. És convertir-se en deixebles de Jesús qui escoltar a la seva veu, que el segueix, fins i tot a costa de les nostres vides. D’aquesta manera, potser no serem capaços de salvar la cultura, però ens convertirem en un signe per als altres ...una resposta als altres—qui, a mesura que la nostra civilització entri en les darreres etapes del crepuscle, començarà a buscar un "llum ardent i brillant" en la sobtada foscor en què es trobaran.
Sí, Crist us crida a vosaltres i a nosaltres per convertir-nos en aquesta llum, apuntant cap a una nova Alba. Però hem d’assegurar-nos que la nostra llum es vegi i no s’afosi sota l’arribada del col·lapse de Babilònia.
Vés-te'n, poble meu, per no participar en els seus pecats i rebre part de les seves plagues, perquè els seus pecats estan amuntegats al cel i Déu recorda els seus crims ... (Apocalipsi 18: 4-5)
LECTURA RELACIONADA
El nostre ministeri és "quedant curt”Dels fons molt necessaris
i necessita el vostre suport per continuar.
Beneïu-vos i gràcies.
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
Notes al peu
| ↑1 | cf. La profecia de Judes |
|---|