LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 18 de febrer de 2014
Textos litúrgics aquí
L' petita gran mentida. És mentida que una temptació és la mateixa cosa que el pecat i, per tant, quan un és temptat, ja ha començat a pecar. És la mentida que, si algú comença a pecar, també es pot portar fins al final perquè no importa. La mentida és que una persona és pecadora perquè sovint és temptada amb un pecat determinat ... Sí, sempre és una mentida aparentment petita que al final és realment una gran mentida.
De vegades les temptacions poden ser intenses i fins i tot impactants, tant és així, que un sent vergonya immediata que un pensament així hagi entrat a la ment. Satanàs solia temptar sant Pio fent que li apareguessin imatges molt luxurioses. Avui, els mitjans ho fan pel diable. Vivim en un món on les temptacions estan constantment, i literalment, a la nostra cara. Però una temptació, per terrible que sigui, no és el mateix que el pecat. Sant Jaume diu a la primera lectura:
... cada persona és temptada quan el seu desig l'atreu i l'atreu. Aleshores el desig concep i fa néixer el pecat, i quan el pecat arriba a la maduresa fa néixer la mort.
La petita-gran mentida és, en primer lloc, un atractiu, una seducció, generalment relacionada amb la debilitat o la lluita amb desitjos desmesurats. En aquell moment, el cristià l'ha de reconèixer pel que és —una temptació— i rebutjar-la. Fins i tot si la temptació és forta i sentis l'esquer tirant, no és pecat si un segueix resistint. Sant Ignasi de Loiola escriu:
(1) Em ve el pensament de cometre un pecat mortal. Em resisteixo immediatament al pensament i es venç. (2) Si em ve el mateix mal pensament i m'hi resisteixo i torna una i altra vegada, però continuo resistint-lo fins que és vençut. Aquesta segona via és molt més meritòria que la primera. -La saviesa dels sants, una antologia, Oxford University Press, pàg. 152
Però si algú comença a entretenir i gaudir de la temptació, el pecat és concebut. Ara tingueu en compte que en James ho diu quan el pecat arriba a la maduresa, dóna a llum la mort. Aquesta progressió és una distinció important. Perquè fins i tot si algú perd el seu punt de peu breument, Satanàs intentarà convèncer-te que has perdut tot-que ara ets un enemic declarat de Déu. Però això és mentida.
El pecat venial no trenca l’aliança amb Déu. Amb la gràcia de Déu és humanament reparable. El pecat venial no priva el pecador de la gràcia santificadora, de l’amistat amb Déu, de la caritat i, en conseqüència, de la felicitat eterna. —Catecisme de l’Església catòlica, n. 1863
Satanàs vol convèncer-te que ets un pecador terrible i horrible, i que realment no importa ara si continues i gaudiu en el pecat. Però hi ha una gran diferència, germans i germanes, entre perdre momentàniament el punt de peu als penya-segats de la temptació i deixar-se anar deliberadament i llançar-se a les profunditats de la foscor. No deixis que Satanàs t'enganyi! Ell vol que et creguis que una boqueta a la paret no és diferent d'un forat; que una rascada no és diferent d'un tall profund; que un hematoma és el mateix que un os trencat.
Jaume deixa clar que, a mesura que deixem que el pecat avança i s'apodera del nostre cor, comença a expulsar la llum, a ofegar l'alegria, a robar la pau i a ofegar la gràcia. Per tant, si us vau enamorar de l'esquer, fins i tot momentàniament, hauríeu de fer immediatament i simplement, tornar a començar.
Quan dic: "El meu peu rellisca", la teva misericòrdia, Senyor, em sosté. (Salm d'avui)
Però la petita gran mentida és: "Ara que has pecat, Déu et castigarà de totes maneres. Sempre pots anar a confessar-te. Així que seguiu pecant...” Però de nou, hi ha una diferència entre plantar només una llavor i un camp de llavors. Recollim el que sembrem. I tanmateix, si ens penedim, Déu no ens tracta segons els nostres pecats; [1]cf. Ps. 103: 10 Ell és increïblement generós si perdem el nostre punt de peu i, tanmateix, tornem a Ell:
Si no aconseguiu aprofitar una oportunitat, no perdeu la pau, sinó humileu-vos profundament davant de mi i, amb molta confiança, submergiu-vos completament en la meva pietat. D’aquesta manera, guanyes més del que has perdut, perquè es concedeix més favor a una ànima humil del que demana l’ànima mateixa ... —Jesus a Santa Faustina, Pietat divina en la meva ànima, Diari, núm. 1361
Finalment, hi ha la petita gran mentida que tu ha de ser una persona desgraciada per lluitar amb tanta freqüència amb aquesta o aquella temptació. Sé que durant anys vaig patir una terrible escrupolositat, sentint que feia fàstic a Déu pels pensaments i paraules que de sobte em venien a la ment. Però sant Pio diu:
Entenc que les temptacions semblen embrutar, més que purificar l'esperit; però escoltem el que diuen els sants, i per això n'hi ha prou d'escollir entre tants sant Francesc de Sales: «Les temptacions són com un sabó que, repartit sobre la roba, sembla tacar-los, però en realitat. , els purifica'. — Font desconeguda
Sant Joan Vianney també va veure la temptació com a bo signe.
El més gran de tots els mals és no ser temptat, perquè llavors hi ha motius per creure que el diable ens mira com a propietat seva. -La saviesa dels sants, una antologia, Oxford University Press, pàg. 151
La temptació, i com responeu ho feu, demostra a qui pertanyeu.
Feliç el qui persevera en la temptació, perquè quan hagi estat provat rebrà la corona de vida que va prometre als qui l'estimen.
Alternativament, els que cometen un pecat mortal també demostren a qui pertanyen:
D'aquesta manera, els fills de Déu i els fills del diable queden clars; Ningú que no actua en justícia és de Déu, ni ningú que no estima el seu germà. (1 Joan 3:10)
Però Déu mai ens abandona, fins i tot en les temptacions més fortes. Sant Pau ens recorda que “Déu és fidel, i no deixarà que siguis temptat més enllà de les teves capacitats, però amb la temptació també t'oferirà la via d'escapament, perquè puguis suportar-la.". [2]cf. 1 Cor 10: 13 En el «Pare nostre», abans de pregar «no ens deixeu caure en la temptació», demanem, «dona'ns avui el nostre pa de cada dia». El nostre pa de cada dia és la voluntat de Déu. I de vegades la seva voluntat és deixar-nos temptar, tot i així “Ell mateix no tempta ningú.” Que no dubtem mai, doncs, de la disposició del Senyor, el que pot multiplicar els pans per als morints de fam... i la gràcia per als febles que, enmig de la temptació, confien en Ell.
LECTURA RELACIONADA
Aquesta és una cançó que vaig escriure que es va convertir en una pregària meva freqüent enmig d'experimentar moltes temptacions i proves, i les profunditats de la meva pobresa espiritual: Jesús em va fer lliure...
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Estaríem molt agraïts pel vostre suport
d'aquest apostolat a temps complet. Salut.
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
