La presència secreta de Déu

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 26 de febrer de 2014

Textos litúrgics aquí

I L’altre dia era a la botiga de queviures i hi havia una dona musulmana a la caixa. Li vaig dir que era catòlica i em preguntava què pensava de la revista i de tota la immodestia de la cultura occidental. Ella va respondre: “Sé que els cristians també creuen en la modèstia. Sí, totes les religions principals coincideixen en allò bàsic: nosaltres compartim el bàsic ”. O el que els cristians anomenarien la "llei natural".

En la primera lectura d'avui, Sant Jaume escriu:

Per tant, per a qui sap el que cal fer i no ho fa, és un pecat.

Per contra, qualsevol que sàpiga el que cal fer, i fa fes-ho, està seguint el Veritat inscrits als seus cors. Per això l'Església ensenya:

Aquells que, sense culpa seva, no coneixen l'Evangeli de Crist ni la seva Església, però que, tanmateix, cerquen Déu amb un cor sincer i, moguts per la gràcia, intenten en els seus actes fer la seva voluntat tal com la coneixen per mitjà de els dictats de la seva consciència; aquests també poden aconseguir la salvació eterna. -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 847

Estan seguint el Veritat, encara que potser no el coneguin pel seu nom.

Mentre parlava amb aquesta dona musulmana, vaig sentir l'amor del Senyor per ella. Ella, com jo, és un "pensament" del Creador. Ella, com jo, va ser creada a la seva imatge. Quan la va teixir a l'úter, el Pare no va menysprear un "musulmà", sinó una nena petita, amb tota la capacitat d'amor, de vida i de salvació que va veure en mi quan jo era un nen petit. Vaig sentir aquest vincle comú entre nosaltres, el vincle de la nostra humanitat compartida, que constitueix la base per a la possibilitat de l'amor i la pau fraternals. ^[1]cf. Catecisme de l'Església Catòlica, n. 842 

L’Església catòlica reconeix en altres religions que busquen, entre ombres i imatges, el Déu desconegut però proper, ja que dóna vida, alè i totes les coses i vol que tots els homes es salven. Per tant, l'Església considera tota la bondat i la veritat que es troben en aquestes religions com "una preparació per a l'Evangeli i donada per qui il·lumina a tots els homes perquè, finalment, puguin tenir vida". -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 843

Però el papa Francesc adverteix amb raó que aquest reconeixement no proporciona una legitimitat per al compromís de la nostra fe cristiana o una falsa convergència de religions en nom de la "pau".

L'autèntica obertura passa per mantenir-se ferm en les conviccions més profundes, clara i alegre en la pròpia identitat, alhora que estar “obert a entendre les de l'altra part” i “saber que el diàleg pot enriquir cada bàndol”. El que no serveix és una obertura diplomàtica que digui “sí” a tot per evitar problemes, perquè seria una manera d'enganyar els altres i negar-los el bé que ens ha donat per compartir generosament amb els altres. L'evangelització i el diàleg interreligiós, lluny d'oposar-se, es recolzen i s'alimenten mútuament. —PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 25

A l'Evangeli d'avui, Jesús fa un comentari una mica sorprenent, aparentment pastoralment irresponsable, quan els apòstols descobreixen un home, no de la seva companyia, fent miracles en el seu nom.

No l'impedeixis. No hi ha ningú que faci una acció poderosa en el meu nom que al mateix temps pugui parlar mal de mi. Perquè qui no està en contra nostre és per nosaltres.

Jesús va ser el mestre a l'hora de veure el bo en els altres en oposició al que estava malament amb ells. Sabia que l'amor atrauria, i una vegada que els altres se sentissin segurs, acceptats i respectats en la seva presència, els podria conduir a la plenitud de la veritat, en la mesura que li ho permetessin. Aquesta capacitat de veure la bondat en els altres és la que construeix un pont cap al seu cor sobre el qual podem, amb sort, transmetre la totalitat de la nostra fe catòlica. Això bondat és ni més ni menys que "presència secreta de Déu".

La tasca missionera implica a diàleg respectuós amb els que encara no accepten l'Evangeli. Els creients poden beneficiar-se d'aquest diàleg aprenent a apreciar millor «aquells elements de veritat i gràcia que es troben entre els pobles i que són, com si fos, una presència secreta de Déu». -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 856

Hem de demanar a l'Esperit Sant la sensibilitat per reconèixer quan algú està a favor nostre, i no en contra nostre, i com podem estar-ho a favor d'ell, i no en contra... perquè la presència secreta de Déu es reveli enmig nostre.

Nosaltres i vosaltres sabem que aquells que estan en invencible ignorància de la nostra santíssima religió, però que observen acuradament la llei natural i els preceptes gravats per Déu en el cor de tots els homes, i que estan disposats a obeir Déu una vida honesta i recta, pot, ajudat per la llum de la gràcia divina, assolir la vida eterna; perquè Déu que veu clarament, busca i coneix el cor, el tarannà, els pensaments i les intencions de cadascú, en la seva suprema misericòrdia i bondat, no permet de cap manera que ningú pateixi el càstig etern, que no hagi caigut per la seva voluntat en el pecat.. —PIUS IX, Quanto conficiamur moerore, Encíclica, 10 d'agost de 1863

…l'Església encara té l'obligació i també el dret sagrat d'evangelitzar tots els homes. -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 848

…els sense sentit i els estúpids passen... Feliços els pobres d'esperit; el Regne del cel és d'ells! (Salm i resposta d'avui)