Foto de Declan McCullagh
TRADICIÓ és com una flor.
Amb cada generació, es desenvolupa encara més; apareixen nous pètals de comprensió i l’esplendor de la veritat brolla noves fragàncies de llibertat.
El Papa és com un guardià, o millor dit jardiner—I els bisbes co-jardiners amb ell. Tendeixen a aquesta flor que va sorgir a l’úter de Maria, es va estendre cap al cel pel ministeri de Crist, va fer brollar espines sobre la creu, es va convertir en un brot a la tomba i es va obrir a la sala superior de Pentecosta.
I ha florit des de llavors.
UNA PLANTA, MOLTES PARTS
Les arrels d’aquesta planta s’endinsen profundament en els corrents de la llei natural i en els antics sòls dels profetes que van predir la vinguda de Crist, que és la Veritat. Va ser a partir de la seva paraula que va sortir la "Paraula de Déu". Aquesta llavor, la Paraula feta carn, és Jesucrist. D'ell va sortir la revelació divina del pla de Déu per a la salvació de la humanitat. Aquesta Revelació o "sagrat dipòsit de fe" constitueix les arrels d'aquesta flor.
Jesús va dipositar aquesta revelació als seus apòstols de dues maneres:
Oralment (el tija):
... pels apòstols que van transmetre, per la paraula de la seva predicació, per l’exemple que van donar, per les institucions que van establir, allò que ells mateixos havien rebut, ja fos dels llavis de Crist, del seu estil de vida i de les seves obres, o si ho havien après a instàncies de l’Esperit Sant. (Catecisme de l’Església Catòlica [CCC], 76)
En escriptura (el deixa):
... per aquells apòstols i altres homes associats als apòstols que, sota la inspiració del mateix Esperit Sant, van dedicar el missatge de salvació a escriure ... Sagrada Escriptura és el discurs de Déu ... (CCC 76, 81)
La tija i les fulles es formen juntes bombeta que anomenem "Tradició".
De la mateixa manera que una planta rep oxigen a través de les seves fulles, també ho és la Sagrada Tradició animada i recolzada per la Sagrada Escriptura.
La Sagrada Tradició i la Sagrada Escriptura, doncs, estan lligades entre elles i es comuniquen entre elles. Ambdós, que surten del mateix pou diví, es reuneixen d'alguna manera per formar una cosa i avancen cap al mateix objectiu. (CCC 80)
La primera generació de cristians encara no tenia un Nou Testament escrit, i el mateix Nou Testament demostra el procés de la Tradició viva. (CCC 83)
PÈTALS: L’EXPRESSIÓ DE LA VERITAT
La tija i les fulles troben la seva expressió en el bulb o la flor. També la tradició oral i escrita de l’Església s’expressa a través dels apòstols i dels seus successors. Aquesta expressió s’anomena Magisteri de l’Església, el despatx d’ensenyament pel qual es conserva i es proclama l’Evangeli en la seva totalitat. Aquest ofici pertany als apòstols, ja que va ser a ells que Crist va donar autoritat:
Amén, et dic, que tot el que lliguis a la terra estarà lligat al cel, i tot allò que deixis anar a la terra es deixarà anar al cel. (Mateu 18:18)
... quan vingui, l'Esperit de la veritat, us guiarà cap a tota veritat. (John 16: 13)
Escolteu quina autoritat els dóna Crist!
Qui t’escolta, m’escolta. (Lucas 10: 16)
... la tasca d'interpretació ha estat confiada als bisbes en comunió amb el successor de Pere, el bisbe de Roma. (CCC, 85)
Des de les arrels, a través de la tija i les fulles, floreixen al món aquestes veritats revelades per Crist i l’Esperit Sant. Formen els pètals d'aquesta flor, que inclouen el dogmes de l’Església.
El Magisteri de l’Església exerceix la màxima autoritat que té de Crist quan defineix dogmes, és a dir, quan proposa, en una forma que obliga el poble cristià a una adhesió irrevocable de la fe, veritats contingudes en la Revelació divina o també quan proposa , de manera definitiva, les veritats que tenen una connexió necessària amb aquestes. (CCC, 88)
L’ORGÀNICA DE LA VERITAT
Quan l’Esperit Sant va arribar a la Pentecosta, el brot de la tradició va començar a desplegar-se, estenent la fragància de la veritat per tot el món. Però l’esplendor d’aquesta flor no es va desenvolupar immediatament. La comprensió més completa de la Revelació de Jesucrist va ser una mica primitiva en els primers segles. Els dogmes de l’Església com el Purgatori, la Immaculada Concepció de Maria, la primacia de Pere i la Comunió de Sants encara estaven amagats al brot de la tradició. Però a mesura que avançava el temps i la llum de la Inspiració Divina continuava brillant i fluint a través d’aquesta flor, la veritat continuava desenvolupant-se. Entesa es va aprofundir ... i la sorprenent bellesa de l’amor de Déu i el seu pla per a la humanitat van florir a l’Església.
Tot i que, fins i tot si Revelació ja està completa, no s’ha fet completament explícita; queda per a la fe cristiana captar gradualment tota la seva importància al llarg dels segles. (CCC 66)
La veritat s’ha desplegat; no s'ha empeltat en determinats punts durant els segles. Això és, el Magisteri no ha afegit mai cap pètal a la flor de la Tradició.
... aquest Magisteri no és superior a la Paraula de Déu, sinó que és el seu servidor. Ensenya només allò que se li ha lliurat. A l’ordre diví i amb l’ajut de l’Esperit Sant, ho escolta devotament, el custodia amb dedicació i ho exposa fidelment. Tot el que proposa per a la creença com a divinament revelat es basa en aquest únic dipòsit de fe. (CCC, 86)
El papa no és un sobirà absolut, els pensaments i desitjos del qual són llei. Al contrari, el ministeri del papa és el garant de l’obediència cap a Crist i la seva paraula. —PAPA BENEDICTE XVI, Homilia del 8 de maig de 2005; San Diego Union-Tribune
Això és crucial per entendre com Crist guia el seu ramat. Quan l’Església analitza un tema com el matrimoni gai, la clonació o altres noves tecnologies que amenacen de redefinir els horitzons de la raó, no entra en un procés democràtic. La "veritat del tema" no s'arriba per votació ni per consens majoritari. Més aviat, el Magisteri, guiat per l’Esperit de la Veritat, desplega a nou pètal d’entesa traient la raó de les arrels, la llum de les fulles i la saviesa de la tija.
El desenvolupament significa que cada cosa s’expandeix per ser ella mateixa, mentre que l’alteració significa que una cosa es canvia d’una cosa a una altra ... Hi ha una gran diferència entre la flor de la infància i la maduresa de l’edat, però els que es fan vells són les mateixes persones. que abans eren joves. Tot i que la condició i l’aspecte del mateix individu poden canviar, és una mateixa naturalesa, la mateixa persona. —Sant. Vincent de Lerins, Litúrgia de les hores, Vol IV, pàg. 363
D'aquesta manera, la història de la humanitat continua sent guiada per Crist ... fins que la mateixa "Rosa de Sharon" apareix sobre els núvols i la Revelació en el temps comença a desenvolupar-se en l'eternitat.
Per tant, és clar que, en la disposició supremament sàvia de Déu, la Sagrada Tradició, la Sagrada Escriptura i el Magisteri de l’Església estan tan connectats i associats que un d’ells no pot suportar-se sense els altres. Treballant junts, cadascun a la seva manera, sota l’acció de l’únic esperit sant, tots contribueixen eficaçment a la salvació de les ànimes. (CCC, 95)
Les Escriptures creixen amb qui la llegeix. -Sant Benet
