LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 21 de maig de 2014
Dimecres de la Cinquena Setmana de Pasqua
Opt. Mem. Sant Cristòfol Magallanes i Companys
Textos litúrgics aquí
Crist True Vine, Desconegut
QUAN Jesús va prometre que enviaria l’Esperit Sant per conduir-nos a tota la veritat, això no volia dir que les doctrines arribessin fàcilment sense necessitat de discerniment, oració i diàleg. Això és evident en la primera lectura d’avui, ja que Pau i Bernabé busquen els apòstols per aclarir alguns aspectes de la llei jueva. En els darrers temps em recorden els ensenyaments de Humanae Vitae, i com hi va haver molt desacord, consulta i oració abans que Pau VI pronunciés el seu bell ensenyament. I ara, es convocarà un Sínode sobre la Família aquest mes d’octubre en què es debatran qüestions fonamentals, no només de l’Església, sinó de la civilització, sense conseqüències escasses:
El futur del món i de l’església passa per la família. —ST. JOAN PAUL II, Exhortació Apostòlica, Consorci familiar, n. 170
No hi havia guardians solitaris a l’església primitiva. Sant Pau, malgrat les poderoses revelacions que va rebre directament de Crist, es va humiliar davant els apòstols. Diu a la primera lectura:
Van ser enviats pel seu viatge per l'Església ... van ser rebuts per l'Església.
Això ha de i ha de ser el circuit per a tothom que afirma ser seguidor de Crist: vaig endavant de el si de l’Església, obeint la seva veu ... i continuo anant a ella per a saviesa, consell i aliment. Això és també el que significa "romandre en" Crist: romandre en la seva paraula. Qualsevol persona que no es quedi en aquesta paraula, i per negligència deliberada o arrogància autodirigida, s'apropia de l'autoritat per interpretar les Escriptures a part de la Sagrada Tradició, "Serà llançat com una branca i es marcirà". Perquè cal destacar que Jesús diu als apòstols:
Ja estàs podat per la paraula que et vaig parlar. (Evangeli)
És a dir, el "dipòsit de fe" que Jesús els va impartir és el arrel pura d'on creix tota veritat. Els dogmes no s’empelten a la vinya, però sí flor del tronc que ja hi és. La unitat de l’Església, visiblement conservada al Papa i custodiada pel propi carisma d’infal·libilitat de Crist, està estretament lligada a aquesta “arrel de la veritat”.
Jerusalem, construïda com una ciutat amb unitat compacta. A això hi pugen les tribus, les tribus del Senyor. (Salm d'avui)
És per això que, quan es tracta dels ensenyaments de l’Església sobre matrimoni, divorci, homosexualitat, convivència, etc., cap bisbe —ni el Papa— no té autoritat per canviar allò que el mateix Pare ha plantat a través de Crist Jesús. Això no vol dir que no hi haurà deliberacions, desacords i discerniment a mesura que els nous reptes morals s’enfrontin a l’Església. Però ai del qui intenta treure una branca de la vinya, O afegir-ne un que no va sorgir de l'arrel. [1]cf. Apocalipsi 22: 18-19
La nostra era necessita aquesta saviesa més que les èpoques passades si es vol humanitzar encara més els descobriments fets per l’home. Perquè el futur del món està en perill, tret que apareguin persones més savis. —ST. JOAN PAUL II, Exhortació Apostòlica, Consorci familiar, n. 17
Aquesta és l’hora de pregar pel sant sacerdoci com mai abans, germans i germanes, perquè els encarregats de la vinya del Pare siguin fidels jardiners que cuiden i protegeixen la vinya ... no li posin l’omorra aturada de la presumpció i l’heretgia.
LECTURA RELACIONADA
Gràcies per les vostres oracions. Estic pregant per vosaltres!
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
Notes al peu
| ↑1 | cf. Apocalipsi 22: 18-19 |
|---|