QUÈ hauria de ser la nostra resposta personal a l’elevada confusió i divisió que envolta el papa Francesc?
LA REVELACIÓ
In l’evangeli d’avui, Jesús —Déu encarnat— es descriu així:
Jo sóc el camí i la veritat i la vida. Ningú ve al Pare sinó per mi. (Joan 14:6)
Jesús deia que tota la història humana fins a aquest punt, i des d'aquell moment, va fluir cap a Ell i a través d'ell. Tota la recerca religiosa, que és una recerca del Transcendent—després vida ella mateixa—es compleix en Ell; tots veritat, no importa el seu vaixell, troba la seva font en Ell i torna a Ell; i tota acció i propòsit humans troben el seu sentit i direcció en Ell, el camí de l'amor.
En aquest sentit, Jesús no va venir a abolir les religions, sinó a complir-les i guiar-les cap al seu veritable fi. El catolicisme, en aquest sentit, és simplement l'autèntica resposta humana (en els seus ensenyaments, litúrgia i sagraments) a la veritat revelada.
LA COMISSIÓ
Per tal de donar a conèixer al món el camí, la veritat i la vida, Jesús va reunir al seu voltant dotze apòstols i durant tres anys els va revelar aquestes realitats. Després de patir, morir i ressuscitar d'entre els morts per "treure els nostres pecats" i reconciliar la humanitat amb el Pare, va manar als seus seguidors:
Aneu, doncs, i feu deixebles de totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot allò que us he manat. I vet aquí, jo estic amb tu sempre, fins al final de l'edat. (Mt 28:19-20)
A partir d'aquell moment, va quedar clar que la missió de l'Església era només una continuació del ministeri de Crist. Que el camí que Ell va ensenyar s'ha de convertir en el nostre camí; que la Veritat que Ell va impartir ha de convertir-se en la nostra veritat; i que tot això condueix a la Vida que anhelem.
DOS MIL ANYS DESPRÉS...
Sant Pau diu en primera lectura d’avui:
Us recordo, germans, l'evangeli que us vaig anunciar, que realment heu rebut i en el qual també esteu presents. A través d'ella també esteu salvant-vos, si us aferreu a la paraula que us vaig predicar. (1 Cor 1-2)
Això vol dir que l'Església d'avui té la responsabilitat de tornar una i altra vegada a allò "que realment vau rebre". De qui? Des dels successors actuals dels Apòstols, a través dels segles fins als concilis i els papes abans d'ells... fins als Pares de l'Església primitiva que van ser els primers a desenvolupar aquests ensenyaments, tal com els van transmetre els apòstols... i al mateix Crist que es van complir les paraules dels profetes. Ningú, sigui un àngel o un papa, pot canviar les veritats immutables que Crist ha impartit.
Però fins i tot si nosaltres o un àngel del cel us prediquéssim un evangeli diferent del que us vam predicar, que aquest sigui maleït! (Gàlates 1:8)
En segles d'antiguitat, quan no hi havia Internet, ni impremta i, per tant, no hi havia catecismes ni Bíblies per a les masses, aquella Paraula es va transmetre. oralment. [1]2 Thess 2: 15 Notablement, com Jesús va prometre, l'Esperit Sant ho ha fet va guiar l'Església cap a tota la veritat.[2]cf. Joan 16:13 Però avui, aquesta veritat ja no és inaccessible; està clarament imprès en milions de Bíblies. I el Catecisme, els Concilis i les biblioteques de documents papals i exhortacions que interpretar autènticament les Escriptures, estan a un clic del ratolí. Mai l'Església ha estat tan segura de la veritat per la mateixa raó que és tan fàcilment coneguda.
NO UNA CRISI PERSONAL
És per això que cap catòlic avui hauria d'estar en a personal crisi, és a dir, confós. Encara que el Papa sigui ambigu de vegades; encara que el fum de Satanàs hagi començat a sortir de certs departaments del Vaticà; tot i que certs clergues parlen una llengua estrangera a l'Evangeli; tot i que el ramat de Crist sovint sembla sense pastor... nosaltres no ho som. Crist ha proporcionat tot el que necessitem en aquesta hora per conèixer la “veritat que ens allibera”. Si hi ha una crisi en aquest moment, hauria de ser no ser una crisi personal.
I això és el que he estat intentant, i potser no ho he pogut transmetre durant els últims cinc anys. Fe… hem de tenir un personal, viu i Fe invencible en Jesucrist. Ell és qui construeix l'Església, no el Papa. Jesús és aquell que sant Pau diu que és...
... el líder i el perfeccionador de la fe. (Heb 12: 2)
Pregueu cada dia? Rebeu Jesús al Santíssim Sagrament amb la freqüència que podeu? Li aboques el teu cor al confessionari? Converses amb Ell en la teva feina, rius amb Ell en el teu joc i plores amb Ell en els teus dolors? Si no és així, no és d'estranyar que alguns de vosaltres esteu tenint una crisi personal. Dirigiu-vos a Jesús, que és la Vinya; perquè ets una branca, i sense Ell, "no pots fer res". [3]cf. Joan 15:5 Déu encarnat està esperant per enfortir-te amb els braços oberts.
Fa uns quants mesos, estava molt content de llegir (finalment) un article als mitjans catòlics que transmetia un equilibri adequat. Maria Voce, presidenta del Moviment dels Focolaris, va dir:
Els cristians han de tenir present que és Crist qui guia la història de l’Església. Per tant, no és l'enfocament del Papa el que destrueix l'Església. Això no és possible: Crist no permet que l’Església sigui destruïda, ni tan sols per un papa. Si Crist guia l’Església, el Papa dels nostres dies farà els passos necessaris per avançar. Si som cristians, hauríem de raonar així. -Insider del Vaticà, 23 de desembre de 2017
Sí, hauríem de raó així, però hem de tenir fe també. Fe i raó. Són indivisibles. És quan falla l'un o l'altre, però sobretot la fe, que entrem en crisi. Ella continua:
Sí, crec que aquesta és la causa principal, no estar arrelat a la fe, no estar segur que Déu va enviar Crist per fundar l'Església i que complirà el seu projecte a través de la història a través de persones que es posen a la seva disposició. Aquesta és la fe que hem de tenir per poder jutjar qualsevol i qualsevol cosa que passi, no només el Papa. —Ibídem.
La setmana passada, vaig intuir que estem donant un racó... un racó fosc. Alguns catòlics ho han decidit, encara que el Papa fa transmetre fidelment la Sagrada Tradició, com tots llegim Papa Francesc el ... No té importància. Com que també està confús, diuen, han conclòs que ho és deliberadament intentant destruir l'Església. Em ve al cap la profecia de Sant Leopold...
Tingueu cura de preservar la vostra fe, perquè en el futur, l’Església dels EUA estarà separada de Roma. -Anticrist i els temps finals, P. Joseph Iannuzzi, St. Andrew's Productions, pàg. 31
Ningú pot destruir l'Església: "això no és possible". Simplement no ho és.
Et dic, tu ets Pere, i sobre aquesta roca construiré la meva església, i els poders de la mort no prevaldran contra ella. (Mat 16:18)
Per tant, si Jesús permet la confusió, llavors confiaré en Ell en la confusió. Si Jesús permet l'apostasia, jo estaré amb Ell enmig dels apòstats. Si Jesús permet la divisió i l'escàndol, jo estaré amb Ell entre els divisors i els escandalosos. Però només per la seva gràcia i ajuda, continuaré esforçant-me per ser un exemple d'Amor i la veu de la Veritat que condueix a la Vida.
Sant Serafim va dir una vegada: "Adquireix un esperit pacífic, i al teu voltant, milers seran salvats".
... que la pau de Crist controli els vostres cors ... (Col 3:14)
Si els que us envolten estan confosos, no afegiu la seva confusió perdent de vista les promeses de Crist. Si els que us envolten desconfien, no afegiu-hi la seva sospita alimentant les teories de la conspiració. I si els que t'envolten estan sacsejats, aleshores sigues una pedra de pau perquè trobin consol i seguretat.
Crist prova la teva fe i la meva en aquesta hora. Estàs passant la prova? Sabràs quan, al cap i a la fi, encara tens pau al cor...
Gràcies per ajudar a continuar aquest ministeri a temps complet.
Per viatjar amb Mark in El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
