QUÈ sobre aquells que no són catòlics ni cristians? Són maleïts?
Amb quina freqüència he sentit a dir a la gent que algunes de les persones més simpàtiques que coneixen són "ateus" o "no van a l'església". És cert, hi ha molta gent "bona" per aquí.
Però ningú no és prou bo per arribar al cel tot sol.
El fill pròdig, de Liz Lemon Swindle
DESPRÉS llegint la misericòrdia invitació de Crist a “Als qui tenen el pecat mortal"Algunes persones han escrit amb molta preocupació que els amics i familiars que s'han allunyat de la fe" ni tan sols saben que estan en pecat, i molt menys el pecat mortal ".
Fork Lake, Alberta, Canadà
(Reeditat aquí des de l'1 d'agost del 2006 ...) Avui he sentit al cor que no hem d'oblidar de tornar als fonaments una vegada i una altra ... sobretot en aquests dies d'urgència. Crec que no hauríem de perdre el temps en aprofitar aquest sagrament, que atorga grans gràcies per superar les nostres faltes, restaura el do de la vida eterna al pecador mortal i encaixa les cadenes amb què ens lliga el maligne.
SEGÜENT a l'Eucaristia, la Confessió setmanal ha proporcionat l'experiència més poderosa de l'amor i la presència de Déu a la meva vida.
La confessió és per a l’ànima, què és una posta de sol per als sentits ...
La confessió, que és la purificació de l’ànima, s’hauria de fer com a màxim cada vuit dies; No puc suportar allunyar les ànimes de la confessió durant més de vuit dies. —Sant. Pio de Pietrelcina
Seria una il·lusió buscar la santedat, segons la vocació que hom ha rebut de Déu, sense participar amb freqüència d’aquest sagrament de conversió i reconciliació. -El papa Joan Pau el Gran; Vaticà, 29 de març (CWNews.com)
VEGEU TAMBÉ:
Feu clic aquí per Donar-se de baixa or Subscriu-te a aquest Diari.
L' el mantra habitual avui és: "No teniu dret a jutjar-me!"
Només aquesta afirmació ha fet que molts cristians s’amaguessin, tinguessin por de parlar, temessin desafiar o raonar amb els altres per por de semblar “jutjador”. A causa d'això, l'Església, en molts llocs, s'ha convertit en impotent i el silenci de la por ha permès a molts desviar-se.
IN en els meus viatges per Amèrica del Nord, he conegut molts sacerdots que m’expliquen la ira que pateixen si la missa passa més d’una hora. He estat testimoni de molts sacerdots que s’excusaven profusament per haver molestat els feligresos durant uns minuts. Com a conseqüència d’aquesta inquietud, moltes litúrgies han adquirit una qualitat robòtica: una màquina espiritual que mai no canvia d’engranatges, que batega al rellotge amb l’eficiència d’una fàbrica.
I així, hem creat la presó d’una hora.
A causa d’aquest termini imaginari, imposat principalment pels laics, però acceptat pel clergat, al meu entendre hem sufocat l’Esperit Sant.
Foto de Declan McCullagh
TRADICIÓ és com una flor.
Amb cada generació, es desenvolupa encara més; apareixen nous pètals de comprensió i l’esplendor de la veritat brolla noves fragàncies de llibertat.
El Papa és com un guardià, o millor dit jardiner—I els bisbes co-jardiners amb ell. Tendeixen a aquesta flor que va sorgir a l’úter de Maria, es va estendre cap al cel pel ministeri de Crist, va fer brollar espines sobre la creu, es va convertir en un brot a la tomba i es va obrir a la sala superior de Pentecosta.
I ha florit des de llavors.
Artista desconegut
CARTA d'un lector:
Hola Marc,
Mark, crec que hem de tenir precaució quan parlem de pecats mortals. Per als addictes que són catòlics, la por als pecats mortals pot provocar profunds sentiments de culpa, vergonya i desesperança que agreugen el cicle d’addicció. He escoltat a molts addictes a la recuperació parlar negativament de la seva experiència catòlica perquè se sentien jutjats per la seva església i no podien sentir l’amor darrere de les advertències. La majoria de la gent simplement no entén què fa que certs pecats siguin pecats mortals ...
Benvolgut Mark,
Sóc un convers a la fe catòlica de l’església luterana. Em preguntava si em podríeu donar més informació sobre "MegaChurches"? Em sembla que s’assemblen més a concerts de rock i a llocs d’entreteniment que de culte, conec algunes persones d’aquestes esglésies. Sembla que prediquen més un evangeli d '"autoajuda" que qualsevol altra cosa.
DESPRÉS un dels meus concerts, el sacerdot hoste em va convidar a la rectoria per sopar tard.
Per postres, va continuar presumint de com no havia sentit confessions a la seva parròquia dos anys. "Ja veieu", va somriure, "durant les oracions penitencials de missa, el pecador és perdonat. A més, quan es rep l'eucaristia, se li eliminen els pecats ". Estava d'acord. Però després va dir: “Només cal venir a confessar-se quan ha comès un pecat mortal. He fet que els feligresos vinguessin a confessar-se sense pecat mortal i els diguessin que marxessin. De fet, dubto realment que algun dels meus feligresos en tingui realment va cometre un pecat mortal ... ”
Rembrandt van Rijn, "El retorn del fill pròdig"; cap al 1662
OF per descomptat, es pot demanar a Déu directament perdonar els pecats venials del propi, i ell (sempre que, per descomptat, perdonem els altres. Jesús ho va tenir clar.) Podem aturar immediatament el sagnat de la ferida de la nostra transgressió.
Però aquí és on el Sagrament de la Confessió és tan necessari. Perquè la ferida, tot i que no sagna, pot estar infectada amb "jo". La confessió atrau el condeig de l’orgull a la superfície on Crist, en la persona del sacerdot (John 20: 23), s'esborra i aplica el bàlsam curatiu del Pare a través de les paraules, "... Que Déu us concedeixi el perdó i la pau, i jo us absolvo dels vostres pecats ..." Gràcies invisibles banyen la ferida mentre, amb el signe de la creu, el sacerdot aplica el vestit de la misericòrdia de Déu.
Quan aneu a un metge per tenir un mal tall, només atura el sagnat o no sutura, neteja i vesteix la ferida? Crist, el Gran Metge, sabia que necessitaríem això i més atenció a les nostres ferides espirituals.
Així, aquest sagrament era el seu antídot contra el nostre pecat.
Mentre està en la carn, l’home no pot deixar de tenir almenys alguns pecats lleus. Però no menystingueu aquests pecats que anomenem “lleugers”: si els preneu per lleuger quan els peseu, tremoleu quan els compteu. Un nombre d'objectes lleugers fa una gran massa; un nombre de gotes omple un riu; una sèrie de grans fa un munt. Quina és la nostra esperança? Sobretot confessió. —Sant. Agustí, Catecisme de l'Església Catòlica, n. 1863
Sense ser estrictament necessària, la confessió de les faltes quotidianes (pecats venials) és, no obstant això, fortament recomanada per l’Església. De fet, la confessió regular dels nostres pecats venials ens ajuda a formar la nostra consciència, a lluitar contra les tendències malignes, a deixar-nos curar per Crist i a progressar en la vida de l’Esperit.—El catecisme de l’església catòlica, n. 1458
FESTA DE LA VISITA
Mentre estava embarassada de Jesús, Maria va visitar la seva cosina Isabel. Després de la salutació de Maria, l'Escriptura explica que el nen dins de l'úter d'Elisabet –Joan el Baptista–"va saltar d'alegria".
John intuïda Jesús.
Com podem llegir aquest passatge i no reconèixer la vida i la presència d'una persona humana dins de l'úter? Aquest dia, el meu cor ha estat pesat amb la pena de l'avortament a Amèrica del Nord. I les paraules: "Colletes el que sembres" m'han passat pel cap.
DESPRÉS Avui, confessió, em va venir al cap la imatge d’un camp de batalla.
L’enemic ens dispara míssils i bales, bombardejant-nos amb enganys, temptacions i acusacions. Sovint ens trobem ferits, sagnants i discapacitats, encoberts a les trinxeres.
Però Crist ens atrau al Búnquer de la Confessió, i després ... deixa que la bomba de la seva gràcia exploti al regne espiritual, destruint els guanys de l’enemic, recuperant les nostres terroritats i tornant a equipar-nos amb aquella armadura espiritual que ens permeti participar una vegada més aquests "principats i poders", mitjançant la fe i l'Esperit Sant.
Estem en una guerra. És saviesa, no covardia, per freqüentar el Búnquer.
RESPECTE per a la diversitat i els pobles és el que ensenya la fe cristiana, no, demandes. Tanmateix, això no significa "tolerància" al pecat. '
... [la nostra] vocació és alliberar el món sencer del mal i transformar-lo en Déu: per la pregària, per la penitència, per la caritat i, sobretot, per la misericòrdia. —Thomas Merton, No Man is a Island
És benèfic no només vestir els nus, consolar els malalts i visitar el presoner, sinó ajudar el germà no quedar nu, malalt o empresonat per començar. Per tant, la missió de l’Església és també definir allò que és dolent, de manera que es pugui escollir el bé.
La llibertat no consisteix a fer allò que ens agrada, sinó a tenir el dret a fer allò que ens convé. —PAPA JOAN PAUL II