LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 10 de febrer de 2014
Memorial de Santa Escolàstica, Verge
Textos litúrgics aquí
QUÈ la religió fa afirmacions com les nostres? Quina fe hi ha tan íntima, tan accessible, que arribi fins al nucli mateix dels nostres desitjos, a part del cristianisme? Déu habita al cel; però Déu es va fer home perquè l'home pogués viure al cel i Déu pogués viure en l'home. Això és increïblement meravellós. Per això sempre dic als meus germans i germanes que fan mal i senten que Déu els ha abandonat: on pot anar Déu? Està a tot arreu. A més, Ell és en tu.
Altres religions centren el seu culte cap a un déu que està "allà fora", un déu que està "allà dalt", un déu que està "allà". Però el cristià batejat diu: Adoro un Déu que és dins. Aquest no és un error equivocat de New Age que parlen de "el Crist" dins, com si ells mateixos fossin els divins i només avancessin cap a una consciència superior. No! Diuen els cristians "Tenim aquest tresor en vasos de terra, perquè el poder superador sigui de Déu i no de nosaltres". [1]cf. 2 Cor 4: 7 Aquest tresor que guardem és la glòria de Déu i del mateix Déu. Ho veiem prefigurat a la primera lectura d’avui:
Quan els sacerdots van sortir del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor ... la glòria del Senyor havia omplert el temple del Senyor. Llavors Salomó digué: «El Senyor té la intenció d’habitar al núvol fosc; De veritat t’he construït una casa principesca, un habitatge on puguis viure per sempre ”.
El temple és un símbol dels nostres cossos.
No sabeu que el vostre cos és un temple de l’Esperit sant dins de vosaltres, que teniu de Déu ...? (1 Cor 6:19)
La "foscor" del núvol és un símbol de la nostra naturalesa humana, la nostra raó enfosquida i la fragilitat de la voluntat. [2]cf. Mateu 26:41 I, tanmateix, Déu ens arriba precisament d’aquesta manera per una raó:
La meva gràcia és suficient per a vosaltres, perquè el poder es perfecciona en la debilitat. (2 Cor 12: 9)
Aquesta és la història d’amor de l’Evangeli d’avui: Déu ve a treure’ns de la nostra debilitat, trencament i dolor. Tot i que Jesús i els apòstols corren fums, Jesús ve contínuament a la gent que acudeix a ell. Ells ...
... li va suplicar que només poguessin tocar la borla del mantell; i tants com la van tocar es van curar.
Qui és tan gran com el nostre Déu? Qui és tan amorós i misericordiós com Jesús? Aquest és el cor mateix de la Bona Nova: Déu ens estima tant que ens ha vingut, com nosaltres, per estar en nosaltres. Podem tocar la seva borla ... podem tocar Ell.
El meu fill de vuit anys es va acostar a mi l’altre dia, amb la cara seriosa i una pregunta als llavis. "Pare, si Jesús és bo i tot el que vol fer és estimar-nos, per què la gent no vol això?" El vaig mirar i li vaig dir: “Bé, perquè Jesús estima molt la gent, els fa sortir del pecat que els fa mal. Però algunes persones estimen el seu pecat més del que volen estimar Déu ”. Em va mirar processant el que vaig dir. Però no tenia cap sentit per a ell. "Però pare, si Jesús només vol fer feliç a la gent, per què no ho voldrien?" Sí, vaig poder veure que un nen de vuit anys va percebre allò que els filòsofs, els científics i els intel·lectes dels nostres dies no poden. Recordo el nét de Thomas Huxley, que era el company de Charles Darwin, que va dir:
Suposo que la raó per la qual vam saltar a l'origen de les espècies va ser perquè la idea de Déu va interferir amb les nostres costums sexuals. -Whistleblower, Febrer de 2010, volum 19, núm. 2, pàg. 40.
Tot afirmant ser savis, es van convertir en ximples i van canviar la glòria del Déu immortal per la imatge d’una imatge de l’home mortal ... Per tant, Déu els va lliurar a la impuresa a través de les luxúries dels seus cors per la degradació mútua dels seus cossos ... ( Rom 1: 22-24)
I quin terrible intercanvi és! Uns moments fugitius de plaer per la presència de l’alegria eterna!
No us adoneu que Jesucrist és en vosaltres? (2 Cor 13: 5)
El comerç de la Paraula de Déu amb les paraules humanes.
Qui m’estimi complirà la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem la nostra residència amb ell. (Joan 14:23)
La pèrdua del sobrenatural per al temporal!
Heus aquí, em quedo a la porta i pico. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi. (Apocalipsi 3:20)
Aquesta és la Bona Notícia que hem de cridar des dels terrats. Déu vol fer-vos el seu temple perquè visqui en vosaltres i vosaltres en Ell. D’aquesta manera, la vida eterna entra en el temporal i es comença a experimentar i conèixer Déu ara—El saber que explotarà en la glòria un cop s’hagi viscut aquesta vida en una amistat permanent amb Ell.
Ser cristià no és el resultat d’una elecció ètica o d’una idea elevada, sinó de la trobada amb un esdeveniment, una persona, que dóna a la vida un nou horitzó i una direcció decisiva. —BENEDICTE XVI, Carta encíclica, Deus Càritas, n. 1
No perdeu temps, lector! Feu del vostre cor el lloc de descans de Déu, el lloc de trobada amb la Santíssima Trinitat ...
Entrem a la seva residència, venerem-nos al seu reposapeus. Avança, Senyor, al teu lloc de descans ... (Salm d’avui, 132)
LECTURA RELACIONADA
- Heu llegit el darrer menjar espiritual per al pensament? Evangelitzar, no proselititzar
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
El menjar espiritual per al pensament és un apostolat a temps complet.
Gràcies pel seu suport!
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
