LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al divendres 18 de novembre de 2016
Memorial de Santa Rosa Filipina Duchesne
Textos litúrgics aquí
I vull explicar-te un secret. Però realment no és cap secret, ja que és a cel obert. I és això: la font i el brollador de la vostra felicitat és el voluntat de Déu. Estaria d’acord que, si el Regne de Déu regnés a casa i al cor, estaria content, que hi hauria pau i harmonia? L 'arribada del Regne de Déu, estimat lector, és sinònim de acollida de la seva voluntat. En realitat, resem per això cada dia:
Vingui el teu Regne, compleixi la teva voluntat, tant a la terra com al cel ...
El Papa Benet va dir una vegada:
... cada dia, en la pregària del nostre Pare, demanem al Senyor: "Feu-vos la vostra voluntat, tant a la terra com al cel". (Mateu 6:10)…. reconeixem que el "cel" és on es fa la voluntat de Déu i que la "terra" es converteix en "cel", és a dir, el lloc de la presència de l'amor, de la bondat, de la veritat i de la bellesa divina, només si a la terra es fa la voluntat de Déu. —PAPA BENEDICTE XVI, Audiència general, 1 de febrer de 2012, Ciutat del Vaticà
El rei David (molt abans que Jesús digués: "El meu menjar és fer la voluntat del qui em va enviar i acabar la seva obra" [1]John 4: 34) se li va donar un profund tast de la font d’aquest aliment diví. La font de la seva alegria no estava en la riquesa o l'estatus, sinó simplement fer la voluntat de Déu sense comprometre's en totes les petites coses.
Per la via dels teus decrets m'alegro, tant com per totes les riqueses. Sí, els teus decrets són una delícia meva; són els meus consellers. Que dolces són per al meu paladar les teves promeses, més dolces que la mel per a la meva boca! Els teus decrets són la meva herència per sempre; l'alegria del meu cor que són. Jo suspiro amb la boca oberta en el meu anhel per les teves ordres. (Salm d'avui)
Si sospiteu que David va experimentar l’èxtasi en la voluntat de Déu, teniu raó. Car entrar en la Voluntat Divina és més que simplement realitzar un acte. És entrar en la mateixa vida, creativitat, benedicció, gràcia i amor de la Santíssima Trinitat. Cal confiar en això: es diu fe! Viure en la voluntat de Déu no només significa "guardar els manaments", sinó cada segon del dia esforçar-se per viure "en la Voluntat Divina", en part, simplement fent el "deure del moment" d'acord amb el seu lloc a la vida. Si la Terra deixés la seva òrbita per un simple dia o s’inclinés del Sol uns graus durant una o dues setmanes, llançaria el planeta al caos. Així també, quan ens apartem de la voluntat de Déu, fins i tot una mica, allunya la nostra pau interior i les nostres relacions.
No puc repetir prou aquestes paraules:
Jesús és exigent, perquè desitja la nostra felicitat genuïna. —PAPA JOAN PAUL II, Missatge del Dia Mundial de la Joventut per al 2005, Ciutat del Vaticà, 27 d’agost de 2004, Zenit.org
Però aquesta exigència de Crist de seguir la seva voluntat no consisteix a agradar a un Déu enfadat llunyà que envia llamps quan passem malament, sinó que diu el Senyor:
Et conec! T'he fet! Sé per a què et vaig fer! I és això: estimar-me amb tot el teu ésser, perquè et pugui donar tot de mi.
Si m’estimes, guardaràs els meus manaments. (Joan 14:15)
Sovint, ens passem el dia comprometent-sobretot en les petites coses. Però quan arribem a la nit, estem inquiets, insatisfets, poc pacífics. Aquest és l’Esperit Sant que ens empeny, dient: "La meva voluntat serà feta, no la teva ..." Quan finalment ens rendim a la voluntat de Déu, descobrirem dues coses. En primer lloc, que la seva voluntat és dolça, perquè il·lumina el cor i l’ànima, i la llibertat i la pau a la consciència. Però també descobrirem que la seva voluntat també pot ser dolorosa perquè exigeix una negació de la nostra pròpia voluntat, dels nostres propis plans i control. Això es mostra a la primera lectura d’avui:
Vaig agafar el petit rotlle de la mà de l’àngel i el vaig empassar. A la boca era com una mel dolça, però quan l’havia menjat, el meu estómac es va tornar agre. Llavors algú em va dir: "Heu de profetitzar de nou sobre molts pobles, nacions, llengües i reis".
Quan vivim en la voluntat de Déu, ens convertim en els seus testimonis, ens convertim en signes de contradicció en un món rebel. Aquest és el nucli del que significa ser profeta: ser un signe que apunta més enllà del temporal, cap a l’etern, cap a l’enyorança dels nostres cors, que és Déu mateix.
Un cor que celebra constantment la voluntat de Déu i la vida que dóna és com un cor cantant. Es converteix en una crida a tots els que cerquen i no troben, a tots els que fa temps que han deixat de cantar i han abandonat qualsevol tipus de ball. —Catherine de Hueck Doherty, de L’Evangeli sense compromís
El rei David va ballar en la voluntat de Déu. Maria va influir en la Divina Voluntat. Sant Joan es va disparar fins als batecs del cor de Crist. I Jesús va tancar tots els passos de la seva vida als passos del Pare.
És el Gran Ball, i la vostra estimada ànima, esteu convidats.
LECTURA RELACIONADA
Benvolgut Sant Pare ... Ja ve!
Sigues sant ... a les petites coses
Estarem molt agraïts de poder contribuir
a part del nostre "ball": aquest apostolat d'escriptura.
Per viatjar amb Mark al El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
Notes al peu
| ↑1 | John 4: 34 |
|---|