LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 3 de juny de 2017
Dissabte de la Setena Setmana de Pasqua
Memorial de Sant Carles Lwanga i Companys
Textos litúrgics aquí
IT poques vegades sembla que es pugui produir cap bé de patiment, sobretot enmig d’aquest. A més, hi ha vegades que, segons el nostre propi raonament, el camí que hem proposat seria el més bo. "Si aconsegueixo aquesta feina, llavors ... si estic curat físicament, llavors ... si hi vaig, llavors ..."
I aleshores, vam arribar a un carreró sense sortida. Les nostres solucions s'evaporen i els plans es desencadenen. I en aquests moments, podem tenir la temptació de dir: "De debò, Déu?"
Sant Pau sabia que tenia la missió de predicar l'Evangeli. Però diverses vegades es va veure frustrat, ja sigui per l'Esperit, el naufragi o la persecució. En cadascun d'aquells temps, el seu abandonament a la Voluntat de Déu va produir un fruit imprevist. Preneu l'empresonament de Pau a Roma. Durant dos anys, va estar tancat al seu escriptori, literalment encadenat. Però si no hagués estat per aquelles cadenes, potser mai s'haurien escrit les cartes als Efesis, Colossencs, Filipencs i Filemó. Pau mai no hauria pogut preveure el fruit del seu sofriment, que aquelles cartes acabarien per ser llegits milers de milions-encara que la seva fe li deia que Déu obra totes les coses per al bé dels qui l'estimen. [1]cf. Rom 8: 28
… és per l'esperança d'Israel que porto aquestes cadenes. (Primera lectura)
Tenir una fe invencible en Jesús significa renunciar no només als teus plans, sinó també tot a les mans de Déu. Dir: "Senyor, no només aquest pla, sinó tota la meva vida et pertany ara". Això és el que vol dir Jesús quan diu: "cadascú de vosaltres que no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu." [2]Lluc 14: 33 És posar tota la teva vida a la seva disposició; és estar disposat a entrar en territori estranger per amor d'ell; prendre una feina diferent; traslladar-se a un altre lloc; per abraçar un patiment particular. No pots ser el seu deixeble si dius: “La missa de diumenge, sí, ho faré. Però això no."
Si tenim por de lliurar-nos a Ell així, por que Déu ens demani que acceptem alguna cosa que no ens agrada, llavors encara no estem totalment abandonats a Ell. Estem dient: "Confio en tu... però no totalment. Confio que ets Déu... però no el més amorós dels pares". I, tanmateix, Ell que és l'amor a si mateix és el millor dels pares. També és el més just de tots els jutges. Així que qualsevol cosa que li doneu, Ell us ho tornarà cent vegades.
I tothom qui hagi abandonat cases o germans o germanes o pare o mare o fills o terres per amor del meu nom rebrà cent vegades més i heretarà la vida eterna. (Mateu 19:29)
L'evangeli d'avui acaba amb sant Joan escrivint:
També hi ha moltes altres coses que va fer Jesús, però si aquestes es descriguessin individualment, no crec que el món sencer contingui els llibres que s'escriurien.
Potser Joan va pensar que això era —no escriuria més— i es dedicaria simplement a crear esglésies i difondre la Paraula com la resta dels apòstols. En canvi, va ser exiliat a l'illa de Patmos. Potser va tenir la temptació de desesperar-se, suposant que Satanàs acabava de guanyar una victòria. Poc sabia que Déu li donaria una visió sobre el encadenament de Satanàs que també es llegiria per milers de milions en el que s'anomenaria el L’Apocalipsi.
En aquest memorial dels màrtirs africans, Sant Carles Lwanga i els seus companys, recordem les seves paraules abans de ser executades: “Un pou que té moltes fonts mai s'asseca. Quan ens n'hem anat, altres vindran darrere nostre". Uns tres anys més tard, deu mil s'havien convertit al cristianisme al sud d'Uganda.
Aquí, de nou, veiem que el nostre abandon al sofriment, unit a Crist, pot produir els fruits més imprevisibles, dins i fora.
... en el patiment hi ha amagat una particular, poder que acosta a una persona interiorment a Crist, una gràcia especial... perquè tota forma de patiment, renovada per la força d'aquesta Creu, esdevingui ja no la feblesa de l'home, sinó el poder de Déu. —POP ST. JOAN PAUL II, Salvifici Doloris, Carta Apostòlica, n. 26
De fet, Una fe invencible en Jesús va ser escrit com a resultat d'un judici que estem actualment la meva dona i jo 
patint amb la nostra granja. Sense aquesta prova, no crec que l'escriptura, que en pocs dies ha ajudat a tants, no hagués arribat mai. Ja veus, cada vegada que ens abandonem a Déu, Ell continua escrivint el nostre testimoni.
L’evangeli del sofriment s’escriu sense parar i parla sense parar amb les paraules d’aquesta estranya paradoxa: les fonts del poder diví brollen precisament enmig de la debilitat humana. —POP ST. JOAN PAUL II, Salvifici Doloris, Carta Apostòlica, n. 26
Per tant, també vull repetir les famoses paraules de sant Joan Pau II: No tinguis por. No tinguis por d'obrir el teu cor de bat a bat, deixant anar de tot, de tot control, de tots els desitjos, de totes les ambicions, de tots els plans, de tots els vincles, per tal de rebre la seva Divina Voluntat com a aliment i únic sosteniment en aquesta vida. És com una llavor que, rebuda en la terra rica d'un cor totalment abandonat a Déu, donarà fruit trenta, seixanta, cent per cent. [3]cf. Marc 4:8 La clau és que la llavor "descansi" en un cor abandonat.
Qui sap qui menjarà del fruit imprevisible del teu fiat?
Senyor, el meu cor no s'alça, els meus ulls no s'eleven massa; No m'ocupo de coses massa grans i massa meravelloses per a mi. Però he calmat i calmat la meva ànima, com un nen que s'alleuja al pit de la seva mare; com un nen que està tranquil és la meva ànima. (Sl 131:1-2)
Ets estimat.
Per viatjar amb Mark al El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
