Cronologia de Déu

LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 15 de maig de 2014
Dijous de la quarta setmana de Pasqua

Israel, des d’una perspectiva diferent ...

ALLÀ hi ha dues raons per les quals les ànimes s’adormen davant la veu de Déu que parla a través dels seus profetes i els “signes dels temps” de la seva generació. Una és que la gent simplement no vol escoltar que tot no és préssec.

La nostra somnolència davant la presència de Déu ens fa insensibles al mal: no escoltem Déu perquè no volem ser molestats i, per tant, som indiferents al mal ... La somnolència dels deixebles [a Getsemaní] no és un problema d'aquell moment, més aviat de tota la història, "la somnolència" és nostra, dels que no volem veure tota la força del mal i no volem entrar a la seva Passió. —PAPA BENEDICTE XVI, Agència de Notícies Catòlica, Ciutat del Vaticà, 20 d'abril de 2011, Audiència general

La segona raó és que El temps de Déu no és nostre. Això es fa evident a mesura que Sant Pau narra la història dels israelites des del temps de l’Èxode fins a la vinguda de Crist, ja havien passat més de quinze-cents anys. De la mateixa manera, han passat més de 2000 anys des de la primera Setmana Santa, i les promeses de les Escriptures encara no han assolit el seu total compliment.

I així, ens adormim.

Però arribarà un moment, com sant Pau condueix a Joan Baptista, quan Déu ressuscitarà precursors immediats als temps profetitzats. Sant Joan XXIII, el nostre papa recentment canonitzat, semblava sentir que el seu regnat era profètic, per preparar l'Església per a una "era de pau".

La tasca del humil papa Joan és “preparar per al Senyor un poble perfecte”, que és exactament com la tasca del Baptista, que és el seu mecenes i de qui pren el seu nom. I no és possible imaginar-se una perfecció més alta i preciosa que la del triomf de la pau cristiana, que és la pau en el fons, la pau en l’ordre social, la vida, el benestar, el respecte mutu i la germanor de les nacions. . —PAPA JOAN XXIII, Veritable pau cristiana, 23 de desembre de 1959; www.catholicculture.org

Des del seu pontificat, els papes que el segueixen no han estat menys profètics, ^[1]cf. Els papes i l’alba Era i Per què els papes no criden? en particular, trucant als joves ser "anunciants" i "vigilants" d'una nova albada de "justícia i pau". ^[2]cf. Benvolgut Sant Pare ... Arriba!

I, no obstant això, molts podrien dir: "Bé, això va passar fa més de 50 anys!" De la mateixa manera, la dècada dels 90 va provocar una intensitat de expectatives intensificades amb les aparicions i locucions atribuïdes a la Santíssima Mare, per no parlar del Gran Jubileu de principis de mil·lenni.

[Joan Pau II] té una gran expectativa que el mil·lenni de divisions sigui seguit d’un mil·lenni d’unificacions ... que totes les catàstrofes del nostre segle, totes les seves llàgrimes, com diu el Papa, quedaran atrapades al final i convertit en un nou començament. —El cardenal Joseph Ratzinger (POBLE BENEDICT XVI), Salt de la terra, una entrevista amb Peter Seewald, pàg. 237

I, tanmateix, aquí som catorze anys després, i el món sembla que continua com sempre.

O és?

No hi ha cap dubte (per als "despertats") que siguin sense precedents moments en què les economies, les fronteres nacionals i les mateixes plaques terrestres semblen preparades per a canvis catastròfics. La Mare de Déu apareix a diversos llocs, fent senyals, encoratjadors, trucades i advertència. I el mateix Jesús va revelar a santa Faustina que estem en un "temps de misericòrdia". De fet, una simple mirada superficial als titulars diaris revela un món que està sorprenentment a la vora a nivell mundial viure fora de la segells de l'Apocalipsi i aquells dolors de part descrits per Jesús. ^[3]cf. Set segells de revolució Per ser sincer, estic agraït que Déu n’hagi concedit tant temps per a nosaltres com ell ho ha fet. Han fallat les profecies del segle passat ... o estan a punt de desenvolupar-se?

Tant si veiem l’època de la pau per a la qual ens va preparar sant Joan XXIII, com l’anticrist o el triomf del cor immaculat, sabem que podem comptar amb la fidelitat de Déu, sigui el que passi:

Perquè heu dit: "La meva bondat s'ha consolidat per sempre". (Salm d'avui)

Però això no és una excusa per ignorar els signes dels temps, sinó enfrontar-los frontalment amb la confiança dels fills i filles de l’Altíssim.

A partir d’ara t’ho explico abans que passi, de manera que, quan passi, puguis creure que SÓC. (L'evangeli d'avui)

LECTURA RELACIONADA

• Perspectiva profètica