LA PARAULA ARA A LES LECTURES MASSIVES
per al 7 de gener de 2014
Textos litúrgics aquí
Foto de Claudia Peri, EPA / Landov
RECENTMENT, algú va escriure demanant consell sobre què fer en situacions amb persones que rebutgen la fe:
Sé que hem de ministrar i ajudar a la nostra família en Crist, però quan la gent em diu que ja no van a missa ni que odien l'Església ... Estic tan commocionat que la meva ment queda en blanc! Demano a l’Esperit Sant que vingui sobre mi ... però no rebo res ... No tinc paraules de consol ni d’evangelització. —GS
Com hem de respondre els catòlics als incrédules? Als ateus? Als fonamentalistes? Als que ens molesten? A les persones que viuen en el pecat mortal, dins i fora de les nostres famílies? Són preguntes que em fan sovint. La resposta a tot això és amor més enllà de la superfície.
El Papa Francesc va escriure recentment:
Si volem compartir la nostra vida amb els altres i donar-nos generosament de nosaltres mateixos, també hem d’adonar-nos que cada persona és digna del nostre regal. No per la seva aparença física, les seves habilitats, el seu llenguatge, la seva manera de pensar o per qualsevol satisfacció que puguem rebre, sinó perquè són obra de Déu, la seva creació. Déu va crear aquesta persona a la seva imatge, i ell o ella reflecteix alguna cosa de la glòria de Déu. Tot ésser humà és objecte de la infinita tendresa de Déu, i ell mateix és present a les seves vides. Jesús va oferir la seva preciosa sang a la creu per a aquella persona. Tot i les aparences, cada persona és immensament santa i mereix el nostre amor. —PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 274
Podeu preguntar-vos: "Però, com és que" és sant "algú que viu en el pecat? Com es mereix un amor, un assassí, un pornògraf o un pedòfil? La resposta és mirar més enllà de la superfície, més enllà del capoll de pecat i debilitat que distorsiona i amaga el imatge en què cada persona es crea. Quan la beneïda mare Teresa va escollir ànimes minvades literalment de les clavegueres de Calcuta, no les va preguntar si eren catòliques, hindús o musulmanes. No va preguntar si van assistir fidelment a missa, van tenir relacions sexuals abans del matrimoni, van utilitzar anticonceptius o van ser escolaritzats a casa. Simplement li encantava més enllà de la superfície de la seva condició, la seva religió, la seva "identitat de gènere", etc.
El Senyor no fa proselitisme; Dóna amor. I aquest amor et busca i t’espera, tu que en aquest moment no creus ni estàs lluny. I aquest és l'amor de Déu. —PAPA FRANCIS, Àngelus, plaça de Sant Pere, 6 de gener de 2014; Notícies Catòliques Independents
Podríeu entrar a l'habitació d'un hospital i ser Crist per a un homosexual que mor de sida i que va passar la vida dormint amb altres homes? Ja ho veieu, això és el que vol dir Sant Joan en la primera lectura d’avui:
Qui no té amor, no coneix Déu, perquè Déu és amor.
I aclareix què tipus d'amor és quan diu:
En això hi ha l’amor: no que hem estimat Déu, sinó que ell ens ha estimat.
Jesús no va esperar a venir al món fins que no fóssim sants. No va entrar en el moment en què tothom era eclesiàstic i sant. Es va convertir en un de nosaltres quan nosaltres mínim Mereixia el seu amor. I què va fer? Va sopar a la casa del pecador, va arribar a la prostituta, va conversar amb el recaptador d’impostos. Sí, ho sabem ... doncs, per què ens tornem verds quan el pecador, la prostituta i el recaptador d’impostos s’interposen? nostre porta? Hem d’estimar més enllà de la superfície, que és el que va fer Jesús. El que va veure als ulls de Zaqueu, Maria Magdalena i Mateu va ser el que va veure imatge en què es van crear. Aquesta imatge, tot i que va ser distorsionada pel pecat, no va disminuir la seva dignitat inherent, una dignitat santa, impressionant i inigualable en la creació.
Tinc una certesa dogmàtica: Déu és a la vida de totes les persones. Déu és a la vida de tots. Fins i tot si la vida d'una persona ha estat un desastre, fins i tot si és destruïda per vicis, drogues o qualsevol altra cosa, Déu és a la vida d'aquesta persona. Podeu, heu d’intentar buscar Déu en totes les vides humanes. Tot i que la vida d’una persona és una terra plena d’espines i males herbes, sempre hi ha un espai en què la bona llavor pot créixer. Has de confiar en Déu. —PAPE FRANCIS, Entrevista, americamagazine.org, Setembre de 2013
Per tant, quan el salmista diu:Defensarà els pobres, salvarà els fills dels pobres"Això és el que significa: Jesús ve a defensar la dignitat de totes i cadascú (i, per descomptat, la màxima defensa d'una ànima és aconseguir la seva salvació. Per tant, la crida fora del pecat és intrínsec a l’amor. Però la "primera proclamació" que la nostra presència i accions hem de transmetre a un altre és que són estimats. Aleshores, diu el papa Francesc, "és a partir d'aquesta proposició que en surten les conseqüències morals ..." [1]americamagazine.org, 2013 de setembre ) I així, quan us poseu davant d’algú que és un antagonista, preocupat, rebel, vil, enfadat, ferit, solitari, perdut ... són els pobres i afligits que necessiten l’amor de Crist. Han de ser rebuts, tal com ho són, en aquell moment, amb amor incondicional. Com? Doneu una moneda al captaire. Escolteu amb paciència els arguments de l’ateu. Amplieu l’hospitalitat a qui està nu, famolenc i a la presó del pecat.
Els ministres de l’Evangeli han de ser persones capaces d’escalfar el cor de la gent, que caminen amb la nit fosca amb ells, que sàpiguen dialogar i descendir a la nit del seu poble, a la foscor, però sense perdre’s. —PAPA FRANCIS, americamagazine.org, 2013 de setembre
Com diu Jesús a l’Evangeli d’avui, quan els apòstols li van dir que els milers tenien gana:
Doneu-los una mica de menjar.
"Però, doneu-los què?", Fan els apòstols, la mateixa pregunta que el meu lector anterior. Sorprenentment, Jesús alimenta la gent amb què ells li va donar: cinc pans i dos peixos. De la mateixa manera, quan esteu amb altres persones, no us preocupeu tant que estiguin a la mateixa pàgina que vosaltres, tant com sou a la mateixa pàgina amb ells. És a dir, identificar-se amb el seu dolor; escolta la seva pena; entendre la seva ira. Reconeixeu que el que esteu escoltant i veient és sovint la màscara i el cor ferit que enfosqueix el fill de Déu al seu interior. Agafeu el que us donen en aquest moment: els cinc pans i els dos peixos de la seva pobresa espiritual i física i, pel vostre amor i intercessió, presenteu-lo al Senyor. Llavors, al seu temps, multiplicarà el vostre acte d’amor a la seva manera.
Podem estar segurs que no es perdrà cap dels nostres actes d’amor ni tampoc cap dels nostres actes de preocupació sincera pels altres. No es perdrà cap acte d’amor a Déu, cap esforç generós no tindrà sentit, no es malgastarà cap resistència dolorosa ... Pot ser que el Senyor faci servir els nostres sacrificis per dutxar benediccions en una altra part del món que mai visitarem. L’Esperit Sant funciona com vol, quan vol i on vol; ens confiem sense pretendre veure resultats sorprenents. —PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 279
Quan la gent s’adona que s’estima, les parets comencen a caure, potser no de seguida; potser no mai a la vostra presència ... Però cap amor mai es perd ni es perd perquè "Déu és amor". I si estem fets a la imatge de l’Amor, sota la superfície del nostre cor ferit hi ha Déu. És Ell a qui hem de mirar de veure i estimar en l'altre, sobretot el "menor dels nostres germans".
LECTURA RELACIONADA
Rebre El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
El menjar espiritual per al pensament és un apostolat a temps complet.
Gràcies pel seu suport!
Uniu-vos a Mark a Facebook i Twitter!
Notes al peu
| ↑1 | americamagazine.org, 2013 de setembre |
|---|