La contrarevolució

Sant Maximilià Kolbe

 

Vaig concloure Trajectòria dient que estem preparats per a una nova evangelització. Amb això hem de preocupar-nos, no construir búnquers i emmagatzemar aliments. Arriba una “restauració”. La Mare de Déu en parla, així com els papes (vegeu Els papes i l'era alba). Per tant, no us atureu en els dolors del part, sinó en el futur. La purificació del món no és més que una petita part del pla director que es desenvolupa, fins i tot si ha de sortir de la sang dels màrtirs ...

 

IT és el hora de la contrarevolució començar. L’hora en què cadascun de nosaltres, segons les gràcies, la fe i els dons que ens ha concedit l’Esperit Sant, és cridat a aquesta foscor actual com flames d’amor i llum. Perquè, com va dir una vegada el papa Benet:

No podem acceptar tranquil·lament que la resta de la humanitat caigui de nou en el paganisme. —Cardinal Ratzinger (POBLE BENEDICT XVI), La nova evangelització, construint la civilització de l’amor; Adreça a catequistes i professors de religió, 12 de desembre de 2000

... no us quedareu de braços creuats quan estigui en joc la vida del vostre veí. (cf. Lev 19:16)

És l'hora en què hem d'aconseguir el nostre coratge i fer la nostra part per aconseguir la restauració de totes les coses en Crist.

L'Església sempre està cridada a fer allò que Déu va demanar a Abraham, que és vetllar perquè hi hagi prou homes justos per reprimir el mal i la destrucció... Les meves paraules [són] una pregària perquè les energies del bé recuperin el seu vigor. Així que es podria dir que el triomf de Déu, el triomf de Maria, estan tranquils, però són reals. —PEDI BENEDICT XVI, Llum del Món, pàg. 166, conversa amb Peter Seewald

És l'hora en què, més que cap altra cosa, el bellesa de la nostra fe ha de tornar a brillar...

 

LA CAPA FOSC

Aquesta foscor actual es pot descriure correctament com una lletjor. És una lletjor que ho ha cobert tot com un mantell negre embrutat, des de l'art i la literatura, passant per la música i el teatre, fins a com ens parlem als fòrums, als debats, a la televisió i a les xarxes socials. L'art s'ha convertit abstracte i estrany; els llibres més venuts estan obsessionats amb el crim i l'ocultisme; les pel·lícules estan atrapades en la luxúria, la violència i la tristesa apocalíptica; televisió en programes de "reality" sense sentit i poc profund; la nostra comunicació s'ha tornat impertinent i degradant; i la música popular és sovint dura i pesada, electrònica i nerviosa, idolatrant la carn. Aquesta lletjor és tan generalitzada que fins i tot la litúrgia s'ha vist embrutada amb una pèrdua del sentit de la meravella i la transcendència, una vegada encapsulada en els signes, símbols i música que en molts llocs han estat gairebé destruïts. Per últim, és una lletjor que busca fins i tot deformar la naturalesa mateixa —el color natural de les verdures i les fruites, la forma i les característiques dels animals, la funció de les plantes i el sòl, i sí— fins i tot mutilar la imatge de Déu en què som creats, masculí i femení.^[1]cf. Sexualitat i llibertat humana

 

BELLESA I ESPERANÇA

És aquesta lletjor generalitzada en la qual estem cridats a restaurar bellesa, i així restaurar esperança. El papa Benet va parlar del "vincle profund entre la bellesa i l'esperança". ^[2]PAPA BENEDICTE XVI, Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org En un discurs profètic als artistes, Pau VI va dir:

Aquest món en què vivim necessita bellesa per no caure en la desesperació. La bellesa, com la veritat, aporta alegria al cor humà, i és aquest fruit preciós que resisteix l'erosió del temps, que uneix les generacions i les fa ser una en admiració. —8 de desembre de 1965; ZENIT.org

El filòsof rus Fiódor Dostoievski va dir una vegada: "La bellesa salvarà el món".^[3]de la novel·la L'idiota Com? En remoure de nou en la humanitat l'anhel i el desig d'Aquell que és la bellesa mateixa. Potser creiem que serà una apologètica refinada, discursos ortodoxos i discursos agosarats els que frenaran l'erosió dels valors morals i la pau en els nostres temps. Per necessaris que siguin, ens hem de fer la pregunta: qui és escoltant més? El que es necessita de nou és el refulgència de bellesa que parla sense paraules.^[4]veure La resposta silenciosa

Un amic meu va explicar com, després de la mort del seu pare, cap paraula no podia consolar-lo en tot l'agitació d'emocions que el consumia. Però un dia, va comprar un ram de flors, el va posar davant seu i va contemplar la seva bellesa. Aquella bellesa, va dir, va començar a curar-lo.

Un amic meu, que no era realment catòlic practicant, va entrar fa uns anys a Notre Dame de París, França. Va dir que quan va observar la bellesa d'aquesta catedral, tot el que podia pensar va ser: "Una cosa estava passant aquí..." Va trobar Déu, o almenys, una refracció de la llum de Déu a través dels raigs de bellesa... un raig d'esperança que hi ha alguna cosa, o millor dit, Algú més gran que nosaltres.

 

LA BELLA I LA BÈSTIA

El que el món ens presenta avui és sovint una falsa bellesa. Ens demanen al nostre vots de baptisme, "Rebutges el glamur del mal?" El mal avui és glamurós, però poques vegades és bonic.

Massa sovint, però, la bellesa que se'ns llança és il·lusòria i enganyosa, superficial i encegadora, deixant atordit l'espectador; en comptes de treure'l d'ell mateix i obrir-lo a horitzons de veritable llibertat mentre l'aixeca, l'empresona en ell mateix i l'esclavitza encara més, privant-lo d'esperança i alegria... La bellesa autèntica, però, desbloqueja l'anhel del cor humà, el desig profund de conèixer, d'estimar, d'anar cap a l'Altre, d'arribar al Més enllà. Si reconeixem que la bellesa ens toca íntimament, que ens fereix, que ens obre els ulls, llavors redescobrim l'alegria de veure, de poder copsar el sentit profund de la nostra existència. —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org

Ferides de bellesa. Què vol dir això? Quan ens trobem amb la veritable bellesa, sempre és una cosa de Déu. I com que hem estat creats per a Ell, ens toca en el nucli del nostre ésser, que per l'època l'ésser, està separat pel vel del temps d'Aquell-Qui-m'ha creat. Així, la bellesa és el seu propi llenguatge, transcendent totes les cultures, pobles i fins i tot religions. És essencialment per això que la humanitat des de l'antiguitat sempre ha tendit cap a la religió: ha percebut en la bellesa de la creació el Creador, que ha provocat el desig d'adorar-lo, si no la creació mateixa.^[5]Panteisme és l'heretgia d'equiparar Déu amb la creació, que condueix al culte de la creació. I això al seu torn ha inspirat l'home a participar en la creativitat de Déu.

Els museus del Vaticà són un tresor per al món perquè contenen molt sovint l'expressió de la bellesa, el refulgència de Déu que ballava sobre l'ànima d'un artista de tots els racons de la terra. El Vaticà no guarda aquest art com Hitler va acaparar i confiscar. Més aviat protegeix aquest tresor humà com una celebració de l'esperit humà, per això el papa Francesc va dir que mai es podria vendre.

Aquesta és una pregunta fàcil. No són els tresors de l'Església, (sinò) els tresors de la humanitat. —PAPA FRANCIS, Entrevista, 6 de novembre de 2015; Catholic News Agency

La bellesa autèntica és capaç de tornar-nos a l'origen de totes les cultures i pobles com més es creua amb Veritat i bondat. Com va dir el Papa Benet, "El camí de la bellesa ens porta, doncs, a copsar el Tot en el fragment, l'Infinit en el finit, Déu en la història de la humanitat". ^[6]Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org

Però avui, la bellesa de l'art s'ha perdut per la bèstia de l'abstracte; la bellesa de l'arquitectura a la bèstia dels pressupostos; la bellesa del cos a la bèstia de la luxúria; la bellesa de la litúrgia a la bèstia de la modernitat; la bellesa de la música a la bèstia de la idolatria; la bellesa de la natura a la bèstia de la cobdícia; la bellesa de les arts escèniques a la bèstia del narcisisme i la vanagloria.

El món en què vivim corre el risc de ser alterat sense reconeixement a causa d'accions humanes imprudents que, en comptes de conrear la seva bellesa, exploten sense escrúpols els seus recursos en benefici d'uns pocs i no poques vegades desfiguran les meravelles de la natura... "L'home pot viure". sense ciència, pot viure sense pa, però sense bellesa ja no podria viure... (citant Dostoievski de la novel·la, Dimonis). —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org

…el que l'Església necessita no són crítics, sinó artistes... Quan la poesia està en plena crisi, l'important és no assenyalar amb el dit mals poetes sinó escriure bells poemes, desfermant així les fonts sagrades. —Georges Bernanos, autor francès; Bernanos: una existència eclesial, Premsa Ignasi; citat en Magnificat, Octubre 2018, pàg. 71

 

RECUPERAR LA BELLESA

Déu vol restaurar no només la seva Esposa, l'Església, a un estat de bellesa i santedat, sinó tota la creació. Cadascú de nosaltres té un paper a jugar en aquests temps en la “restauració de totes les coses en Crist”, per tant com cada espectre de llum constitueix l'arc de Sant Martí: el vostre paper és únic i, per tant, indispensable.

El que cal és la recuperació de la bellesa, no tant en el que diem —tot i que la veritat està intrínsecament lligada a la bellesa— sinó com ho diem nosaltres. És la recuperació de la bellesa no només en com vestim sinó en com ens portem; no només en el que venem sinó en com mostrem les nostres mercaderies; no només en el que cantem, sinó com ho cantem. És el renaixement de la bellesa en l'art, la música i la literatura que transcendeix el propi mitjà. És la renovació de la bellesa en el sexe, sí, en el regal meravellós de la nostra sexualitat que s'ha cobert una vegada més amb les fulles de figuera de la vergonya, la perversió i la luxúria. La virtut és essencialment la bellesa exterior d'una ànima pura.

Tot això parla d'a Veritat que en si mateix està animat per la bellesa. Perquè "de la grandesa i bellesa de les coses creades prové una percepció corresponent del seu Creador". ^[7]cf. Catecisme de l'Església Catòlica, n. 41

Fins i tot abans de revelar-se a l'home amb paraules de veritat, Déu se li revela a través del llenguatge universal de la creació, obra de la seva Paraula, de la seva saviesa: l'ordre i l'harmonia del cosmos —que tant el nen com el científic descobreixen—. "de la grandesa i bellesa de les coses creades prové una percepció corresponent del seu Creador", "perquè l'autor de la bellesa les va crear". -Catecisme de l'Església Catòlica, n. 2500

La bellesa és aconfessional. És a dir, tota la creació és intrínsecament "bona".^[8]cf. Gn 1:31 Però la nostra naturalesa caiguda i les conseqüències del pecat ho han enfosquit i distorsionat bondat. Esdevenir cristià és més que simplement "ser salvat". Significa convertir-se en la plenitud de qui estàs creat per ser; significa convertir-se en un mirall de veritat, bellesa i bondat. Perquè Déu va crear el món per mostrar i comunicar la seva glòria. Que les seves criatures participin de la seva veritat, bondat i bellesa, aquesta és la glòria per a la qual Déu les va crear.^[9]Catecisme de l'Església Catòlica, n. 319

La pràctica de la bondat s'acompanya d'una alegria espiritual espontània i bellesa moral. Així mateix, la veritat porta amb si l'alegria i l'esplendor de la bellesa espiritual... Però la veritat també pot trobar altres formes complementàries d'expressió humana, sobretot quan es tracta d'evocar allò que està més enllà de les paraules: les profunditats del cor humà, les exaltacions de l'ànima, el misteri de Déu. —Ibídem.

 

ENCARNANT LA BELLESA

Simone Weil va escriure: "Hi ha una mena d'encarnació de Déu al món, de la qual la bellesa és el signe".^[10]cf. PAPA BENEDICTE XVI, Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org Cadascun de nosaltres està cridat a encarnar Déu en l'ordit i la trama de les nostres vides, deixant que l'"alegria espiritual espontània i la bellesa moral" de la bondat de Déu surti del nostre ésser, des de dins. Així, la bellesa més autèntica prové del contacte amb Aquell que és la mateixa Bellesa. Jesús va dir:

Que qui tingui set vingui a mi i begui. Qui creu en mi, tal com diu l'Escriptura: "Des dins seu fluiran rius d'aigua viva". (Joan 7:38)

Com més El contemplem, més bells com més contemplem la Bellesa, ens assolim més a Ell. L'oració, doncs, concretament oració contemplativa, es converteix en el mitjà pel qual toquem la Font d'Aigua Viva. Per això, durant aquest Advent, vull escriure més sobre aprofundir en la pregària perquè tu i jo puguem transformar-nos cada cop més a la seva semblança mentre mirem “amb la cara descoberta la glòria del Senyor”. ^[11]2 Cor 3: 18

Estàs sent cridat a aquesta Contra-Revolució contra el Revolució global que pretén embrutar la bellesa: la bellesa de la veritable religió, de la diversitat cultural, de les nostres diferències reals i úniques. Però com? No puc respondre aquesta pregunta personalment. Has de dirigir-te a Crist i preguntar-li com i Què. Perquè "si el Senyor no construeix la casa, en va treballen els qui construeixen". ^[12]Salm 127: 1

L’època dels ministeris s’acaba.

Vaig sentir aquestes paraules clarament al meu cor l'any 2011 i us animo a tornar a llegir aquest escrit aquí. El que s'acaba no és el ministeri, per sé, però molts dels mitjans i mètodes i estructures que l'home ha erigit que al seu torn s'han convertit en ídols i suports que ja no serveixen al Regne. Déu ha de purificar la seva Església de la seva mundanitat per restaurar la seva bellesa. Cal descartar la pell del vi vell per preparar el Vi Nou que renovarà la faç de la terra.

I, per tant, demaneu a Jesús i a la Mare de Déu que us utilitzin per tornar a fer el món bonic. En temps de guerra, sovint ha estat la música espontània, el teatre, l'humor i l'art els que han mantingut i donat esperança als abatuts. Aquests regals seran necessaris en els temps futurs. Què trist, però, que tants utilitzen els seus dons per glorificar-se! Utilitzeu els dons i talents que el Pare ja ha donat tu per portar la bellesa de nou al món. Perquè quan els altres se sentin atrets per la teva bellesa, també veuran la teva bondat i s'obrirà la porta a veritat.

La bellesa autèntica... desbloqueja l'anhel del cor humà, el desig profund de conèixer, d'estimar, d'anar cap a l'Altre, d'arribar al Més enllà. —PAPA BENEDICTE XVI, Discurs als artistes, 22 de novembre de 2009; ZENIT.org 

 

LA BELLESA DE L'AMOR

Per últim, hi ha una bellesa paradoxal emesa de qui es mor a si mateix. La Creu és alhora una visió horrible... i tanmateix, quan hom contempla el seu significat, una certa bellesa: la bellesa de l'amor desinteressat.—comença a penetrar l'ànima. Aquí rau un altre misteri al qual s'anomena l'Església: el seu martiri i la seva pròpia Passió.

L'Església no es dedica al proselitisme. En canvi, creix per “atracció”: de la mateixa manera que Crist “atreu tot cap a si” amb la força del seu amor, que culmina amb el sacrifici de la Creu, així l'Església compleix la seva missió en la mesura que, en unió amb Crist, ella realitza cada una de les seves obres a imitació espiritual i pràctica de l'amor del seu Senyor. —BENEDICTE XVI, Homilia per a l'obertura de la cinquena conferència general dels bisbes llatinoamericans i caribenys, 13 de maig de 2007; vatican.va

Déu és amor. I per tant, amor és la corona de la bellesa. Va ser precisament aquest tipus d'amor el que va il·luminar la foscor d'Auschwitz en el martiri de Sant Maximilià Kolbe, aquell autèntic revolucionari de la Segona Guerra Mundial.

Enmig d'una brutalització del pensament, el sentiment i les paraules com mai abans s'havien conegut, l'home es va convertir en un llop devorador en les seves relacions amb altres homes. I en aquest estat de coses va arribar l'heroic sacrifici del pare Kolbe. —compte del supervivent, Jozef Stemler; auschwitz.dk/Kolbe.htm

Era com un poderós eix de llum a la foscor del campament. —compte del supervivent, Jerzy Bielecki; Ibídem.

Sant Maximilià Kolbe, reflex de la bellesa, resa per nosaltres.

 

Aquí teniu la meva oda a la bellesa... una cançó que vaig escriure per a l'amor de la meva vida, Lea. Interpretada amb la màquina de cordes de Nashville.

Àlbum disponible a markmallett.com 

 

Publicat per primera vegada el 2 de desembre de 2015. 

 

El vostre suport és necessari per a aquest ministeri a temps complet.
Beneïu-vos i gràcies.

 

Feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.