DO teniu plans, somnis i desitjos de futur que es desenvolupen davant vostre? I, tanmateix, creieu que hi ha "alguna cosa" a prop? Que els signes dels temps apunten a grans canvis al món i que seguir endavant amb els vostres plans seria una contradicció?
TRAJECTORIA
La imatge que el Senyor em va donar en oració era la d’una línia puntejada que disparava per l’aire. És un símbol de la direcció de la vostra vida. Déu us envia a aquest món en un curs o trajectòria. És un camí que Ell pretén que compleixi.
Perquè conec bé els plans que tinc pensats per a vosaltres, diu el Senyor, els plans per al vostre benestar, no per ai! Plans per donar-vos un futur ple d’esperança. (Jer 29:11)
El pla per a vosaltres, personalment i per al món en general, sempre és per al benestar. Però aquest camí es pot veure frustrat per dues coses: el pecat personal i el pecat dels altres. La bona notícia és que ...
Déu fa que tot funcioni bé per a aquells que l’estimen. (Rom 8:28)
També hi ha una perspectiva més àmplia, que he intentat donar en aquests escrits ... que hi ha una tercera cosa que pot alterar la direcció de les nostres vides des de la seva trajectòria: la extraordinari intervenció de Déu.
Jesús ens diu que quan vingui de nou, la gent continuarà fent-ho com sempre. Molts seguiran la seva trajectòria, d’altres no.
Com va ser als dies de Noè, també ho serà als dies del Fill de l’home. Van menjar i van beure, van prendre marits i dones fins al dia que Noè va entrar a l’arca ... Va passar molt igual als dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, construïen i plantaven ... Serà així el dia que es revela el fill de l’home. (Lluc 17: 26-33)
El context aquí, però, és que aquestes generacions anteriors van ignorar les advertències d’un judici imminent a causa d’un pecat no penitent. Es va exigir a Déu que fes una intervenció extraordinària en el seu temps. Però no era un termini inflexible. En molts casos, Déu va cedir quan hi havia prou penediment o algunes ànimes intercessores que estaven a la bretxa, com a Nínive o Tekoa.
Com que s’ha humiliat davant meu, no portaré el mal al seu temps. Faré venir el mal sobre la seva casa durant el regnat del seu fill (1 Reis 21: 27-29).
A causa d’aquesta possibilitat de mitigar o eliminar el judici de Déu, el seu Esperit creatiu va continuar inspirant dins de les ànimes els plans de futur. Vaig escriure fa diversos mesos que el fitxer temps de gràcia vivim ara és com una banda elàstica: S’estira fins al punt de trencar-se, i quan ho faci, començaran a desplegar-se grans problemes a la terra la mà de retenció del Senyor permet a l’home collir el que ha sembrat. Però cada vegada que algú prega per la pietat del món, l’elàstica s’afluixa una mica fins que els grans pecats d’aquesta generació comencin a estrènyer-la de nou.
Què és el temps per a Déu? Potser és suficient l’oració suplicant d’una sola ànima pura per mantenir la mà de la justícia una dècada més? Així, doncs, l’Esperit Sant continua inspirant la vostra vida i la meva en la trajectòria que ens ha dissenyat, anticipant, per dir-ho així, la paciència del Pare. Però el temps de la gràcia voluntat caducaran i el fitxer vents de canvi bufarà prou fort, empenyent el món cap a una direcció completament nova —i possiblement la vostra vida i la meva amb ella si vivim en aquell moment— alterant les nostres trajectòries que semblaven en aquell moment la voluntat de Déu. I això és així.
VIURE A L’ARA
Si aquesta intervenció extraordinària de Déu succeirà o no en el nostre temps, ningú ho pot dir amb tota seguretat (no obstant això, hi ha definitivament un sentit general a tot el món que aquest mal actual no pot continuar sense parar). el moment present, complint amb alegria la voluntat de Déu tal i com t’ho revela, encara que impliqui grans plans. No és "èxit", sinó la fidelitat que Ell vol; no necessàriament la realització de bons projectes, sinó el desig de complir la seva santa voluntat en el camí.
Així, la història continua ...
Un germà es va acostar a sant Francesc que estava ocupat treballant al jardí i li va preguntar: "Què faríeu si sabés del cert que Crist tornarà demà"?
"Seguiria aixecant el jardí", va dir.
El deure del moment. La voluntat de Déu. Aquest és el vostre menjar, esperant-vos moment a moment sobre la trajectòria de la vostra vida.
Jesús ens va ensenyar a pregar:Vinga el teu regne, feta la teva voluntat", Però va afegir,"Doneu-nos aquest dia el pa de cada dia.”Espereu i vigileu que vingui el Regne, però només busqueu diari pa: la trajectòria de Déu, el millor que es pot veure per avui. Feu-ho amb molt d’amor i alegria, agraint-li el do de l’alè, la vida i la llibertat.
En totes les circumstàncies, doneu gràcies, perquè aquesta és la voluntat de Déu per vosaltres en Crist Jesús. (1 Tess 5:18)
I no us preocupeu pel demà, ja que queden tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Sí, l’esperança, un futur ple d’esperança, sempre queda ...
EPILOGU
Vaig compartir amb vosaltres a El temps de la transició una experiència poderosa que vaig viure que em va cridar essencialment a aquesta inusual missió de bufar a trompeta d'advertència a través d’aquests escrits. Ho continuaré fent mentre l'Esperit Sant m'inspiri i el meu director espiritual m'encoratgi. Pot sorprendre a alguns de vosaltres saber que no passo molt de temps estudiant les Escriptures del “temps final” ni llegint els “profetes” hora rere hora. Només escric [o emet per internet] tal com inspira l’Esperit i, sovint, el que escriuré només em ve a mesura que escric. De vegades, aprenc tant a l’escriptura com a la lectura.
L’objectiu és dir que hi pot haver un bon equilibri entre estar preparat i estar ansiós, entre observar els signes dels temps i viure el moment present, entre atendre les profecies del futur i tenir cura dels negocis del dia. Preguem els uns pels altres perquè siguem feliços, desprenent la vida de Crist, sense caure mai en la desesperació que tan sovint ens estira quan considerem el terrible pecat que ha crescut com un càncer al nostre món (vegeu Per què Fe?).
Sí, hi ha més advertències a donar a mesura que s’acosta el moment del canvi, perquè el món ha caigut en una nit de pecat amarga i encara s’ha de despertar. No obstant això, crec tenim davant nostre l’oportunitat d’una gran evangelització. El món només pot menjar les ofrenes de sacarina de Satanàs durant molt de temps abans de desitjar la veritable carn i verdures de la Paraula de Déu i dels sagraments (vegeu El gran buit).
Aquesta evangelització és, de fet, per a què ens prepara Crist.
Publicat per primera vegada el 3 de desembre de 2007.
PER LLEGIR MÉS:
- Una propera evangelització: La confrontació final
- Sobre els dolços que s’alimenten avui als nostres joves: El gran buit
Per viatjar amb Mark al El Ara Word,
feu clic al bàner següent per subscriure.
El vostre correu electrònic no es compartirà amb ningú.
