La falsificació que ve

El Màscara, per Michael D. O'Brien

 

Publicat per primera vegada, el 8 d'abril de 2010.

 

L' l’advertència al meu cor continua creixent sobre un engany que ve, que de fet pot ser el descrit a 2 Tess 2: 11-13 El que segueix després de l'anomenada "il·luminació" o "advertència" no és només un breu però poderós període d'evangelització, sinó una foscor contraevangelització això serà, en molts aspectes, igual de convincent. Part de la preparació d’aquest engany és saber prèviament que s’acosta:

De fet, el Senyor Déu no fa res sense revelar el seu pla als seus servents, els profetes ... Us he dit tot això per evitar que us caigui. Us faran fora de les sinagogues; de fet, arriba l’hora en què qui us mata pensarà que ofereix servei a Déu. I ho faran perquè no han conegut ni al Pare ni a mi. Però us he dit aquestes coses perquè, quan arribi la seva hora, recordeu que us les vaig parlar. (Amos 3: 7; Joan 16: 1-4)

Satanàs no només sap el que vindrà, sinó que ho planifica des de fa molt de temps. Està exposat al llenguatge sent utilitzat…Continua llegint

La prima línia entre la misericòrdia i l’heretgia - Part III

 

PART III: LES PORS REVELADES

 

ELLA alimentava i vestia els pobres amb amor; va nodrir les ments i els cors amb la Paraula. Catherine Doherty, fundadora de l’apostolat de Madonna House, era una dona que prenia “l’olor de les ovelles” sense assumir la “pudor del pecat”. Caminava constantment entre la misericòrdia i l’heretgia abraçant el més gran dels pecadors mentre els cridava a la santedat. Ella solia dir:

Aneu sense por a les profunditats del cor dels homes ... el Senyor estarà amb vosaltres. —De El Petit Mandat

Aquesta és una d’aquestes “paraules” del Senyor que és capaç de penetrar "Entre ànima i esperit, articulacions i medul·la, i capaç de discernir reflexions i pensaments del cor". [1]cf. Heb 4: 12 Catherine descobreix l’arrel del problema tant amb els anomenats “conservadors” com amb els “liberals” de l’Església: és el nostre por entrar al cor dels homes com va fer Crist.

Continua llegint

Notes al peu

Notes al peu
1 cf. Heb 4: 12

La prima línia entre la misericòrdia i l’heretgia - Part II

 

PART II - Arribar als ferits

 

WE han vist una ràpida revolució cultural i sexual que en cinc dècades ha decimat la família com el divorci, l’avortament, la redefinició del matrimoni, l’eutanàsia, la pornografia, l’adulteri i molts altres mals no només s’han convertit en acceptables, sinó que han considerat un "bé" social o "dret." No obstant això, una epidèmia de malalties de transmissió sexual, consum de drogues, abús d’alcohol, suïcidi i psicosis que es multipliquen expliquen una història diferent: som una generació que sagna profundament pels efectes del pecat.

Continua llegint

La prima línia entre la misericòrdia i l’heretgia: primera part

 


IN
totes les controvèrsies que es van desenvolupar arran del recent sínode de Roma, el motiu de la trobada semblava haver-se perdut completament. Es va convocar sota el tema: "Desafiaments pastorals per a la família en el context de l'evangelització". Com ho fem? evangelitzar les famílies davant dels reptes pastorals que enfrontem a causa de les altes taxes de divorci, les mares solteres, la secularització, etc.?

El que vam aprendre molt ràpidament (ja que es van donar a conèixer al públic les propostes d’alguns cardenals) és que hi ha una línia prima entre la misericòrdia i l’heretgia.

La següent sèrie de tres parts pretén no només tornar al nucli de la qüestió (evangelitzar les famílies en els nostres temps), sinó fer-ho portant a primer pla l’home que realment està al centre de les controvèrsies: Jesucrist. Perquè ningú no va caminar per aquella línia més fina que Ell, i sembla que el papa Francesc ens assenyala aquest camí una vegada més.

Hem de fer desaparèixer el "fum de Satanàs" perquè puguem identificar clarament aquesta estreta línia vermella, dibuixada a la sang de Crist ... perquè estem cridats a caminar-la nosaltres mateixos.

Continua llegint

Eliminació del contenidor

 

L' El mes passat ha estat un dolor palpable, ja que el Senyor continua advertint que n'hi ha Tan poc temps queda. Els temps són tristos perquè la humanitat està a punt de collir allò que Déu ens ha suplicat de no sembrar. És dolorós perquè moltes ànimes no s’adonen que estan al precipici d’una separació eterna d’ell. És trist perquè ha arribat l’hora de la pròpia passió de l’Església en què un Judes s’aixecarà contra ella. [1]cf. La prova de set anys: part VI És trist perquè Jesús no només està sent oblidat i oblidat a tot el món, sinó que torna a ser maltractat i burlat. Per tant, el Temps dels temps ha arribat quan tota il·legalitat esclata i apareix a tot el món.

Abans de continuar, reflexiona per un moment sobre les paraules plenes de veritat d’un sant:

No tinguis por del que pugui passar demà. El mateix Pare amorós que es preocupa per tu avui es preocuparà per tu demà i cada dia. O bé, us protegirà del sofriment o us donarà forces inexorables per suportar-lo. Estigueu en pau i deixeu de banda tots els pensaments i imaginacions ansioses. —Sant. Francesc de Sales, bisbe del segle XVII

De fet, aquest bloc no és aquí per espantar o espantar, sinó per confirmar-vos i preparar-vos perquè, com les cinc verges savis, la llum de la vostra fe no s’apagui, sinó que brilli cada vegada més quan la llum de Déu al món està totalment atenuada i la foscor totalment lliure. [2]cf. Mat 25: 1-13

Per tant, estigueu desperts, ja que no sabeu ni el dia ni l’hora. (Mat 25:13)

 

Continua llegint

Notes al peu

Notes al peu
1 cf. La prova de set anys: part VI
2 cf. Mat 25: 1-13

Possible ... o no?

APTOPIX VATICAN PALM DIUMENGEFoto cedida per The Globe and Mail
 
 

IN a la llum dels recents esdeveniments històrics del papat, i aquest darrer dia laborable de Benet XVI, dues profecies actuals, en particular, estan guanyant força entre els creients respecte al proper papa. Em pregunten constantment per ells i per correu electrònic. Per tant, estic obligat a donar una resposta oportuna.

El problema és que les següents profecies són diametralment oposades. Un o tots dos, per tant, no poden ser certs ...

 

Continua llegint

Falta el missatge ... d’un profeta papal

 

L' El Sant Pare ha estat molt mal entès no només per la premsa secular, sinó també per alguns dels ramats. [1]cf. Benet i el nou ordre mundial Alguns m'han escrit suggerint que potser aquest pontífex és un "antipapa" en kahootz amb l'Anticrist! [2]cf. Un papa negre? Quina rapidesa alguns corren del jardí!

El papa Benet XVI ho és no demanant un "govern global" central totpoderós, cosa que ell i els papes abans que ell han condemnat directament (és a dir, el socialisme) [3]Per a altres cites de papes sobre el socialisme, cf. www.tfp.org i www.americaneedsfatima.org —Però global família que situa la persona humana i els seus drets inviolables i la seva dignitat al centre de tot el desenvolupament humà de la societat. Deixa'ns ser absolutament clar sobre això:

L'Estat que ho proporcionaria tot, absorbint-ho tot en si mateix, es convertiria en última instància en una mera burocràcia incapaç de garantir el mateix que la persona que pateix —tota persona— necessita: és a dir, la preocupació personal amorosa. No necessitem un Estat que ho reguli i controli tot, sinó un Estat que, d’acord amb el principi de subsidiarietat, reconegui i doni suport generosament a les iniciatives sorgides de les diferents forces socials i que combini l’espontaneïtat amb la proximitat amb els que ho necessiten. ... Al final, l'afirmació que les estructures socials només fessin superflues les obres de caritat emmascara una concepció materialista de l'home: la noció equivocada que l'home pot viure "només amb pa" (Mt 4: 4; cf. Dt 8: 3) - una convicció que menysprea l'home i que en última instància ignora tot allò que és específicament humà. —PAPA BENEDICTE XVI, Carta encíclica, Deus Càritas Est, n. 28 de desembre de 2005

Continua llegint

Notes al peu

Notes al peu
1 cf. Benet i el nou ordre mundial
2 cf. Un papa negre?
3 Per a altres cites de papes sobre el socialisme, cf. www.tfp.org i www.americaneedsfatima.org