PART II - Arribar als ferits
WE han vist una ràpida revolució cultural i sexual que en cinc dècades ha decimat la família com el divorci, l’avortament, la redefinició del matrimoni, l’eutanàsia, la pornografia, l’adulteri i molts altres mals no només s’han convertit en acceptables, sinó que han considerat un "bé" social o "dret." No obstant això, una epidèmia de malalties de transmissió sexual, consum de drogues, abús d’alcohol, suïcidi i psicosis que es multipliquen expliquen una història diferent: som una generació que sagna profundament pels efectes del pecat.
Aquest és el context actual en què va ser elegit el papa Francesc. De peu al balcó de Sant Pere aquell dia, no va veure cap 
pastura abans que ell, però un camp de batalla.
Veig clar que el que més necessita avui l’Església és la capacitat de curar ferides i escalfar el cor dels fidels; necessita proximitat, proximitat. Veig l’Església com un hospital de campanya després de la batalla. No serveix de res preguntar a una persona ferida greu si té colesterol alt i sobre el nivell dels seus sucres en sang! Has de curar-li les ferides. Després podem parlar de tota la resta. Curar les ferides, curar les ferides ... I has de començar des de zero. —PAPE FRANCIS, entrevista amb AmericaMagazine.com, 30 de setembre de 2013
NECESSITATS DE TOTA LA PERSONA
Sovint és així com Jesús es va apropar al seu ministeri terrenal: administrant les ferides i necessitats immediates de la gent, que al seu torn preparava el terreny per a l’Evangeli:
Foguessin els pobles, les ciutats o els camps on entressin, posaven els malalts als mercats i li demanaven que només tocessin la borla del mantell; i tants com el van tocar es van curar ... (Marca 6: 56)
Jesús també va deixar clar als seus deixebles que no era un simple treballador de miracles, sinó un treballador social diví. La seva missió tenia un objectiu més profund i existencial: el curació de l’ànima.
He de proclamar la bona nova del regne de Déu, perquè amb aquest propòsit m’han enviat. (Lluc 4:43)
És a dir, el missatge és essencial. La doctrina és important. Però en el context de amor.
Les accions sense coneixement són cegues, i el coneixement sense amor és estèril. —PAPA BENEDICTE XVI, Càritas in Veritate, n. 30
LA PRIMERA COSA PRIMERA
El papa Francesc mai no ha dit ni tan sols va donar a entendre que la doctrina no té importància com alguns pensen. Es va fer ressò de Pau VI dient que l'Església existeix per evangelitzar. [1]cf. PAPA PAUL VI, Evangelii Nuntiandi, n. 24
... la transmissió de la fe cristiana és el propòsit de la nova evangelització i de tota la missió evangelitzadora de l'Església que existeix per aquest mateix motiu. —PAPA FRANCIS, Discurs al 13è Consell Ordinari del Secretari General del Sínode dels Bisbes, 13 de juny de 2013; vatican.va (el meu èmfasi)
Tanmateix, el papa Francesc ha estat fent un punt subtil però crític tant en les seves accions com en les seves declaracions fora del manillar: en l’evangelització, hi ha una jerarquia de veritats. La veritat essencial és el que s'anomena kerygma, que és el "primer anunci" [2]Evangelii Gaudium, n. 164 de les "bones notícies":
... ha de sonar una i altra vegada la primera proclamació: «Jesucrist t'estima; va donar la vida per salvar-te; i ara viu cada dia al teu costat per il·luminar-te, enfortir-te i alliberar-te ". —PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 164
Mitjançant la senzillesa del nostre missatge, accions i testimoni, la nostra voluntat d’escoltar, estar presents i viatjar amb els altres (en oposició a la “evangelització conduïda”), fem que l’amor de Crist sigui present i tangible, com si rierols vius brollaven des de dins dels quals les ànimes dessecades poden beure. [3]cf. Joan 7:38; veure Pous Vivents Aquest tipus d’autenticitat és el que de fet crea un set de veritat.
La caritat no és un extra afegit, com un apèndix ... els fa dialogar des del principi. —PEDI BENEDICT XVI, Càritas in Veritate, n. 30
És precisament aquesta visió d'evangelització la que va presentar profèticament un determinat cardenal, poc abans que fos elegit el 266è Papa.
Evangelitzar implica un desig a l’Església de sortir d’ella mateixa. L'Església està cridada a sortir d'ella mateixa i a anar a les perifèries ... les del misteri del pecat, del dolor, de la injustícia, de la ignorància, de prescindir de la religió, del pensament i de tota misèria. Quan l’Església no surt d’ella mateixa per evangelitzar, es converteix en autoreferent i després es posa malalta ... L’Església autoreferent manté Jesucrist dins seu i no el deixa sortir ... Pensant en el pròxim Papa, ha de ser un home que, des de la contemplació i l’adoració de Jesucrist, ajuda l’Església a sortir a les perifèries existencials, que l’ajuda a ser la fecunda mare que viu del goig dolç i reconfortant de l’evangelització. —El cardenal Jorge Bergolio (PAPA FRANCIS), Revista Sal i Llum, pàg. 8, número 4, edició especial, 2013
L’OLOR DE LES OVELLES
Hi va haver un gran ressò quan el papa Francesc va dir que no hem d'intentar "fer proselitisme" d'altres. [4]En la nostra cultura actual, la paraula "proselitisme" connota un intent agressiu de convèncer i convertir els altres en la seva posició. Tot i això, només citava el seu predecessor:
L’Església no es dedica al proselitisme. En canvi, creix per “atracció”: de la mateixa manera que Crist “s’atrau tot cap a ell” pel poder del seu amor, que culmina amb el sacrifici de la Creu, així l’Església compleix la seva missió en la mesura que, en unió amb Crist, ella realitza totes les seves obres imitant espiritualment i pràcticament l’amor del seu Senyor. —BENEDICTE XVI, Homilia per a l'obertura de la cinquena conferència general dels bisbes llatinoamericans i caribenys, 13 de maig de 2007; vatican.va
Aquesta és precisament la imitació del Senyor a la qual el papa Francesc ens ha desafiat avui: un nou enfocament en el kerygma seguit pels fonaments morals de la fe com a enfocament general de l’evangelització.
La proposta de l’Evangeli ha de ser més senzilla, profunda, radiant. A partir d’aquesta proposició es desprenen les conseqüències morals. —PAPE FRANCIS, AmericaMagazine.org, 30 de setembre de 2013
El que adverteixen els papes és una mena de fonamentalisme cristià que fa més olor dels fariseus que de Crist; un enfocament que condemna els altres pel seu pecat, per no ser catòlics, per no ser com “nosaltres” ... en lloc de revelar l’alegria que suposa abraçar i viure la plenitud de la fe catòlica —un goig que atrau.
Una paràbola moderna actual és que la mare Teresa treu el cos d’un hindú de la canaleta. Ella no es va posar per sobre d'ell i va dir: "Fes-te cristiana, o aniràs a l'infern". Més aviat, l’estimava primer i, gràcies a aquest amor incondicional, els hindús i la mare es trobaven mirant-se els uns als altres amb els ulls de Crist. [5]cf. Mateu 25:40
Una comunitat evangelitzadora s’implica per paraules i fets en la vida quotidiana de les persones; salva distàncies, està disposat a esmorteir-se si és necessari i abraça la vida humana, tocant la carn que pateix el Crist en els altres. Els evangelitzadors prenen així “l’olor de les ovelles” i les ovelles estan disposades a escoltar la seva veu.—PAPA FRANCIS, Evangelii Gaudium, n. 24
"La gent escolta més voluntàriament els testimonis que els professors", va dir el papa Pau VI, "i quan la gent escolta els professors és perquè són testimonis". [6]cf. PAPA PAUL VI, L’evangelització al món modern, n. 41
LES PERIFÈRIES DE LA PRIMA LÍNIA VERMELLA
Per tant, la doctrina és important, però en el seu ordre adequat. Jesús no va volar contra el pecador amb ira i un pal, sinó amb una vara i un bastó ... Va venir com a pastor per no condemnar els perduts, sinó que els va trobar. Va revelar l '"art d'escoltar" l'ànima d'un altre a la llum. Va ser capaç de travessar la xapa deformada del pecat i veure la imatge de si mateix, és a dir, l’esperança que queda latent com una llavor en cada cor humà.
Fins i tot si la vida d'una persona ha estat un desastre, fins i tot si és destruïda per vicis, drogues o qualsevol altra cosa, Déu és a la vida d'aquesta persona. Podeu, heu d’intentar buscar Déu en totes les vides humanes. Tot i que la vida d’una persona és una terra plena d’espines i males herbes, sempre hi ha un espai on la bona llavor pot créixer. Has de confiar en Déu. —PAPE FRANCIS, Amèrica, setembre de 2013
Per tant, dels centenars i milers que el van seguir, Jesús va anar als límits, a les perifèries i allà va trobar Zaqueu; allà va trobar Mateu i Magadalena, centurions i lladres. I Jesús era odiat per això. Va ser menyspreat pels fariseus que preferien la fragància de la seva zona de confort a l’olor de les ovelles que li sortien.
Algú em va escriure recentment dient el terrible que és que persones com Elton John anomenin el papa Francesc el seu "heroi".
"Per què menja el vostre professor amb els recaptadors d'impostos i els pecadors?" Jesús ho va escoltar i va dir: «Els que estan bé no necessiten metge, però els malalts sí. Aneu a aprendre el significat de les paraules: «Desig la misericòrdia, no el sacrifici» »(Mt 9: 11-13)
Quan Jesús es va inclinar sobre l’adúltera atrapada en el pecat i va pronunciar les paraules, "Tampoc us condemno", n’hi havia prou amb que els fariseus el volguessin crucificar. Al cap i a la fi, va ser el llei que moriria! 
Així mateix, el papa Francesc ha estat molt criticat per la seva frase, ara infame, "Qui sóc jo per jutjar?" [7]cf. Qui sóc per jutjar?
Durant el vol de tornada des de Rio de Janeiro vaig dir que si una persona homosexual és de bona voluntat i busca a Déu, no sóc ningú per jutjar. En dir això, vaig dir el que diu el Catecisme ... Sempre hem de tenir en compte la persona. Aquí entrem en el misteri de l’ésser humà. A la vida, Déu acompanya les persones i hem d’acompanyar-les, partint de la seva situació. Cal acompanyar-los amb misericòrdia. -Revista Americana, El 30 de setembre de 2013, AmericaMagazine.org
I aquí és on comencem a caminar per aquesta fina línia vermella entre l’heretgia i la misericòrdia, com si travesséssim la vora d’un penya-segat. Està implícit en les paraules del Papa (sobretot perquè utilitza el Catecisme [8]cf. CCC, n. 2359 com a referència) que una persona de bona voluntat és algú que es penedeix del pecat mortal. Estem cridats a acompanyar-lo, fins i tot si encara lluiten amb tendències desmesurades, a viure una vida d'acord amb l'Evangeli. Està arribant al màxim possible al pecador, sense caure al canó del compromís. Això és un amor radical. És el domini dels valents, aquells que estan disposats a assumir l '"olor de les ovelles" deixant que el seu propi cor es converteixi en un hospital de campanya on el pecador, fins i tot el més gran pecador, pugui trobar refugi. És el que Crist va fer i ens va manar fer.
Aquest tipus d’amor, que és l’amor de Crist, només pot ser autèntic si és el que el Papa Benet XVI va anomenar “caritat en la veritat” ...
LECTURA RELACIONADA
Notes al peu
| ↑1 | cf. PAPA PAUL VI, Evangelii Nuntiandi, n. 24 |
|---|---|
| ↑2 | Evangelii Gaudium, n. 164 |
| ↑3 | cf. Joan 7:38; veure Pous Vivents |
| ↑4 | En la nostra cultura actual, la paraula "proselitisme" connota un intent agressiu de convèncer i convertir els altres en la seva posició. |
| ↑5 | cf. Mateu 25:40 |
| ↑6 | cf. PAPA PAUL VI, L’evangelització al món modern, n. 41 |
| ↑7 | cf. Qui sóc per jutjar? |
| ↑8 | cf. CCC, n. 2359 |